dimarts, 18 de novembre de 2008

MOTS DE PATXANGA (I)

Encete amb alegria i amb esperit d’obrir, compartir i engrandir amb tots els lectors i col•laboradors d’El Penjoll esta nova secció.

Van ser els famosos lingüistes xativins Josep Bolinches i Tadeus Calinca, deixebles directes de Dídac Enriques i Fontbavada, àlies el Fabulós Home Vèrbola, els qui van donar a conéixer els MOTS DE PATXANGA en un article que publicaren junts ara fa uns deu anys aprox. Durant mesos he dedicat el meu esforç a reunir novament els dos savis, però les discrepàncies teòriques i vitals que ambdós mantenen són a hores d’ara insalvables. Ja sabem que Calinca s’ha endinsat en el món del ritu i el llenguatge sacre indoeuropeu. De Josep Bolinches poca cosa se sap, alguns excol•legues seus el situen en les terres de Zàmbia, Zimbabwe, Moçambic i fins i tot Madagascar. D’altres asseguren que es troba en la regió brasilera de Belo Horizonte. Veient que la tasca de reunir els dos savis era impossible d’assolir i com que sempre queda l’obra dels mestres, a ella m’he encomanat. Hi he afegit noves aportacions del Dr. Aliques.

He aconseguit ordenar en nou blocs l’ingent recull de parèmies populars que feren els mestres: Ser/Estar/Semblar, Fer, Tindre, de Caràcter, Descriptives o situacionals, Sentències, Escatologia, Insults i de Patxanga.
Aniré servint els blocs a poc a poc amb la intenció que El Penjoll servisca de receptacle interactiu perqué hi afegiu frases fetes que no apareguen en les llistes. Serà un benefici per a tots!

Comencem amb Ser/Estar/Semblar:

SER:
Ser un acabacases.
Ser un agarrat.
Ser un albercoc/ albercoc cisteller.
Ser un alficòs/ alficòs de marge./ de séquia.
Ser un arreu.
Ser un arròs sense oli.
Ser un baciner.
Ser un bacora.
Ser un badoc.
Ser un bajoca.
Ser un bala./ bala perduda.
Ser un balhòstia.
Ser (una cosa) del biquilimboc.
Ser un boquimoll.
Ser un borinot.
Ser un bramaserres.
Ser un cagabandúrries./ cagabandúrrio.
Ser (una cosa, una situació) com cagar, però cap a dins.
Ser (una cosa, una situació) com cagar, però sense tocar vores.
Ser (una cosa, una situació) pâ cagar-se i no torcar-se.
Ser un cap de suro.
Ser un capçana.
Ser un carabassa.
No ser ni carn ni peix.
Ser carn i ungla./ cul i merda.
Ser un catxotxes.
Ser un cul de mal seient.
Ser (una cosa) de categoria.
Ser (una cosa) de cine.
Ser (una cosa) de collons de mico.
Ser (una cosa) de l’any de la picor.
Ser de la Verge del puny.
Ser (una cosa) de pa i raïm.
Ser del morro gros/ prim.
Ser d’on bufa el vent.
Ser un desficaciat.
Ser un desficiós.
Ser un destrellatat.
Ser-ne déu i la mare.
Ser un dimoni emplomat.
Ser un dotor.
Ser dur de mollera./ de pelar.
Ser enraçat de porc.
Ser entravessat de moro.
Ser escolà d’amén.
Ser un esgarramantes.
Ser un esgarramarges.
Ser un esguit.
Ser un fava.
Ser (una cosa) un fer la mà.
Ser un fes esportellat.
Ser una figamolla./ una figa mústia./ una figambdents.
Ser un fill de sa mare.
Ser un fill d’una resacsada de putes.
Ser un gànguil.
Ser una gata maula.
Ser com el julivert, que en tots els guisaos s’encontra.
Ser un llepaculs./ llepó.
Ser un llepafils.
Ser una lletada de moro.
Ser un malparit.
Ser (algú) una maquineta de fer por.
Ser (algú) menino./ minino./ menina./ minina.
Ser (una cosa) una merda punxada en un pal.
Ser un mesinfot/ seminfot.
Ser un milhòmens.
Ser (una cosa) millor que el cagar.
Ser un mitja merda.
Ser un moixo.
Ser un motroco.
Ser una mullada de miques.
Ser (una cosa, una situació) un no parar.
Ser un panfígol.
Ser (algú) pastat (a algú altre).
Ser un perdulari.
Ser un perdut.
Ser un ploramiques.
Ser un porega./ poregós./ poreguita.
Ser un rata.
Ser un roder./ roderot.
Ser un salao.
Ser un ser sense ser.
Ser un soca.
Ser un sompo.
Ser un tap de bassa.
Ser un tarambana.
Ser un tararot.
Ser un terròs.
Ser un tòfol.
Ser un trompellot.
Ser un tros de suro./ tros de marge.
Ser un xafaxarcos.
Ser (una cosa) un xurro.

