dissabte, 30 d’agost de 2008

Hussein al Jawahiri ibn Qâsim al Xativí al Mustá'rab

Nascut a Madinat al Xateba l’any 992 (370 de l’hègira). Fill de Fortun ibn Qâsim i Gisberga d’Alpont, descendents del comte visigot Casi, convertit a l’islam i fundador del llinatge dels Banû Qâsim. Els avis de Fortun mantingueren, però, fidelitat a l’Església. Cristians i musulmans convivien pacíficament. Els musilms aventurers arribats a al-Andalus, no eren proselitistes. Volien que els cristians servaren la condició de gentils, per a poder exigir-los tribut. L'Alcorà estableix: «Disputeu amb jueus i cristians en termes cordials» (sura XXIX, 45). El cronista ibn Quzmān deia que els barons cristians abraçaven l'islam per tres motius: fugir del jutge, fugir dels tributs i casar-se amb vàries dones alhora.

Fortun deixà les ribes de l’Ebre i s’adreçà a Xarc al-Andalus. A Balansiya, conegué Gisberga. Es casaren a la basílica de Sant Vicent i marxaren a Xateba, on nasqué Hussein, conegut des de menut com el ‘Royo’, pel color dels cabells. El nen aprengué romanç a casa i àrab a la madrassa. Fou, per tant, bilingüe (o diglòssic, ves a saber). La mare li ensenyà els fonaments de la fe cristiana. Sent adolescent, morí son pare.

Hussein cresqué i esdevingué un jove eixerit que despertava, indistintament, l’admiració de barons i femelles. Marxà a Còrdova, a fer estudis de medicina a la universitat fundada pel califa Abd al-Rahman. El centre atreia nombrosos alumnes, musulmans, jueus i cristians. La seua facultat comptava amb hospital i quiròfan. Hussein rebé lliçons d’Abu l-Qâsim Jalaf, l’obra del qual inspiraria altre gran metge i erudit, Muhammad ibn Ruxd, Averrois, propagador de la filosofia aristotèlica.

Averrois, que apreciava molt les dones, faria aquest comentari: «L’Estat no deixa veure el que podrien donar de si les dones. Semblen destinades exclusivament a parir i alletar els fills, i aquesta situació de servitud ha anihilat en elles la facultat de les grans coses. No veiem entre nosaltres dones posseïdores de virtuts morals perquè llur vida transcorre com la dels vegetals, sempre al servei dels marits. D'ací naix la misèria que consumeix les nostres urbs».

Establert com a metge, Hussein conegué Abu Sa`id ibn Hazm. El poeta, nascut i criat en un harem, no opinava sobre les dones igual que Averrois: «Les dones només tenen tres idees: la galanteria, la unió sexual i les diverses formes de l'amor. La resta del seu esperit és buit». El xativí acabaria sentint especial predilecció per ibn Hazm en un temps convuls; prenia força la doctrina rigorista malikita.

Els alfaqins, partidaris del fiqh maliquí, de tallar les ales als filòsofs i de prohibir l'especulació intel·lectual, foren censurats per ibn Hazm, que hagué de marxar a l’exili. Hussein l’acompanyà i ambdós viatjaren a ‘Uryûla i a Xateba. L’anciana Gisberga, que encara vivia, els rebé a la casa paterna. Mentre el metge exercia la seua activitat, l’escriptor redactà el Tawq al-hamāma (El collar de la coloma), reflectint els seus sentiments ambigus sobre l’amor.

Hussein, que ja no abandonaria la pàtria, acomiadà, successiva i dolorosament, la mare i l’amic. Sent un home gran, hagué d’abjurar de la seua fe (des de la caiguda del califat, no corrien aires de tolerància). Morí, als 83 anys amb fama de metge extraordinari. El soterraren al cementiri del camí de Múrcia. L’estela, exposada a l’Almodí, mostra aquesta inscripció: «En nom de Déu Misericordiós. Les seves promeses són verídiques. Que no us extraviï la vida mundanal! Aquesta és la tomba de Husein al Jawahiri ibn Qâsim. Déu tingui pietat d’ell, refredi el seu lloc de repòs i il·lumini la seva última morada! Finí el diürn del diumenge a tretze nits de passar juny de l’any quatre i cinquanta-tres, donant testimoni de la seva fe».