John Charles Carter, popularment conegut per Charlton Heston, va nàixer a Illinois en 1923 i va morir el passat mes d’Abril a la seua humil morada de Beverly Hills. Pistoler i afamat actor de cinema. Va ser agraciat amb una llonganissa Oscar Mayer en 1959 per la seua interpretació en la pel·lícula Ben-Hur. En quant a allò de pistoler, dir que va ser president de l’Associació Nacional del Rifle dels Estats Units d’Amèrica de
Charlton Heston: Ja sóc major per a això... Ara preferisc jugar a metges.
S.P: I amb qui juga a metges?
C.H: Amb qui siga. A qui pille, me’l cepille. Encara que, si em donen a triar, la meua preferència són els homes peluts.
S.P: Eixos que anomenen "ossos"?
C.H: No, eixos no. No em va la zoofília. A eixe extrem no he arribat.
S.P: Diuen que vosté va patir molt en el rodatge d’El Planeta dels Simis?
C.H: I tant! Em va pillar en una mala època. Tenia les hormones molt rebolicades. Sempre estava amb l’escopeta carregada i pel rodatge tot eren ximpanzés, goríl·les, orangutans i altres primats simiiformes hominoides Com vosté comprendrà, anar amb l’escopeta carregada i trobar-te amb mones a tort i dret... En definitiva, que no vaig poder descarregar la meua munició amb ningú. I damunt em van fer besar a un simi femella. Imagine’s si vaig patir.
S.P: ¿Té a vore eixa situació traumàtica, de voler i no poder, amb el seu amor pels rifles?
C.H: No, que va. Si a mi, en realitat, no m’agraden els rifles, m’agraden els trabucs.
S.P: Els trabucs? Els dels moros i cristians?
C.H: Per la seua grandària, més bé els dels moros.
S.P: Com? Un matxote com vosté que va interpretar a El Cid...
C.H: Quan la processó va per dins... se t’apodera. Igual dóna que interpretes a Moisès, a El Cid, al Major Dundee o al coronel George Taylor...
S.P: Personatges, tots ells, que representen la lluita dels bons contra els roïns: els egipcis, els sarraïns, els indis, els simis...
C.H: Sí, i jo sempre he tingut la sort d'haver sigut un heroi bo.
S.P: Confesse’ns: alguna pel·lícula què li haguera agradat protagonitzar?
C.H: Sens dubte: Brokeback Mountain. Li vaig demanar a Ang Lee que la protagonitzàrem Clint Eastwood i jo. Però volia dos protagonistes més joves. Imagine’ns a Clint i a mi arrimant-nos la ceba a tot hora... I l’esceneta de la nit freda en la tenda de campanya... S’imagina... Clint i jo sols... Nomes de pensar-ho. Se m’alça la moral i el...
S.P: I ara, una vegada ha perdut la vida, quina és la seua il·lusió?
C.H: Doncs em fan il·lusió tres coses. La primera és fer-me una intervenció quirúrgica en el trabuc
S.P: Carregar-lo de silicona?
C.H: Redéu silicona! Jo el que vull és que
S.P: Perdone, són molt... monos. Estava diguent-me...
C.H: La segona il·lusió és arribar a ser presidenta de l’Associació d’Ames de Casa.
S.P: I la tercera?
C.H: Anar d’acampada a les muntanyes amb Rouco Varela, Jose Mari Aznar i Jiménez Losantos i compartir tots quatre la mateixa tenda de campanya: una de tres places.
S.P: Un poquet difícil, no?
C.H: No, difícil no. Apretadets, sí; però difícil, no.
S.P: No em referia a això.
C.H: Ah, ja! És referia a acampar tots junts. Esta possibilitat és qüestió de temps i el temps passa volant.
S.P: Com sembla no molestar-li parlar de política: com valora la victòria d’Obama en les eleccions del seu país?
C.H: M’alegra molt. Pense que jo vaig ser un ferm defensor de la lluita por la igualtat dels drets civils entre blancs i negres a EEUU, durant els anys seixanta. A què no ho sabia? I sabia que Sara Palin és membre de l’Associació del Rifle? I sap que els republicans d’allí no són els mateixos que els d’ací? En qualsevol cas, els EEUU van deixar de ser el meu país. Des del 5 d’Abril, sóc del País Valencià i prou.
S.P: Queda clar. No vull agafar més temps del seu descans etern. Per la meua part, no tinc més preguntes. Agrair-li la seua bona predisposició i tant de bo que es complisquen les seues tres il·lusions. Si vol afegir alguna cosa abans d’acomiadar-nos. Diga-ho ara o calle per a sempre.
C.H: Doncs aprofite per a recordar als lectors i lectores d'El Penjoll que les armes les carrega el dimoni.
S.P: Bones paraules per acabar esta entrevista, sabent que provenen de tot un expresident de l’Associació Nacional del Rifle. Moltes gràcies.
C.H: A tu, guapet.
4 comentaris:
Sr Santíssim, és vosté un mestre entrevistant els morts, però, ¿quan començarà amb els vius?
Quan es muiren.
Tal volta podria començar amb un repte com entrevistar a un mort vivent. Hi han de molt interessants; Michael Jackson, Paris Hilton o Andrés Pajares entre d'altres. No crec que siga gens complicat per a un mestre com vosté, però si no ho considera així jo em conforme amb la continuïtat de la sèrie actual. Salutacions i ens vegem a l'Eroski.
Bona entrevista i bona disposició d'en Heston. No semblava tan amable en "Bowlin for Colombine" (si no m'erra la memòria). Per cert, m'encanta l'última foto de l'entrevista: aquella dels dos clons: Heston i Bush jr. Si bé la mires es fa difícil saber qui posa la medalla a qui.
Publica un comentari a l'entrada