dimecres, 16 de juliol de 2008

Nasija (7')

Salutacions.

És un curtmetratge canari.

Colpidor però necessari.

5 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Heu vist la pel·lícula "Osama"? Va ser el primer llargmetratge afganés que es va rodar després de la caiguda del poder dels talibans. És aborronador. Una de les millors pel·lícules que he vist en ma vida. Terrible.
Després de veure-la, de sentir-la amb tots els porus de la pell, directors com Lars Von Triers, la filla de Copolla o Isabel Coixet fan plorar de pena: s'entreveu el sabor a xiclet dels seus drames burgesos per a escolars.

En Xim de Ca'n Prunes ha dit...

Gràcies per la informació, Alietes. Miraré d'aconseguir-la mitjançat la pàgina del FNAC en la secció de DVD.
La meva butxaca no està per a moltes alegries últimament, però no puc estar-me de dir a la resta que, després de llegir el teu comentari i les crítiques i entrevistes que he contrastat a Internet, crec que paga la pena un petit sacrifici per a veure-la.

refelet ha dit...

Benvingut en Xim! està molt bé el curt i, a més, és certament necessari.

calinca ha dit...

M'ha picat la curiositat i intentaré vore la peli que recomana el Sr Alietes.

Pel que fa a "Nasija", no m'ha semblat especialment interessant. No em queda clar si és una crítica a una determinada cultura, a una determinada religió, a un determinat sexe o al 'primer' món, o a tot plegat. Tampoc sé qui ha finançat la película, qui l'ha dirigida o en quines condicions s'ha fet.

Alietes el del Corralot ha dit...

És que no l'ha mirat bé: al principi ixen els que paguen i al final, en els crèdits, qui l'ha feta i tot això. També hi ha un enllaç que dóna més pistes, un que es diu "short films".

Quant al que s'explica jo diria, sense ser massa agosarat, que es tracta de posar en imatges de ficció les condicions de vida de les dones en determinats països d'allò que es diu Àfrica negra, extensible a d'altres de l'Orient pròxim i mitjà on les lleis de Déu (¿?) tenen vigència civil. I donar-ho a conéixer. Prosselitisme? Sens dubte. Este curt és un document propagandístic. Sona, fins i tot a encàrrec. Però l'autor no se n'amaga.

Podem entrar a debatre si el to és més o menys afinat, més o menys fidel i honest (perqué a la fi, això de l'art no és més que una qüestió d'honestedat), ja que qui ho conta és un home i occidental, però això ja són pomes d'un altre cistell. Ara bé, si es tracta d'un encàrrec fins a quin punt hi pot haver art? I quant en pot haver tractant-se el tema que es tracta?