Els fets, ocorregueren durant una protesta contra la presència de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) entitat que defensa tèsis acientífiques sobre la unitat del català i la presència en aquestes jornades de Fernando Giner -aleshores president de la Diputació, conegut blaver i antic falangista-. La concetració pretenia denunciar: per una banda, la complicitat de la UPV-Gandia amb entitats blavero-feixistes que defensen postulats contraris a bases filològiques i acadèmiques. I per l’altra, totes els impediments que des de la UPV es posen per a que els estudiants puguen desenvolupar una activitat associativa i política adequada –cal recordar, que la UPV no deixa als estudiants organitzar-se en organitzacions sindicals que defensen una territorialitat que estiga fora de la constitució espanyola, com és el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans SEPC-
Les companyes independentistes, que foren detingudes a punta de pistola per la policia local de Gandia, estan a l'espera de judici i s’enfronten a un delicte per desordres públics, amb una petició de penes de 10 mesos de multa a 12 euros diaris.
Es curiós, veure avui, 3 anys després, com les institucions municipals no s’han pronunciat davant uns fets tan absurdes i desproporcionats. Així però, no és extrany. En la darrera visita que féu la vicepresidenta espanyola Mª Teresa Fernandez De la Vega a Gandia, companyes de l’organització Maulets acudiren per repartirs díptics, explicant per que s’oposaven a la visita d’aquest personatge “polític”, aquestes foren apartades i expulsades per la policia que estava present allà. Mentres, els feixistes d’España 2000 i del GAV, que també assistiren per a protestar, es feien fotos davant la pasivitat de la policia que fins i tot, s’apartava per no interrompre la sessió fotogràfica. Deixant clar, quina és la forma de mesurar les coses que tenen institucions i policia en la capital de la Safor.
12 comentaris:
Sr Paco, m'agradaria destacar dos fragments del text que acaba de publicr vosté al Penjoll. Per una banda, parla de "tesis acientífiques sobre la unitat del català" i per altra de "entitats blavero-feixistes que defensen postulats contraris a bases filològiques i acadèmiques".
Voldria que algú m'explicara quina "ciència" és la que estableix la suposada "unitat" d'una llengua. ¿La lingüística? Mucho me temo que no. Hauríem de dirigir-nos més bé a les ciències polítiques.
El concepte d'unitat lingüística pertany al terreny ideològic, llegendari, literari, polític o folclòric. La ci`ència anomenada lingüística no té molt a dir en este debat merament ideològic.
Per tant, ¿ a què ve això de les "bases filològiques" o "tesis acientífiques"? ¿A quina ciència es refereix?
A mi personalment m'encanta desmitificar les coses. Un dels mites que més m'agrada desmitificar és el de vore la unitat lingüística com una espècie de "sacrosanta veritat respaldada per la ciència".
¿Que els de la RACV són acientífics? Possiblement ho són en molts aspectes. Però precisament la qüestió de la unitat de la llengua és un indicador molt pobre per jutjar si aquests 'acadèmics' són o no científics.
Quanta xorrada!
Sóc Peguie
Paco, molt bé l'entrada.
És absolutament lamentable que en la Universitat Politècnica de València no es permeten les associacions d'estudiants amb pressupostos polítics. Com diu el poema de Wislawa Szymborska recitat per Toni Espí, tot està banyat de connotacions polítiques. Voler amagar això i forçar una suposada apolicitat és mantenir un estatus que beneficia als poders preexistents. La Universitat Politècnica de València és un dels grans i darrers projectes del franquisme. L'apolicitat en les associacions i en les eleccions dels estudiants les va imposar el conseller del PP Justo Nieto. En aquesta universitat no s'utilitza quasi el català i no hi ha quasi informació pel que fa a les eleccions. De fet enguany van ser en època d'examens (en juny!!). Qui va a votar o preocupar-se per les eleccions en eixa època?? Desemmascarar el mite de la suposada neutralitat "científica" i "tecnològica" d'aquesta universitat sí és una tasca noble. Clavar-se a filòsof de la ciència amb un tema tan delicat com la llengua no només és un atreviment, sinó una irresponsabilitat.
