Jaime de Andrade, menys conegut per Jakim Boor però més per Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde, va nàixer a Ferrol en 1892 i va morir a Madrid en 1975, tal dia com ahir, 20 de novembre. Destacat escriptor i articulista anti-maçònic, autor d’obres clau de la literatura universal com Raza, que va servir d’argument a la pel·lícula del mateix títol. També va ser nutricionista d’Espanya, durant vora quaranta anys, instaurant el famós règim franquista:
Santíssim Pare: Si Franco alçara el cap...
Francisco Franco: Altres l’acatxarien...
S.P: Continua sent el paladí del nacionalisme radical.
F.F: Sí, no tinc cap problema en admetre-ho.
S.P: Continua defensat allò d’Espanya “Una, Grande y...”.
F.F: Que li donen pel cul a Espanya i als espanyols. Jo sóc abertzale. I no em diuen Francisco, el meu nom és Patxi, ací i a la Xina Popular. Gora Euskal Herria!
S.P: Però, si vosté va nàixer a Ferrol....
F.F: Com si haguera nascut a Muro d’Alcoi. Pots nàixer on vullgues. Això no ho decideixes tu. El lloc de naixement no té res a vore amb la pàtria. La pàtria no és un concepte geogràfic. Va per dins de nosaltres, corre per les nostres venes i gens... i jo tinc un grup sanguini O amb un Rh negatiu i un haplotip genètic A11-B27-DR1. És dir, que sóc més euskotar que el Txeroki o que el Josu Ternera junts. Eixòs no són abertzales. El primer és un indi i el segon un carnisser.
S.P: Li senta molt bé la mort.
F.F: Des del primer moment. Ara tinc molt de temps lliure i puc practicar els herri kirolak.
S.P: Com?
F.F: Els esports bascos. Sóc aizkolari (tallador de troncs) i harrijastzaile (alçador de pedres) i també jugue molt a pilota... per això ha pogut contactar amb mi, perquè estos dies el meu esperit està a El Genovés per a presenciar el Euskadi eta Valentzia Arteko Kultur Eta Kirol Topaketa.
S.P: Com vol que se li recorde: com un salvador, com un repressor o com un fill...
F.F: Per favor, com un escriptor i prou. Jo era escriptor. Vaig escriure obres com Raza, Diario de una bandera o Masoneria... que m’imagine que estaran traduïdes a l’èuscar...
S.P: Doncs va a ser que no.
F.F: I a què es dediquen els de la Fundación Nacional Francisco Franco? A tocar-se les pilotes?
S.P: Home, més bé a tocar les pilotes. Per descomptat, a la difusió de l’èuscar segur que no. A propòsit, què pensa d’esta Fundació?
F.F: Doncs, que una cosa és soterrar-me a mi i altra ben diferent és soterrar el franquisme.
S.P: Soterrat el gos, no s'acaba la ràbia...
F.F: Guau! Així és.
S.P: Recentment, han eixit dues notícies en la premsa sobre vosté... Resulta que és alcalde perpetu i fill predilecte de Xàtiva?
F.F: Què li pareix? Hi ha memòria històrica o no? Encara s’en recorden de mi.
S.P: I eixa notícia que diu que vosté és gai?
F.F: No faça cas. Segons eixe mitjà d’informació, qualsevol pot ser gai. Prove ficar http://www.santissim.pare.esgay.com, http://www.lo.pol.esgay.com o http://www.alietes.esgay.com o el que fique (Calinca, Tarsan, Refelet...). Hui en dia, qualsevol pot ser gai. No és com quan jo vivia. Hi ha molts gais que aparenten ser-ho... però no ho són. Hi ha molt de gai fals. No et pots fiar... et poden donar pel cul en qualsevol descuit.
S.P: Anem acomiadant-nos però, per favor, no s’alce, eh! no s'alce... Vol afegir alguna cosa.
F.F: Què li semblarien quaranta anys més de règim?... És broma... Però sí que m’agradaria plantejar des d'El Penjoll un desig: que traslladen les meues restes a Heuskal Herria i que en la làpida fique Patxi, en lloc de Francisco. Ah! i també em faria il·lusió contribuir a la secció de mots de patxanga amb l’expressió: ser de quan Franco era corneta (per a referir-se a alguna cosa molt antiga).