SER EN COMPARATIVES:
Ser més adam que un pato.
Ser més agarrat que un xotis.
Ser (una cosa) més amarga que la retama.
Ser més bast que una aixada damunt d’un piano./ que una espardenya d’espart./ que un forrellat de porquera./ que una xaruga./ que torcar-se el cul amb paper de vidre.
Ser més bort que la canyota/ que la cogula/ que les veces.
Ser més bruto que un aladre.
Ser més burro que alt./ que Tacó./ que un terròs de boquera.
Ser més cabut que un aragonés./ que un margalló.
Ser més coent que un all./ que una cabeça d’alls.
Ser més complit que una missa amb orgue.
Ser més condidor que l’arròs caldós.
Ser més curt que una corda que no arriba./ que les mànegues d’un xaleco.
Ser més descarat que una mona.
Ser més dolç que l’arrop.
Ser més dur que les pedres del metxer.
No ser (algú) més graciós perqué no s’entrena.
Ser més gos que la jaqueta d’un guàrdia./ que el llençol de baix./ que un pont.
Ser més inútil que Bujío./ que un solc d’herba.
Ser més lent que un carro de bous.
Ser més llarg que un dia sense pa.
Ser (algú o una cosa) més lleig que un pecat./ que pegar-li a un pare./ que pegar-li a un pare honrat a la porta del cementeri amb un calcetí suat./ que el Fari menjant-se una llima.
Ser (o semblar, un lloc) una lleonera.
Ser més pesat que un collar de melons./ que el plom./ que una vaca en braços.
Ser més puta que les gallines./ que Maria Martillo./ que la raspa.
Ser més roín que la carn de coll./ que el que tiren./ que el que es tira./ que la tenca pudenta.
Ser més sabut que els de Massanassa.
Ser més tendre que una endívia.
Ser més tonto que una mata de faves./ que Abúndio./ que els pèls del cul, que veuen la merda i no s’aparten./ que els peus que el porten.
Ser més xulo que les pistoles./ que un huit.
Ser més vell que l’anar a peu./ que el formatge blanquet./ que la picor.

ESTAR:
Estar a la que cau.
Estar al bo de fer.
Estar albercocat./ mig albercocat.
Estar (una cosa, un lloc) allà a fer la mà./ a prendre pel cul./ on Cristo va perdre les sandàlies.
Estar apardalat.
Estar assaonat.
Estar batejat amb aigua de tramussos.
Estar burro.
Estar de bon any.
Estar (algú) que clareja.
Estar cremat.
Estar de cos present.
Estar (algú) desficiós.
Estar empalmat.
Estar (una cosa) en bajoqueta.
Estar en la parra.
Estar (algú) en la pell i els ossos.
Estar enxonat.
Estar esbalaït.
Estar (algú o alguna cosa) fet pols.
Estar (algú) fet un artista.
Estar (algú) fet un braç de mar.
Estar (algú) fet un nyap.
Estar (algú o alguna cosa) fet una merda.
Estar (algú) fotut i arrimat al marge.
Estar madur.
Estar de mala lluna.
Estar de mala veta.
Estar malament del perol.
Estar nugat i amb poca corda.
Estar (algú) pâ donar de menjar als lleons.
Estar pudent.
Estar saginadet.
Estar (algú) que bufa.
Estar (algú) que fila.
Estar (algú) que se n’ix.
Estar (algú) que s’arrapa per les parets.
Estar (algú) que rebenta de salut.
Estar (algú) que reglota.
Estar torrat.
Estar tot el peix venut.

