Finalment, no han quedat confirmats els remors que apuntaven ahir sobre els Cinemes Lux de Xàtiva. Es pot comprovar a L'Informador de La Costera que aquesta setmana hi ha programació. Un lector de El Penjoll també ens ha dit que continuen funcionant. No volem desitjar-li cap mal que no es meresca a ningú, però ens continua semblant que el seu tancament és qüestió de temps. El cap de setmana passat, en un important periòdic de tirada estatal no apareixia la programació dels Cines Lux. I no és d'estranyar, ja que si compareu la que apareix hui a L'Informador, amb la programació de fa més d'un mes al Portal de Xàtiva, voreu que és pràcticament la mateixa. Allí ja es queixava un espectador de la falta d'estrenes. És evident que això ha de tindre a vorer amb problemes amb les distribuïdores de cine. Ja se sap que hi ha tres o quatre multinacionals que participen en la producció de les pel·lícules i després volen ser també les distribuïdores. Naturalment, aquestes empreses intenten no distribuir a la seua competència. I Cinemes Lux sembla estar fora del circuit. Si el que es volia és aquest tipus de cine, Alfonso Rus hauria d'haver tingut present açò.
De fet una de les absències més importants en la cartellera de Cinemes Lux, i que va ser la que vam cridar l'atenció sobre aquestos cines, és Che, el argentino, una pel·lícula sobre Ernesto Che Guevara i la revolució cubana. Che Guevara em resulta simpàtic, ja que, com jo, també va viure a la selva i com en el meu cas, també s'han fet pel·lícules sobre ell. El cas és que la pel·lícula ha estat una de les més taquilleres de les darreres setmanes. La seua absència junt amb Los girasoles ciegos en la cartellera de Cinemes Lux sols pot explicar-se per tres motius: o no els agraden ideològicament, o careixen de contactes en les distribuïdores i de capacitat de gestió de les sales, o, senzillament, estan a punt de tancar-se ja. Ben probablement serà algun dels dos darrers. Així, tot i que Che el argentino és un èxit comercial és difícil que ací la vejam. No es tracta del típic efectisme del cine nordamericà. Això demostra que es poden fer bé les coses sense caure en tòpics. La pel·lícula quasi sembla sovint un documental. És una presentació freda, sense apassionaments, idealitzacions, ni retòrica ianqui. Però en les paraules que se citen del propi Ernesto Guevara, hi ha una reflexió sobre el capitalisme i l'individualisme que han cobrat una nova actualitat davant crisi capitalista en la que ens trobem immersos. El guió sembla que s'ha fet seguint escrits del propi Guevara. Un detall interessant a subratllar, és que en els diàlegs es mostra l'obsessió de Castro i Guevara no per fer soviètica a Cuba, sinó per lliurar-la per primera vegada en la història d'imperis colonials estrangers, siguen nordamericans o europeus. Finalment, tot i que la pel·lícula se centra en el periode de la lluita en les muntanyes del Che i Fidel, s'ha intercalat la intervenció que feu Guevara a Nacions Unides que tingué lloc posteriorment. El motiu és clar, ja que en aquesta Guevara s'enfronta, entre d'altres a l'ambaixador de Veneçuela i les paraules que li adreça resulten tan actuals ara com aleshores arran de les relacions que mantenen a dia d'avui EEUU i Chaves. En definitiva, una pel·lícula altament recomanable, que, per desgràcia, sembla que no podrem vorer a Xàtiva.
De fet una de les absències més importants en la cartellera de Cinemes Lux, i que va ser la que vam cridar l'atenció sobre aquestos cines, és Che, el argentino, una pel·lícula sobre Ernesto Che Guevara i la revolució cubana. Che Guevara em resulta simpàtic, ja que, com jo, també va viure a la selva i com en el meu cas, també s'han fet pel·lícules sobre ell. El cas és que la pel·lícula ha estat una de les més taquilleres de les darreres setmanes. La seua absència junt amb Los girasoles ciegos en la cartellera de Cinemes Lux sols pot explicar-se per tres motius: o no els agraden ideològicament, o careixen de contactes en les distribuïdores i de capacitat de gestió de les sales, o, senzillament, estan a punt de tancar-se ja. Ben probablement serà algun dels dos darrers. Així, tot i que Che el argentino és un èxit comercial és difícil que ací la vejam. No es tracta del típic efectisme del cine nordamericà. Això demostra que es poden fer bé les coses sense caure en tòpics. La pel·lícula quasi sembla sovint un documental. És una presentació freda, sense apassionaments, idealitzacions, ni retòrica ianqui. Però en les paraules que se citen del propi Ernesto Guevara, hi ha una reflexió sobre el capitalisme i l'individualisme que han cobrat una nova actualitat davant crisi capitalista en la que ens trobem immersos. El guió sembla que s'ha fet seguint escrits del propi Guevara. Un detall interessant a subratllar, és que en els diàlegs es mostra l'obsessió de Castro i Guevara no per fer soviètica a Cuba, sinó per lliurar-la per primera vegada en la història d'imperis colonials estrangers, siguen nordamericans o europeus. Finalment, tot i que la pel·lícula se centra en el periode de la lluita en les muntanyes del Che i Fidel, s'ha intercalat la intervenció que feu Guevara a Nacions Unides que tingué lloc posteriorment. El motiu és clar, ja que en aquesta Guevara s'enfronta, entre d'altres a l'ambaixador de Veneçuela i les paraules que li adreça resulten tan actuals ara com aleshores arran de les relacions que mantenen a dia d'avui EEUU i Chaves. En definitiva, una pel·lícula altament recomanable, que, per desgràcia, sembla que no podrem vorer a Xàtiva.
1 comentari:
recomane la pel.li a tots i totes,
Publica un comentari a l'entrada