S.P: Dit queda. Agur, Patxi, i no s'alce.
F.F: Agur, handellarri motza duk.
9 comentaris:
Ho sent Santíssim però aquest personatge em resulta tan repulsiu que no tinc ganes ni de fer broma amb ell.
Tal vegada la pròxima encerte més amb el personatge, aquest és realment fastigós. NO FA CAP GRÀCIA.
Un experiment molt i molt interessant! I molt arriscat!
És fotut fer humor amb segons quins personatges. Com es pot mesurar això? Ja fa 33 anys de la mort de Franco però fins i tot els riures enllaunats del Polònia sonen a destemps. 40 anys de dictadura no són fàcils de tirar coll avall. No dic que l'intent no valga la pena, però el cas és que el resultat encara no provoca el riure. L'humor necessita distància respecte l'objecte que li servix de blanc. I a mi em sembla que este tipus d'humor tan fàcil, tan barroer, tan directe (el dels de Polònia, dic) està lluny encara de poder fer riure amb un personatge tan (vulguem-ho o no) complex.
I trobe que l'entrevista també està desenfocada. Bon intent, però!
Franco va esborrar fins l’humor cap a la seua persona. Com suggereix Alietes, van ser molts anys sense ser diana de rialla pública, tants que, passat el temps, es fa difícil encertar-li. Però crec que caldria intentar-ho més sovint, per dos simples raons: 1) ell no ho permetria i 2) és una manera de rebutjar ideologies i personatges rient-se d’ells. Perquè ¿com poden arribar a tindre tant de poder personatges tan ridículs? ¿Com algú pot prendre seriosament personatges com Franco, Hitler o similars? Si són autèntics bufons o frikis! Ara en vegem molts en l’àmbit del “famoseo” o de la cançó però també hi han en el terreny de la política i en el militar.
Dóna que pensar la reflexió que va fer Xavi Castillo, en l’entrevista d´El Penjoll TV: ¿com pot ser que a Canal 9 no hi haja cap programa o secció que ironitze o faça paròdies sobre la classe política i el govern autonòmic? Per cert: ¿quan li alçarà el vet D. Alfonso I de Xàtiva a Xavi Castillo i el portarà al Gran Teatre de Xàtiva amb diners públics?
En qualsevol cas, entenc que l’entrevista no vos haja fet gràcia, però no crec que siga tant pel personatge triat (encara que reconec que més val caure en gràcia que ser graciós), com que no he sabut fer-vos riure i això per a mi és imperdonable. En la meua descàrrega he de dir que no era una entrevista pensada, sinó que va nàixer de les entrades que la precedien (la de Franco i la de la Pilota) i la vaig preparar en molt poc de temps. Però no es preocupeu... aneu preparant-se, perquè el següent personatge serà Adolt Hitler... no, tranquils... serà...qui serà?
Estic d'acord amb el Stsm. Pare: Adolf Hitler era un autèntic botarate, un ser patètic i ridícul, al qual li va tocar la loteria de poder dirigir els destins d'una gran nació (Alemanya) i poder dur a terme els seus deliris. És increïble la quantitat de coses lamentables que van passar en Europa als anys 1930, començant per Hitler i acabant per Stalin. Des de la perspectiva actual, resulta quasi impensable que individus d'aquesta calanya pogueren arribar on van arribar. Però en aquells temps tot això era possible. La pregunta és: mirant aquelles èpoques, ¿se salva algú, ja siga de dretes o d'esquerres? ¿No era una època extremadament violenta, on el debat polític es feia amb pistoles? ¿No és Franco un producte natural de l'època, igual que els matarifes 'rojos' que van assassinar a tanta gent a Xàtiva durant la Guerra Civil, o els franquistes no menys sanguinaris que van dur a terme la repressàlia una vegada acabada la guerra? ¿No pertanyen a un món que ja no és el nostre?