ESTAR EN COMPARATIVES:
Estar més agre que un ferro.
Estar més allà que ací.
Estar (una situació) com una bassa d’oli.
Estar blanc com el gesmil.
Estar blanc com la paret.
Estar blanc com una volva.
Estar blau (de fam) com un lliri.
Estar més boig que una nit de trons.
Estar com un cabàs de gats.
Estar més calent que un rabosot./ que un peüc.
Estar cec com un cavallet de cartó.
Estar (una cosa o algú) més clar que la sopa de l’asil.
Estar més content que un gínjol.
Estar més cremat que la pipa d’un indio./ que l’orella de Nicki Lauda.
Estar (algú) com fa x anys.
Estar fart com un gos.
Estar un més fart que Mahoma de la cansalada.
Estar més gelat que un albat./ que un mantecao./ que un poll.
Estar marejat com un allioli.
Estar al mig com el dijous./ com l’ensalada.
Estar més de mig.
Estar de morros.
Estar (o ser) negre com el follí/ un tió.
Estar pansit com una figa.
Estar més pelat que el cul d’una mona.
Estar roig com un titot.
Estar més sec que la moixama.
Estar més sord que una rella.
Estar més tes que un orgue./ que un orgue.
Estar com una torrada de calces.
Estar més pelat que el cul d’una mona.
Estar més pudent que un carnús.
Estar com un prior.
Estar més verd que una ceba./ que una llima.

SEMBLAR/ PARÉIXER:
Semblar àngels bobos.
Semblar (un lloc) ca Xulla a poqueta nit.
Semblar un cadell.
Semblar la casa de tócamerroque.
Semblar un Crist./ sant Crist./ un ecce homo.
Semblar la fira de Xàtiva.
Semblar (una situació) una guerra de moros de nit.
Semblar la nóvia loca.
Semblar el pobret de missa d’onze.
Semblar un sant Arquileu.
Semblar un sant Llàtzer.

31 comentaris:

D.ª Reencarnación Palomino ha dit...

Molt ben marcades les eles geminades; com deu ser: amb punts com a punys. Sr. Alietes, vosté seria un gran ramader de l'Església Cal·linquista.

refelet ha dit...

Què bo!!! ja tenia jo ganes de llegir açò. Es veu vindre una gran sèrie. Algunes no les coneixia i no les entenc, ja li les preguntaré. Si puc afegir, aixina de bones a primeres, algunes variants. Per exemple, falta "ser un poregós". També en "alficós" jo ho he sentit com "alficós de sèquia" i pronunciat com "anficós". Pel que fa als trossos, també existix la variant "ser un tros de marge". Dels llepadors...caldria afegir "llepafils", no? "més roig que un titot", pense que és més popular en la versió alfonsina "són més rojos que un titot", enlloc d'"estar".

Si se m'acut alguna més ja li diré.

Cul de sac ha dit...

Sense calfar-me molt la perola, em venen algunes rapidet al cap: -ser un llepò- (família directa de -ser un llepaculs), -ser (o quedar-se) més ample que llarg-, -estar (algú) com un cabàs de gats-, o -estar (algú) que se'n ix.

Esta sèrie promet i molt, un autèntic recull de joies en el sublim art del bròfec popular i populós. Redéu la que ens espera.

pacbin ha dit...

agafarem el rosari i recitarem en les classes aquest recull de parèmies populars que feren els mestres

calinca ha dit...

Quins records!

Se'm vénen moltes coses al cap quan pense en aquelles coses que féiem, o que es feien, fa deu anys i pico. Recordem per exemple, Sr. Alietes, l'obra de teatre que vam estrenar, ja fa 13 anys, en aquell lloc incomparable: enfront de la "Peluquería Ramiro", en la Plaça del Mercat. Quins temps!

Bona idea la de recuperar aquesta recopilació i a més fer-ho en pla episòdic, amb un crescendo que portarà els lectors cap al veritable cor d'aquest recull: els mots de patxanga pròpiament dits. Perquè, realment, hi haurà gent que a hores d'ara s'estarà preguntant "¿Què és un mot de patxanga?".

A més, crec que cal agrair sincerament tots els amics i familiars que van colaborar, desinteressadament i en molts casos entusiasta, en el projecte.

Els mots de patxanga sorgeixen, brollen, estan ahí per a solaç i florilegi de la nostra parla. En definitiva, ens fan la vida més amena.

