dissabte, 15 de novembre del 2008

Entrevistes d’ultratomba (IV): CHARLTON HESTON


John Charles Carter, popularment conegut per Charlton Heston, va nàixer a Illinois en 1923 i va morir el passat mes d’Abril a la seua humil morada de Beverly Hills. Pistoler i afamat actor de cinema. Va ser agraciat amb una llonganissa Oscar Mayer en 1959 per la seua interpretació en la pel·lícula Ben-Hur. En quant a allò de pistoler, dir que va ser president de l’Associació Nacional del Rifle dels Estats Units d’Amèrica de 1998 a 2003.


Santíssim Pare: Encara juga a indis i vaquers?

Charlton Heston: Ja sóc major per a això... Ara preferisc jugar a metges.

S.P: I amb qui juga a metges?

C.H: Amb qui siga. A qui pille, me’l cepille. Encara que, si em donen a triar, la meua preferència són els homes peluts.

S.P: Eixos que anomenen "ossos"?

C.H: No, eixos no. No em va la zoofília. A eixe extrem no he arribat.

S.P: Diuen que vosté va patir molt en el rodatge d’El Planeta dels Simis?

C.H: I tant! Em va pillar en una mala època. Tenia les hormones molt rebolicades. Sempre estava amb l’escopeta carregada i pel rodatge tot eren ximpanzés, goríl·les, orangutans i altres primats simiiformes hominoides Com vosté comprendrà, anar amb l’escopeta carregada i trobar-te amb mones a tort i dret... En definitiva, que no vaig poder descarregar la meua munició amb ningú. I damunt em van fer besar a un simi femella. Imagine’s si vaig patir.

S.P: ¿Té a vore eixa situació traumàtica, de voler i no poder, amb el seu amor pels rifles?

C.H: No, que va. Si a mi, en realitat, no m’agraden els rifles, m’agraden els trabucs.

S.P: Els trabucs? Els dels moros i cristians?

C.H: Per la seua grandària, més bé els dels moros.

S.P: Com? Un matxote com vosté que va interpretar a El Cid...

C.H: Quan la processó va per dins... se t’apodera. Igual dóna que interpretes a Moisès, a El Cid, al Major Dundee o al coronel George Taylor...

S.P: Personatges, tots ells, que representen la lluita dels bons contra els roïns: els egipcis, els sarraïns, els indis, els simis...

C.H: Sí, i jo sempre he tingut la sort d'haver sigut un heroi bo.

S.P: Confesse’ns: alguna pel·lícula què li haguera agradat protagonitzar?

C.H: Sens dubte: Brokeback Mountain. Li vaig demanar a Ang Lee que la protagonitzàrem Clint Eastwood i jo. Però volia dos protagonistes més joves. Imagine’ns a Clint i a mi arrimant-nos la ceba a tot hora... I l’esceneta de la nit freda en la tenda de campanya... S’imagina... Clint i jo sols... Nomes de pensar-ho. Se m’alça la moral i el...

S.P: I ara, una vegada ha perdut la vida, quina és la seua il·lusió?

C.H: Doncs em fan il·lusió tres coses. La primera és fer-me una intervenció quirúrgica en el trabuc

S.P: Carregar-lo de silicona?

C.H: Redéu silicona! Jo el que vull és que em desarmen. Sóc pacifista i vull ser una dóna completa, però no de cabo a rabo (com diuen els castellans). Potser no li han cridat l’atenció els meus pits?

S.P: Perdone, són molt... monos. Estava diguent-me...

C.H: La segona il·lusió és arribar a ser presidenta de l’Associació d’Ames de Casa.

S.P: I la tercera?

C.H: Anar d’acampada a les muntanyes amb Rouco Varela, Jose Mari Aznar i Jiménez Losantos i compartir tots quatre la mateixa tenda de campanya: una de tres places.

S.P: Un poquet difícil, no?

C.H: No, difícil no. Apretadets, sí; però difícil, no.

S.P: No em referia a això.

C.H: Ah, ja! És referia a acampar tots junts. Esta possibilitat és qüestió de temps i el temps passa volant.

S.P: Com sembla no molestar-li parlar de política: com valora la victòria d’Obama en les eleccions del seu país?

C.H: M’alegra molt. Pense que jo vaig ser un ferm defensor de la lluita por la igualtat dels drets civils entre blancs i negres a EEUU, durant els anys seixanta. A què no ho sabia? I sabia que Sara Palin és membre de l’Associació del Rifle? I sap que els republicans d’allí no són els mateixos que els d’ací? En qualsevol cas, els EEUU van deixar de ser el meu país. Des del 5 d’Abril, sóc del País Valencià i prou.

S.P: Queda clar. No vull agafar més temps del seu descans etern. Per la meua part, no tinc més preguntes. Agrair-li la seua bona predisposició i tant de bo que es complisquen les seues tres il·lusions. Si vol afegir alguna cosa abans d’acomiadar-nos. Diga-ho ara o calle per a sempre.

C.H: Doncs aprofite per a recordar als lectors i lectores d'El Penjoll que les armes les carrega el dimoni.

S.P: Bones paraules per acabar esta entrevista, sabent que provenen de tot un expresident de l’Associació Nacional del Rifle. Moltes gràcies.

C.H: A tu, guapet.

4 comentaris:

Tadeus ha dit...

Sr Santíssim, és vosté un mestre entrevistant els morts, però, ¿quan començarà amb els vius?

Santíssim Pare ha dit...

Quan es muiren.

Cul de sac ha dit...

Tal volta podria començar amb un repte com entrevistar a un mort vivent. Hi han de molt interessants; Michael Jackson, Paris Hilton o Andrés Pajares entre d'altres. No crec que siga gens complicat per a un mestre com vosté, però si no ho considera així jo em conforme amb la continuïtat de la sèrie actual. Salutacions i ens vegem a l'Eroski.

Alietes el del Corralot ha dit...

Bona entrevista i bona disposició d'en Heston. No semblava tan amable en "Bowlin for Colombine" (si no m'erra la memòria). Per cert, m'encanta l'última foto de l'entrevista: aquella dels dos clons: Heston i Bush jr. Si bé la mires es fa difícil saber qui posa la medalla a qui.