Supose que el senyor Cal·linca, dels diversos usos de la primera persona del plural, ha utilitzat el plural exclusiu (per contraposició a l’inclusiu). Dit d’altra forma, quan vostè es pregunta “¿No pertanyen aquests personatges a un món que ja no és el nostre?”, està pensant en gent que té la seua edat o menys. Però encara queden, en aquest país, moltes persones que van viure sota el franquisme. Una part d’elles no suporta les “gracietes”, perquè va donar un recolzament absolut a la dictadura; l’altra part, la perseguida, pot entendre perfectament la sàtira contra “Paca la Culona”, expressió utilitzada per altre militarot en referir-se al tirà (ja se sap que la ironia és un dels mitjans més eficaços per a espantar els fantasmes).
Qüestió distinta és que, en aquesta ocasió, el Santíssim Pare no haja estat especialment afortunat. Quan va penjar l’entrevista a Paco Umbral, el vaig felicitar efusivament; ara, però, li dic que ha carregat massa les tintes (probablement, per exageració, per excessiva acumulació de referents i per haver trencat qualsevol possibilitat de versemblança). La cosa, més que humorística li ha sortit directament surrealista. A l’altra entrevista, encara reconeixíem el personatge estrambòtic que era Umbral (per això ens trencàvem de riure), però en aquesta sembla que estiga vostè entrevistant un marcià. I li demane que no es prenga malament aquest comentari.
Al parlar de Paca la Culona veig que el Sr, Escrivà ha llegit l’interessant i recomanable article “Agarrant-se a una pared llisa" de Ximo Corts, publicat ahir mateix a El Levante. Certament, no és fàcil de reconéixer a Paca la Culona ni a Miss. Canarias en l’entrevista. He fugit dels tòpics i he intentat partir del Franco escriptor. En les meues entrevistes es mesclen disparats ficticis com que Franco és abertzale amb disparats reals com que era escriptor i com que Jaime Andrade i Jakim Boor eren pseudònims reals que va utilitzar. Encara que no ho parega, esta entrevista no és un humor directe, vol anar més enllà de la típica burla de la veueta de Franco o la seua visió dels rojos o la conspiració judeo-maçònica, etc. (això ja ho fan els vídeos de Polònia). Ací està el risc. Sé que no ha fet gràcia l’entrevista (i és culpa meua), però m’agradaria que tornareu a rellegir-la més enllà de la coberta de la broma...
Sr Cal·linka se li ha oblidat dir que el franquistes sanguinaris van assassinar després de pegar un colp d'estat contra un govern legítim, votat a les urnes, com era la República.
Una pregunta Sr. Cal·linka m'abuelo era de Xàtiva i anarquista, era un matarife?
Recordem que Adolf Hitler també va arribar al poder de manera legítima, mitjançant unes eleccions lliures. Com deia, les circumstàncies dels anys 30 eren molt diferents de les actuals, i hi ha coses que resulte difícil entendre si no s'han viscut. Jo visc el present. Em preocupen els criminals d'ara, no els de fa setanta anys, inclosos Franco, Yagüe i uns quants més.
Senyora Caputxeta, em diu que el seu abuelo era de Xàtiva i anarquista. Doncs m'alegre molt. ¿Què vol que li diga? La pregunta que em fa està completament fora de lloc.
Veieu com encara no hi cap l'humor? Per això deia jo que es tractava d'un experiment arriscat açò de l'entrevista. Amb només 8 comentaris hem passat de la comèdia a la tragèdia.
Sr. Calinca, evidentment no tots els polítics de l'època eren iguals. No era el mateix Francesc Macià que Francisco Franco. O ara em dirà que sí? De fet, Franco no era ni polític. Ni tampoc era el mateix Lenin que Stalin. O sí que era el mateix?
Sra. Caputxeta, si el seu avi, pistola en mà, va matar a algú en alguna de les batusses que s'acostumaven a fer en aquells anys, fóra anarquista o feixista, era, en conseqüència, un matarife. Li semble a vosté just o li ho deixe de semblar.
I una altra cosa, diferent de totes les anterios, és la repressió que els feixistes van perllongar durant 40 anys a Espanya.
I per passar a l'actualitat, no els sembla patètic i ridícul un personatge com José María Aznar? A mi molt, i ha estat el penúltim president del govern espanyol. Potser no estem tan lluny de les barbaritats dels anys 30.
Publica un comentari a l'entrada