Drac Montdúver ha dit...

M'he quedat bocabadat en vore la seua darrera entrada sr. Alietes.
Sempre he sigut mes agarrat que un xotis per fer-li un comentari, no per ser un mesinfot sinó per ser més burro que tacó en temes poètics.
Quede més ample que llarg en poder-li agrair aquesta lluminosa secció i espere tindre l'oportunitat de llegir-ne d'altres.
Particularment m'agrada la de "estar roig com un titot" que popularitzà un notable personatge amb la variant "ser més roig que un titot". Gràcies.

Anònim ha dit...

Pegui


Alietes m'ha agradat molt l'entrada.

Jo he escoltat l'expressió "ser més roí que la carn de coll o de corv no estric segura, jo crec que és coll.

Sol.licite AJUDA als penjollers a vore si l'han escoltat.

calinca ha dit...

No hi ha dubte, Peguie. L'expressió "ser més roín que la carn de coll" ha de ser inclosa en la llista. Crec que gràcies a les contribucions dels penjollers els "mots de patxanga" poden augmentar considerablement.

Se'm ve al cap la següent frase: "Ser més roín que lo que tiren". Vos sona?

Alietes el del Corralot ha dit...

Celebre que els haja agradat l'entrada! Així, a la tonta a la boba i només amb els seus comentaris, hem arreplegat nou frases que no estaven en la llista. Gràcies. I al mateix temps se m'ha disparat la memòria cap a estes cinc:

ser un bala./ bala perduda.
ser un boquimoll.
ser carn i ungla./ cul i merda.
ser (algú) pastat (a algú altre).
ser un perdut.

La cosa serà recollir totes les frases noves que vagen sumant-se en un últim comentari.

Capità Superflipo ha dit...

Com no estava està secció abans? Imprescindible este tipus de estudis a El Penjoll. Gràcies per l'aportació. Magnífica! Per si poden contribuir, ací vos apunte algunes (l’ultima és de collita personal):

Ser una figamolla, jo he escoltat també la variant: ser una figa-mústia.

Ser un tros de suro, he escoltat la variant: ser un cap de suro.

Ser un borinot (encara que també està fer el borinot).

Ser d’on bufa el vent.

Ser més tonto que Abundio (encara que és un traducció del castellà).

Ser més tonto que els pels del cul.

Ser més xulo que un huit.

Ser més sabut que els de Massanassa.

Estar mig figa mig raïm.

He tirat a faltar les negacions del ser, del tipus:

No ser res (quan algú diu eixa frase de “no som res”).

No ser més graciós perquè no s’entrena. (no eres més graciós perquè no t’entrenes).

I una que és diu molt a l'IIEPV:

Estar més buit que l’exitencialisme.

Capità Superflipo ha dit...

Ah! I de semblar:

Semblar un Crist.

refelet ha dit...

Jo també vull afegir més:

Ser un terròs (pronunciat "tarròs")

Ser un tararot

Ser un tarambana

Ser un xurro

Ser un milhomens

Ser un acabacases

Ser un fava

Ser un Sant Guango

No ser ni carn ni peix

Ser més roí que que la tenca pundenca (o pudenta)

estar esbalaït (no d'estupefacció, sinó per un bac o un colp)

estar mig albercotat (una variant d'estar albercocat)

estar torrat

estar cremat

estar en la parra

i de paréixer: "pareixia bobo quan el vam comprar".

Alietes el del Corralot ha dit...

Açò és un no parar, xiquets i xiquetes (mira, esta també l'haurem d'afegir!). Pareix que s'ha obert l'estallador. Gràcies, Refelet, per les noves aportacions. Només li discutiré la de "Sant Guango", que en realitat és "sanguango", un castellanisme recalcitrant (zanguango) que no he posat a la llista, com tampoc no he posat "simbergüença" i que s'emmarcaria dins el mateix estil.

La de "I pareixia bobo quan el van/vam comprar" me la guarde per al bloc de les Sentències.

Moltíssimes gràcies a tots i a totes!

refelet ha dit...

Un moment, un moment que em ve una altra:


Ser per a cagar-se i no torcar-se!


Impressionant!

Capità Superflipo ha dit...

