divendres, 26 de setembre de 2008

Entrevistes d'ultratomba (II): FRANCISCO UMBRAL

Francisco Pérez Martínez, més conegut per Francisco Umbral, va nàixer a Madrid en 1935 i va morir a l’Agost de l’any passat. Polifacètic i prolífic escriptor, cultivava un original estil literari carregat de neologismes, al·lusions intertextuals i metàfores en què mai perdia de vista la realitat que el rodejava.


Santíssim Pare: En primer lloc, i per assegurar-nos que l’entrevista comença pel bon camí, parle’ns del seu últim llibre.

Umbral: És un detall per la seua part que comencem parlant del meu últim llibre, però .... a quin es refereix? A “Amado Siglo XX”, l’últim que vaig escriure en vida, o a “Catalunya: Una, Gran i Lliure”, l’últim que he escrit una vegada mort?

S.P: A este últim.

Umbral: Doncs deixe’m que el situe. Vosté sap que, en vida, jo era un defensor de l’espanyol, però va ser morir-me i començar a parlar català. És clar que este fet va capgirar la meua vida. No el fet de morir-me, sinó el de parlar català. De sobte, vaig prendre consciència de la importància que té el català per al dia de demà. Ací tots parlen català. El català és la llengua de l’imperi etern.

S.P: Està dient-me que quan un es mor, independentment de la llengua que parlara en vida, acaba parlant en català?

Umbral: Així de senzill és. Alguns no creuen en la importància que té la unitat i la puresa lingüística del català, però el cas és que, una vegada et mors, dóna igual que sigues madrileny, moscovita, pequinés o gran danés: tots acabem parlant català.

S.P: En este sentit, podem dir del català que és la llengua morta per excel·lència?

Umbral: A vosté, qui li riu les gràcies?

S.P: Ho sent, el llibre... parle’ns del llibre.

Umbral: Què vol que li diga? “Catalunya: Una, Gran i Lliure” és un crit contra l’espanyolització de Catalunya, una reivindicació per la sobirania nacional del poble català.

S.P: Però si al final tots anem a parlar català... no entenc l’enfocament del seu llibre. Què més donen estos aspectes?

Umbral: Estos aspectes són importants per diversos motius. El primer és que en la vida cal perdre el temps en alguna cosa i esta sembla prou atractiva. El segon és una qüestió d’eficàcia: per a què perdre el temps en altres llengües si el català acaba sent la llengua de tothom? I el tercer és que ací, al Regne dels Morts, encara que tots parlen català, també es parlen altres llengües minoritàries i no tots defensen i viuen, valga l’expressió, com pròpia la cultura catalana.

S.P: És, per tant, un llibre dirigit als morts i als vius.

Umbral: Així és. Ací l’ha editat Llenguatongue i a la Terra estem intentant que el publique Ulleye.

S.P: Però... vosté, en vida, estava ben lluny de defendre els interessos nacionalistes catalans. Recorde algunes columnes de “Los placeres y los días” a El Mundo que...

Umbral: En vida, un sempre és un adolescent, encara que tinga 72 anys, i s’equivoca més que encerta. Però ara veig les coses des d’un altre punt de vista.

S.P: I quina va ser la seua equivocació més gran en vida?

Umbral: No adonar-me de la colonització de Catalunya per part dels castellans i no fer res per impedir l’apropiació d’Espanya per part de Castella.

S.P: Un actiu militant independentista com vosté, per on li recomanaria començar a algú que desconega la llengua i la cultura catalana?

Umbral: Indubtablement, per un bon plat de botifarra amb mongetes i pel pa amb tomaca.

S.P: Un desig.

Umbral: Un no, dos, si em permet. Que es traduïra tota la meua obra al català i que s’incorporara l’ela geminada al castellà.

S.P: Vosté va guanyar el Premi Nadal al 1975...

Umbral: Preferiria no parlar ara de tenis...

S.P: Doncs parle'm d’algunes espinetes que trobem en la seua trajectòria. En 1986 no va ser triat finalment per ocupar la lletra “F” de la Real Academia de la Lengua Española...

Umbral: En vida això em va afectar molt, però ara sols tinc ulls per a l'ela geminada.

S.P: Un columnista de la seua fama... i no té cap article publicat a El Penjoll?

Umbral: Sóc de l’opinió de que publicar un article a El Penjoll està al mateix nivell que publicar un pronom o una preposició. A mi el que m’agradaria és poder publicar una entrada algun dia amb tota la riquesa del català: articles, pronoms, preposicions, adjectius, adverbis, substantius, verbs... i eles geminades, moltes eles geminades.

S.P: I si tornara a nàixer...

Umbral: Si tornara a nàixer, m’agradaria fer-ho a Reus. Em sent reusenc.

