diumenge, 5 d’octubre de 2008

Castells, tot un món

Ara mateix, ha acabat a la plaça de braus de Tarragona el Concurs de Castells. Es tracta de la única actuació, en la que les colles s’enfronten per assolir la màxima puntuació; hi participen divuit colles i té lloc cada dos anys. Aprofitant l’avinentesa...

Força, Equilibri, Valor i Seny. És la divisa castellera, la què resumeix amb quatre mots, les principals característiques del món casteller.

L’origen dels castells es remunta al Ball de Valencians, una activitat amb sentit religiós que consistia en l’execució d’uns quadres de danses, acompanyats per tabal i dolçaina, que finalitzaven amb l’alçament d’una xicoteta torre humana. La voluntat dels balladors per aconseguir estructures cada vegada més grans, va cloure, amb el temps, amb la separació de la torre, del Ball de Valencians. L’estructura guanyà essència per sí mateixa i es convertí en una figura amb sentit propi, la Muixeranga. Sembla ser, que la incorporació del conreu de l'arròs en terres del Delta de l'Ebre per part de llauradors valencians, introduí el Ball de Valencians a les comarques catalanes, el qual, amb el temps, deixà de banda el sentit religiós i plàstic originari del Ball de Valencians, i s’especialitzà en les torres humanes.

L’objectiu dels castells és construir-ne alts –número de pisos- i de gran estructura –número de persones per pis-. Per a això cal una bona preparació i la participació de tota la colla castellera. La dificultat del castell rau en l’alçada i els reforços amb que compta, de manera que, a major alçada i menys reforços, major és la seua dificultat. Hi ha una manera específica per a anomenar-los, formada per dos números i un de entremig. Així, el primer número fa referència al nombre de persones que formen l’amplada del castell, això és, persones per cada pis, i el segon correspon al nombre de pisos. Per tant, un tres de nou és un castell que compta amb tres persones per cada pis i una alçada de nou pisos. Existeix una taula on hi ha fixada la valoració de cada castell - els més ben valorats s'anomenen de gamma extra-, això, serveix per a puntuar les construccions que realitzen les colles a les seues actuacions, i establir el rànquing de la faixa i la lliga.
Pel que fa als detalls, el món casteller té en compte el vestuari i la música; la indumentària del casteller consta de, camisa de color amb escut de la colla, pantalons blancs, faixa, espardenyes i mocador. Quant a la música, l’ofereixen tres grallers i un tabal, els quals, fan sonar el toc de castell per començar a tirar amunt, i el toc de vermut per entrar-hi a plaça. Els castells mantenen un vocabulari específic, per referir-s’hi a cadascuna de les posicions i funcions dels castellers, a les construccions o a les accions més freqüents.

Tot i que els castells de gamma extra s’aixequen una miqueta més al nord, a les comarques centrals valencianes també tenim colles que s’hi dediquen. Les més conegudes potser siguen La Muixeranga i La Nova Muixeranga d’Algemesí, però n’hi ha més, entre elles, El Ball dels Locos de l’Olleria, La Construcció de la Safor, Els Negrets de l’Alcúdia, La Muixeranga de Sueca, la de Pego, o un intent de Socarrats de Xàtiva, que confiem torne a arrencar.


Per acabar, comiat casteller,

Pit i amunt!

5 comentaris:

kirikú ha dit...

Aprofite l'entrada per a difondre dos actes de trobada i germanor muixeranguera que tindran lloc aquest mes d'Octubre.

11 d'Octubre, l'Alcúdia
18 d'Octubre, Algemesí

Pel que fa l'Aplec, l'Ajuntament
d'Algemesí no ha posat ni un cèntim, raó per la qual s'han editat uns bons d'ajut a 3€ la peça, que podreu aconseguir contactant amb Toni (Sr. Agulla), 605 98 14 49. I amb el bo participareu en el sorteig que es farà al final de l'acte, d'un viatge de cap de setmana per a dues persones a una llista de destinacions per la Península Ibèrica i ses Illes en un cap de setmana a triar del mes de
Novembre.

(Em demanen per e-mail que faça tota la difussió possible. I això faig)

Capità Superflipo ha dit...

Enhorabona per l'entrada. No ens deixes tant de temps sense les teues aportacions.

Kirikú: moltes gràcies per enriquir, encara més, l'entrada amb informació d'actualitat. I a vorer si t'animes a participar a El Penjoll.

refelet ha dit...

Moltes gràcies per l'article que em sembla molt interessant. A més és important seguir reivindicant eixe origen valencià del castells perquè no sempre queda clar. Només una xicoteta crítica: si bé és cert que el concepte de Comarques Centrals és difús i canviant, si que hi ha acord en que Sueca no hi pertany. Tampoc estaria gens clar en el cas de gran part de la Ribera Alta. A banda d'això, jo també anime a la Colla Socarrats de Xàtiva a que torne!

menta_amb_fraula ha dit...

Gràcies a tots tres per comentar l'entrada.

Rafelet, quant a les Comarques Centrals Valencianes, com dius, si és un concepte difús i canviant, com és que hi ha un acord que deixa fora Sueca? No ho veig clar, o és difús o hi ha acord. I, què vols dir amb gran part de la Ribera Alta? La comarca quedaria dividida en el suposat acord? i si és així, quina és la divisió?
Així les CCV, són, com diuen, dins de l'imaginari col•lectiu, com els PPCC?

A la meua concepció romàntica, el concepte abasteix, això, les comarques geogràficament centrals del País Valencià, properes en la quotidianitat de la història; Les Riberes, La Safor, La Valldigna, La Costera, La Vall d’Albaida, l’Alcoià i La Marina Alta.

D'altra banda, fer memòria del què va aportar Kirikú, aquest dissabte és l'Aplec de Muixerangues a Algemesí.

Salut!

refelet ha dit...

Pots consultar l'article de la viquipèdia per tindre un punt de referència: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_Centrals_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0

Allí també trobaràs un enllaç a la pàgina del Consorci de les Comarques Centrals que està inactiu des de fa vora anys i que presidix el nostre estimat Alfonso. Si et dones compter, les comarques incloses en aquest consorci són menys que les de l'article de la Viquipèdia. Per exemple no està la Marina Baixa. També és fàcil adonar-se que el mapa de les comarques centrals de la Viquipèdia coincidix amb l'antiga Governació de Xàtiva. La diferència és que no estarien incloses Xixona (l'Alacantí), Cofrents i Aiora, ni part de la Ribera: Manuel, Castelló, Antella, Summacàrcer, etc que si formaven part de la Governació. En definitiva: les Comarques Centrals serien el territori de l'antiga Governació, però condicionat per interessos polítics i pel fet que les comarques actuals no coincidixen amb les demarcacions històriques. Així, Manuel, al estar en la Ribera Alta, quedaria fora, tot i que és evident que està i estava històricament més vinculat a Xàtiva que a Sueca o Alzira.

Amb independència d'això, el que mai es fa és incloure a Sueca i la Ribera Baixa.

Espere que t'haja aclarit alguna cosa.