......
Ser un dotor.
Ser un bajoca.
Ser un badoc.
Ser un "sompo".
Ser un "salao".
Ser (una cosa) un fer la mà.
Ser un cul de mal seient.
Ser deu i la mare.
Ser un fill de sa mare.
Ser un mal parit.
Ser com cagalló per sèquia.
Ser una merda penjada d'un pal.
Ser (una cosa) millor que el cagar.
Ser com cagar, però sense tocar vora (o vores).
Ser com cagar, però cap a dins.
Estar empalmat.
Estar "enxonat".
Estar nugat i en poca corda.
Estar que s'en eix.
Estar fet una artista.
Estar que rebenta de salut.
Estar fet pols.
Estar de cos present.
Estar allà a fer la mà / o a prendre pel cul.
Estar a les que cauen.
Estar tot el peix venut.
Estar més bé que vol.
Estar més verd que una ceba.
Estar més content que un gíngol.
Estar més cremat que la pipa un indi.
Estar més allà que ací.
Estar com fa x anys.
El que no està, no s'encontra.
I pareixia "tonto" quan el comprarem.

calinca ha dit...

Ací va un altre:

- Ser (algú) més tonto que els peus que el porten.

Anònim ha dit...

Ser més bast que torcar-se el cul en paper de vidre.

(Encara que, ben pensat, és més bast torcar-se'l amb paper de fumar)

Anònim ha dit...

Ser més lleig que un pecat o que el Fary menjant-se una llima.

Santíssim Pare ha dit...

Hòstia!... El Fary!!!!

Santíssim Pare ha dit...

Ni en paper de vidre, ni de fumar... és més bast torcar-se el cul en un confeti.

calinca ha dit...

- Estar més verd que una llima.

I auna altra, realment bàsica:

- Ser persona.

calinca ha dit...

En la de "ser un rodeer" jo afegiria també "paréixer un roder", que és potser la que més s'utilitza.

Un parell més:

- Ser el pobret de missa d'onze.

- Estar més 'tieso' que un garrot.

calinca ha dit...

Una variant:

- Estar més 'tieso' que un gaiato.

I una altra expressió:

- Ser un fes esportellat.

menta_amb_fraula ha dit...

Cinc més,

Ser més llest que la fam

Estar més ample que llarg
Estar que bada
Estar de morros

Semblar la Fira d’Ai-xàtiva

Molt bo! N'hi han més que llonganisses,...

Capità Superflipo ha dit...

M'he adonat de dos errades que he comés. En lloc de "ser com cagalló per sèquia" és "anar com cagalló per sèquia" i, en lloc d' "estar a les que cauen" és "estar a la que cau". I la del Fary l'he escolat fent referència a la seua cara: "és més lleig que la cara del Fary menjant-se una llima".

Anònim ha dit...

Ací van dos:

Ser més fals que un bitllet de 1000€.

Ser més fals que l'Església Cal·linquista.

Per cert, per què no està inscrita als Premis blocs?

Vicent ha dit...

Em sembla una iniciativa molt interessant.
Així, de moment, em venen tres al cap que li he sentit dir a ma mare:

"Estar més de mig."
"Estar al mig com el dijous."
"Parèixer la casa de tocamerroque."

I una variant de la segona que vaig sentir fa anys a un de La Llosa: "Estar al mig con l'ensalà".

Vicent ha dit...

Tres més, una d'elles prou llargueta:

"Ser més lleig que pegar-li a un pare honrat / a la porta d'un cementiri / amb un calcetí suat" (procedent, sembla, de Manises).

"Ser com el julivert, que en tots els guisaos s'encontra".

"Ser escolà d'amen" (algú a qui tot li sembla bé)

Alietes el del Corralot ha dit...

Com podeu apreciar, la llista inicial de les magnànimes autoritats en la matèria Bolinches-Calinca ha crescut cosa de no dir gràcies a les aportacions dels i les penjollaires.

Ara al post apareix la llista sencera. He deixat d'incloure frases que apareixeran en altres capítols de la saga Mots de Patxanga.

Aneu esmolant la memòria col·lectiva per a la pròxima entrega: FER.

Vicent ha dit...

Al post apareix la paraula 'honest' en compte d' 'honrat' a la següent parèmia:

"Ser (algú o un fet) més lleig / que pegar-li a un pare honrat / a la porta d'un cementiri / amb un calcetí suat"

Alietes el del Corralot ha dit...

Glups!