S.P: Per anar rematant l'entrevista: és vosté creient?

Umbral: Sí. No tinc cap problema en admetre que seguisc els ritus de l’Església Cal·linquista.

S.P: Últimament s’ha fet alguna referència ací, a El Penjoll, a esta religió. Podria dir-nos en què consistix?

Umbral: Jo sóc un simple feligrés. Però a El Penjoll hi ha alguns pastors i ramaders d’esta nova religió. Segur que el Funambuliste o Cul de Sac li poden explicar millor que jo en què consistix.

S.P: Doncs... no el moleste més, moltes gràcies per atendre’ns i que descanse en pau.

Umbral: A vosté. Sempre és un plaer expressar-se en la llengua que un ha mamat des que es va morir.

7 comentaris:

calinca ha dit...

Enhorabona, Santíssim Pare! Em partia de riure llegint l'entrevista. Està vosté mnolt inspirat.

el funambuliste ha dit...

molt gran, Santíssim!!! grandíssim!!!
per fi he trobat una explicació a aquella veu celestial que m'espentava cap a l'església cal.linquista! quasi em caic de l'aram!!! osti, i era l'Umbral, quines coses passen i et fan veure la llum!!!

escrivà de cort ha dit...

Realment collonuda, l’entrevista! Cal llevar-se el barret. La sornegueria i l’humor desplegats pel Sant Pare són de tal calibre que fins i tot es poden passar per alt el ball d’algunes lletres (d’una ‘b’ per una ‘v’, per exemple), l’absència d’altres o la presència inadequada d’unes poques. Tot queda amagat per descobriments fonamentals com ara que el català és la llengua morta per excel·lència, que el Premi Nadal forma part del “Grand Slam” o que parlar de Reus és com fer-ho de París i Londres. He recordat en Dalí, un altre patriota independentista, quan deia que el centre de l’univers es troba a Perpinyà. Des d’ací li brinde la idea; podria buscar en Dalí i fer-li una entrevista.

Santíssim Pare ha dit...

Gràcies per les palmadetes a l’esquena d’un geperut com jo. Sempre que no es riguen d’un mateix, fer riure és un plaer. M'alegre molt de que els haja agradat l'entrada.

Sr. Escrivà, he repassat el text i he corregit el “cultibava” i alguna coseta més, però si continua veient errades, faça el favor de denunciar-les a l’autoritat impertinent mitjançant un altre comentari més concret. Veig El Penjoll com una ferramenta de millora de la meua expressió escrita en valencià i agraïsc este tipus de comentaris. Per altra banda, apuntada queda l’entrevista a Dalí, però recorde que sóc un mèdium novell i que quan més llunyana està la data de la mort d'un personatge més em costa contactar amb ell. A dia de hui, 1989 és una data difícil d’arribar per a mi, però crec que amb més pràctica serà possible.

calinca ha dit...

El que no comprenc és per què el Sr. Umbral, amb tota la seua catalanitat d'ultratomba, encara manté el seu nom terrenal. ¿No hauria de dir-se "Francesc Llindar"?

Una petició: ¿Per a quan una entrevista amb el gran Joanot Valldebranca, intèrpret de cançons inoblidables i películes memorables, com ara "El Padre Coplillas"?

l'escrivà de cort ha dit...

Em talla molt dir-li quines són les incorreccions ortogràfiques o gramaticals que he observat al seu text. A més, qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra. Segur que jo mateix n’hauré comès alguna en més d’una ocasió. En general, ha fet vostè un treball de correcció molt acurat. Només li faria, per tant, dues observacions:

1. La forma ‘hi ha’ impersonal no admet plural; el sintagma que va darrere no és subjecte, és complement directe. Per tant, seria més correcte dir ‘hi ha alguns pastors’ en comptes de ‘hi han alguns pastors’.

2. Les formes ‘en què’ o ‘en les quals’ són preferibles a la forma ‘en les que’ (ex.: metàfores en què mai perdia de vista la realitat).

A banda d’això, vull dir-li que estic convençut que no es pendrà vostè malament aquestes observacions. I també vull reiterar-li que el seu post em sembla magnífic (excel·lent ‘cum laude’).

Santíssim Pare ha dit...

Sr. Calinca:
He mantingut el nom terrenal perquè és més conegut, però sí, realment, caldria utilitzar la seua traducció al valencià. A partir de la pròxima entrada, ho faig. També m’apunte la seua proposta d’entrevistar a Joanot Valldebranca. La seua mort és prou recent, en el 2004, i no crec que tinga cap problema en poder contactar amb ell.

Sr. Escrivà de Cort:
Com puc prendre’m malament millorar la meua expressió escrita? Corregides queden les seues observacions. Gràcies.