Enhorabona per l'article Paco.
Generalment, als centres acadèmics sol haver unanimitat a l’hora d’establir les matèries que s’hi imparteixen: arts, humanitats i ciències (i potser, diran alguns, un poquet de superstició, perquè també hi ha classes de religió). Aquesta classificació encara es podria matisar distingint entre art, ciència i tecnologia, i ciències socials i humanitats. Determinar quina cosa és l’art o la ciència i la tecnologia no té major problema. Les complicacions arriben amb les anomenades ciències socials i les humanitats. Tots aquells que es dediquen a la Història, al Dret, a la Filosofia, a la Lingüística o a la Sociologia s’esforcen a demostrar que la respectiva matèria és una ciència (de fet, la demostració d’aquesta hipòtesi ocupa les primeres pàgines de qualsevol manual universitari). Aquests esforços podrien resultar més o menys creïbles en el cas de les “ciències” socials (pels procediments d’observació i deducció emprats, i pels intents d’establir regles generals d’acord amb el mètode científic). La cosa és molt més complicada (per no dir impossible) en el cas de les humanitats. Però clar, ficar-se en aquestes fondàries per a dilucidar si la Lingüística està autoritzada o no a parlar de conceptes com llengua i parla o llengua i dialecte, o per a clarificar si es pot o no parlar d’unitat i diversitat lingüística (com si no hagués existit, per exemple, Ferdinand de Saussure), em sembla un gra massa. Jo pensava que El Penjoll tenia finalitats més lúdiques i creatives (o, segons com es mire, més serioses).
Per cert, no trobe gens encertada la musiqueta del reproductor. S’activa cada vegada que entres o surts dels comentaris dels diferents “posts” i has d’estar tota l’estona desactivant-la si no vols acabar marejat com un allioli.
En canvi a mi la música m'agrada.
Sr Escrivà, està clar que la lingüística, com qualsevol altra ciència, pot donar moltes coses de sí. El que em preocupa, i això va motivar el meu comentari, és que alguns agarren les suposades 'veritats' científiques i les utilitzen repetidament en el debat polític. Posats a triar entre els blavero-secessionistes i els pancatalanistes a ultrança, no em quede amb cap d'ells. Preferisc un terme mitjà, on les qüestions lingüístiques flueixen de la manera més natural, on la gent diu "valencià" per a referir-se a la nostra llengua i on hi ha un acord més o menys tàcit i generalitzat sobre el fet que català i valencià tenen molt en comú i són bàsicament 'una mateixa cosa'. Voler anar més allà en les identitats, les veritats supremes, les nacions o els greuges històrics és, en al meua modesta opinió, un camí que no du a res.
Dic tot això perquè, d'entrada, els fets que ens relata Paco en la seua entrada em sembla producte de l'extremisme, tant d'uns com d'altres. No sé si l'actuació policial va ser la mes correcta, i sempre s'ha de demanar que siga el més correcta possible, però en el fons, com deia, hi ha un debat profundíssimament equivocat. per una banda i per l'altra. I unes postures fanàtiques quie no condueixen a res.
La cançó de Toni vom Gasthaus (ho dic en alemany per variar un poc) m'agrada molt, però és veritat que molesta que comence a sonar per defecte quan entres al Penjoll. ¿Podria configurar-se el reproductor d'una altra manera, per fer que l'escolta d'aquesta cançó, o la d'altres que pogueren aparéixer, fóra un acte voluntari per part de l'ocasional, esporàdic o perenne visitant d'aquests indrets virtuals?
Gràcies per l'observació escrivà! ho tindrem en compte. Una solució momentània és llevar-li el volum als altaveus.
Arre haca anem al camp... estic fins al gorro...Se m'ha apegat la cançò....S.O.S....
En cap moment he dit que la música em desagrade. Allò que em desagrada és haver-la d’escoltar “necessàriament” cada cop que entre al blog o surt dels comentaris. Ja se sap, poc agrada i molt enfada.
Publica un comentari a l'entrada