NEUS CAPROIG I CATALÀ, L’OLÍMPIA DE GOUGES XATIVINA
Neus Caproig i Català va nàixer a Xàtiva a l’any 1688 i va morir en juny de 1707. D’una família de camperols, des de xicoteta despuntà per la seua curiositat, la seua xispa i la seua rebelia alhora de defensar el que pensava que era d’ells, de la seua gent, del poble.
No va poder estudiar i com no va voler casar-se, encara que no li van faltar pretendents, (el matrimoni no està fet per a mi - dia Neus), viví rondant sempre la tragèdia econòmica i suportant crítiques i atacs d’homes i dones que no entenien el seu esperit lliure.
En 1706 en arribar Basset a Xàtiva, davant la sorpresa de tots i totes s’uní al seu exercit. Diuen que els seus parlaments a la plaça del Mercat arengant al poble contra les botiflers emocionaren a tots i totes les xativines que la van escoltar. Amb un llenguatge pla, sense floritures, encoratjava a l’auditori, es feia entendre, arribava a tots i a totes, i això era el important.
Per aquells dies es convertí en companya inseparable de Basset o en alguna cosa més, diuen les cròniques …
El dia 24 de maig de 1707 defensava Sant Francesc des d'una barricada quan els espanyols la van capturar. Neus va ser torturada cruelment i executada, i immediatament després, oblidada per tothom. Diuen que poques hores abans de morir, encara que sabia el que li venia damunt, el seu esperit continuava intacte, igual de lliure i amb una coherència i valentia encomiable. En les últimes hores de la seua vida, afirmà que no es penedia de res del que havia fet i que volia morir lliure tal com havia viscut.
PD de l’autora: Neus és una biografia fictícia és clar, però si fora real tampoc la recordaria ningú. De segur que van existir per aquells temps moltes Neus, però clar no eren santes, ni riques ni cultes. Eren, simplement, dones del poble.
Neus Caproig i Català va nàixer a Xàtiva a l’any 1688 i va morir en juny de 1707. D’una família de camperols, des de xicoteta despuntà per la seua curiositat, la seua xispa i la seua rebelia alhora de defensar el que pensava que era d’ells, de la seua gent, del poble.
No va poder estudiar i com no va voler casar-se, encara que no li van faltar pretendents, (el matrimoni no està fet per a mi - dia Neus), viví rondant sempre la tragèdia econòmica i suportant crítiques i atacs d’homes i dones que no entenien el seu esperit lliure.
En 1706 en arribar Basset a Xàtiva, davant la sorpresa de tots i totes s’uní al seu exercit. Diuen que els seus parlaments a la plaça del Mercat arengant al poble contra les botiflers emocionaren a tots i totes les xativines que la van escoltar. Amb un llenguatge pla, sense floritures, encoratjava a l’auditori, es feia entendre, arribava a tots i a totes, i això era el important.
Per aquells dies es convertí en companya inseparable de Basset o en alguna cosa més, diuen les cròniques …
El dia 24 de maig de 1707 defensava Sant Francesc des d'una barricada quan els espanyols la van capturar. Neus va ser torturada cruelment i executada, i immediatament després, oblidada per tothom. Diuen que poques hores abans de morir, encara que sabia el que li venia damunt, el seu esperit continuava intacte, igual de lliure i amb una coherència i valentia encomiable. En les últimes hores de la seua vida, afirmà que no es penedia de res del que havia fet i que volia morir lliure tal com havia viscut.
PD de l’autora: Neus és una biografia fictícia és clar, però si fora real tampoc la recordaria ningú. De segur que van existir per aquells temps moltes Neus, però clar no eren santes, ni riques ni cultes. Eren, simplement, dones del poble.
2 comentaris:
Ha estat per a mi una absoluta sorpresa assabentar-me dels amors ocults de Basset amb una xativina. Desconeixia aquest aspecte d’uns fets històrics que, d’altra banda, han estat a bastament divulgats. Això sí, m’assalta un dubte: ¿Va estar involucrada la teua protagonista als escamots xenòfobs que atacaren vides i hisendes del francesos establerts a la ciutat? Les classes agràries (jornalers i camperols), l’estament burgès, el baix clergat i els professionals liberals foren decididament austriacistes, és a dir, maulets, i defensaren la causa de l’arxiduc Carles, perquè les autoritats borbòniques havien prohibit el comerç amb el Regne Unit i Holanda, i perquè Joan Baptista Basset va prometre que aquells sectors populars serien alliberats de les càrregues senyorívoles. Com a conseqüència de la revolta mauleta, esclatà una terrible onada xenòfoba contra la nombrosa colònia de francesos establerts a la ciutat.
Ha estat un atreviment això de Basset però no em negaràs que no queda bé...
La meua protagonista encara que era una dona amb les idees molt clares, patia doble discriminació: era camperola i dona i això en aquella època, hauria de ser fotudíssim.
Respecte de les onades xenófobes,
segur que la Neus als seus arengaments, no ho pretenia però evidentment les posicions estaven prou radicalitzades.
Així i tot, reconec que es un aspecte que no he tingut en compte.
Neus era mauleta fins a les orelles... i jo molt orgullosa d'ella.
No em digues que no és una tipa interessant?
Publica un comentari a l'entrada