dissabte, 25 d’octubre de 2008

Entrevistes d’ultratomba (III): BOBBY FISCHER

Robert James Fischer, conegut com Bobby Fischer, va nàixer a Chicago en 1943 i va faltar el passat mes d’Abril a Reykjavik a la mateixa edat que caselles té un tauler d'escacs. En 1972, en plena guerra freda, Fischer li va guanyar el campionat del món d’escacs a Boris Spassky i el va mantindre fins a 1975, quan la FIDE (Federació Internacional d’Escacs) davant les inacceptables exigències que ficava per jugar, el va desposseir del títol en benefici d’Anatoly Karpov. Fischer va deixar de jugar públicament fins 1992 on va tornar a enfrontar-se i guanyar al seua antic contrincant Spassky. Després d'açò, va tornar a deixar de jugar.



Santíssim Pare: La veritat és que no sé com començar...

Bobby Fischer: No es preocupe, estiga’s tranquil, odie a la premsa. Va contra la llei assassinar a un periodista? [rialla] Jugue obert... prove avançar el peó de rei dues caselles.

S.P: Per a vosté, l’escacs era tot.

Bobby: L’escacs era la meua vida. Jo donava el 98% de la meua energia mental a l’escacs, mentre altres jugadors donaven poc més del 2%.

S.P: És important la psicologia en l'escacs?

Bobby: No crec en la psicologia, crec en les bones jugades.

S.P: Diuen de vosté que era un geni d'este joc...

Bobby: M’opose a que diguen que jo era un geni de l’escacs. En vida em considerava un geni en general que, casualment, jugava a l’escacs. És molt distint. Kasparov era un geni de l’escacs. Fora del tauler, en canvi, és un idiota. En el meu cas, no era un geni de l’escacs, era un geni que jugava a l’escacs.

S.P: I continua sent-ho?

Bobby: No ara sóc un déu. Va ser morir-me i convertir-me en un déu. Però no de la manera en què s’han convertit altres, com eixe tal Cal·linca. Este paio ni és un déu, ni és un geni, ni és un home... Com va ser un home si utilitza un nom de dona? Ell és una dona i totes les dones són dèbils. Són estúpides comparades amb els hòmens. Mai haurien de jugar a l’escacs. Si Cal·linca fora home, em reptaria a una partida d’escacs. Eixa xorrada de l’Església Cal·linquista és un invent d’una colla de pajilleros masoquistes, com ha dit algú.

S.P: Crec que ha sigut el propi Cal·linca el que ho ha fet.

Bobby: Doncs serà l’unic de trellat que ha dit últimament.

S.P: Parlant de religió... vosté era jueu.

Bobby: Però sols per part de mare.

S.P: I ara?

Bobby: Ara he fundat l’Església Fistxeriana.

S.P:I té molts adeptes?

Bobby: Per ací cap, perquè com al morir-te et converteixes immediatament en déu, doncs tots són déus i, més o menys elaborada, tothom té la seua religió particular. Inclús els que en vida eren ateus es troben en que ací són déus. I com que tothom és déu, ningú creu en la religió dels demés. Davant d’esta situació, alguns el que fan és entretindre’s seguint alguna de les religions inventades pels vius.

S.P: I, diga’m, les dones també son deesses i tenen la seua religió?

Bobby: També. Quin desgavell! Eh?

S.P.: Aleshores... les dones no són tan dèbils com vosté les veu.

Bobby: Com què no? Fique-les a jugar a l’escacs i vorà. Li ho torne a repetir: imagine’s a Cal·linca jugant a l’escacs.

S.P.: Doncs jo vaig vore el campionat d’Espanya femení d’enguany a Novetlé i jugaven molt bé...

Bobby: Què sabrà vosté d’escacs! Saber manejar les fitxes no és saber jugar a l’escacs.

S.P: I vosté... encara juga a l’escacs?

Bobby: No ara faig la meua porra de dòmino diària i els caps de setmana jugue al truc.

S.P: I al chinchón? Juga al chinchón?

Bobby: Això és un joc de marietes.

S.P: Però vosté juga al chinchón?

Bobby: Collons, què pesat és! Sí, jugue al chinchón!

S.P.: Canviant de tema i per anar acabant: ¿què li sembla que el castell i el conjunt monumental de Xàtiva hagen sigut triats una de les set “meravelles valencianes”?

Bobby: Dins del conjunt monumental... entra el pàrquing del centre comercial Plaza Mayor que quan plou s’inunda?

S.P.: Crec que no.

Bobby: Doncs pense que és una llàstima que no se sàpiga reconéixer l’humor de la nouveau architecture: edificis amb goteres, pàrquings i passos subterranis que s’inunden, paviments que s’esvaren...

S.P: Vol afegir alguna cosa per a concloure.

Bobby: Acostume a finalitzar amb un escac i mat.

S.P: Tomb el rei?

Bobby: No, de moment, quede’s content ficant-lo cap per avall.

S.P: Moltes gràcies pel seu temps.

Bobby: De res... Em sobra.

1 comentari:

el funambuliste ha dit...

quin crack aquest Bobby! fins i tot des de l'altra vida marca tendències genials...
que pensarà Kasparov d'aquesta entrevista?, segur que no l'ha deixat indiferent!
Santíssim Pare de nou em deixa desequilibrat...