Home, si ho plantagem d'una manera estricta.... Podriem afirmar que l'amor que es perd es directament proporcional amb el número de vegades que actives els mecanismes personals d'autoestima. O siga, amb el número de vegades que te la casques. La resta podriem considerar que no es perd, però dona un mal rollo...., que des de la meua perspectiva, estic convençut, que ja ficats, seria millor que també es perdera.
Disculpa però la sensibilitat no es lo meu, soc així. Un abraç funam...
anònim, "lo" de l'esglesia cal.linquista no és un dubte, és un misteri... a mi em convidaren, i com no sé dir "no", doncs allí estic, crec que soc l'únic fidel... En Superflipo crec que també es passa per allí de tant en tant... ié, Culet!!! em vaig acordar del que dien els clàssics una retirada a temps és una victòria, i més encara una retirada etílica... ara, m'ho vaig passar molt bé, amic...
ah! anònim primer... amb la sensibilitat que a mi em caracteritza li acepte de bon gust l'abraçada, ara bé, això sí, espere que tinga les mans netes...
Doncs segons el que diu en Jorge Drexler basant-se en Lavoiser... res es destrueix ni es crea... es transforma. Heus ací el quit de la qüestió. L'amor que no sentim ens manca però segur que en algun moment ens arribarà el torn en el que algú ens tornarà allò que vam donar a un altre.
9 comentaris:
No es perd, se'l queda el banc a un 6% d'interés. Òstia amic, quin mal de cap que tinc de lo del dissabte. La vellea no perdona.
Home, si ho plantagem d'una manera estricta....
Podriem afirmar que l'amor que es perd es directament proporcional amb el número de vegades que actives els mecanismes personals d'autoestima. O siga, amb el número de vegades que te la casques.
La resta podriem considerar que no es perd, però dona un mal rollo...., que des de la meua perspectiva, estic convençut, que ja ficats, seria millor que també es perdera.
Disculpa però la sensibilitat no es lo meu, soc així.
Un abraç funam...
Hola Funam,
Jo tinc un altre dubte existencial: Què és això de l'Església Cal·linquista?
anònim, "lo" de l'esglesia cal.linquista no és un dubte, és un misteri... a mi em convidaren, i com no sé dir "no", doncs allí estic, crec que soc l'únic fidel... En Superflipo crec que també es passa per allí de tant en tant...
ié, Culet!!! em vaig acordar del que dien els clàssics una retirada a temps és una victòria, i més encara una retirada etílica... ara, m'ho vaig passar molt bé, amic...
ah! anònim primer...
amb la sensibilitat que a mi em caracteritza li acepte de bon gust l'abraçada, ara bé, això sí, espere que tinga les mans netes...
L'amor com l'energia no es destruix es transforma...mira a vore si de tant es fas travesti, ho dic per allò del transformisme...
Doncs segons el que diu en Jorge Drexler basant-se en Lavoiser... res es destrueix ni es crea... es transforma. Heus ací el quit de la qüestió. L'amor que no sentim ens manca però segur que en algun moment ens arribarà el torn en el que algú ens tornarà allò que vam donar a un altre.
...darrerament jo també tinc aquest dubte...
per fi! un comentari assenyat, que parla dels sentiments, dels afectes... ja em veia enfilat cap a l'onanisme o al travestisme!!!... gràcies...
De res...
Publica un comentari a l'entrada