En esta entrada vos proposem obrir un debat sobre quin és el terme que hem d’utilitzar des d´El Penjoll: bloc o blog? Esta és la qüestió.
El Penjoll ha estat utilitzant el terme bloc, que és el que reconeix com normatiu el TermCat, i que fa referència al que en altres llegues es diu com:
es bitácora
es blog
fr bloc
fr bloc-notes
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog
I que este centre de terminologia defineix com:
"Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos."
Però també hi ha qui considera més adient l’ús del terme blog. És el cas del lingüista Gabriel Bibiloni i de la campanya per a la difusió del terme blog.
Paral·lelament a este debat, en la columna de la dreta, hem obert una enquesta per a que, a més, voteu per decidir quin dels dos termes hem d’usar des d´El Penjoll. L’enquesta estarà oberta fins el pròxim dilluns. Teniu la paraula.
16 comentaris:
Cada vegada sóc més escèptic amb diccionaris i llibres de gramàtica. Cal ser-ho: la llengua és dels parlants, no dels (suposats) lingüistes. El món de la lingüística normativa i dels diccionaris és una derivació directa del món de la política. Dir a la gent com ha de parlar o com ha d'escriure és una qüestió política, no lingüística. No perdem això de vista. No ens pensem que els lingüistes són inocents, i que la resta de la societat els ha de fer cas sense "chistar". De eso nada.
En aquest context de política lingüística, tan habitual en el món de parla catalano/valenciana, ens trobem amb coses més o menys raonables i coses que són més bé parides mentals del normalitzador de turno. Per a mi hi ha exemples clars, com ara l'ela geminada (Proveu a desfer-vos d'ella, com he fet jo! Voreu quin relax!); o també algunes paraules que ja he comentat en el Penjoll: la ciutat de "Kíiv", o l'adjectiu "sahrauí". I, com no, la més recent de totes: el bloc!
Aquesta vegada m'ho han posat fàcil, ja que els arguments pels quals algun lingüista-polític pot pensar adient escriure "bloc" en comptes de "blog" no tenen ni tan sols la més mínima lògica, més allà de l'evident voluntat de SER DIFERENTS SIGA COM SIGA. Necessitat de marcar la idiosincràcia, l'excepcionalitat i tot allò que suposadament ens fa político-lingüísticament diferents. A mi aquesta mena de plantejaments em fan fàstic.
Imaginem un diccionari que per fi arreplegue aquesta paraula "bloc". Tenint en compte que té un origen diferent a la parula "bloc" ja existent en la nostra llengua, cal lògicament posar-la en una entrada diferent del diccionari. Tindríem:
- bloc (1), procedent del francés "bloc", i aquest del neerlandés "blok".
- bloc (2), prodcedent de l'anglés "blog".
Ara bé, en el segon cas, el pas de "blog" a "bloc" només té una explicació: el capritx personal d'algun ling¨üista o grup de lingüistes preocupats per fer política lingüística.
La LINGÜÍSTICA, senyors meus, és una altra cosa.
Jo també considere que l'ús del terme "bloc" pel termcat va ser, si més no, precipitat, i l'argumentació que fa servir el Gabriel Bibiloni és sucientment assenyada com per donar-li prou de crèdit.
El que em fa una miqueta de por, senyor Calinca, tot i que crec vull entendre'l, és la lliure desnormalització de la llengua, tenint en compte que ací, al nostre País, hi ha un filòleg per cada metre quadrat i fins i tot podem arribar a les mans per si aquesta paraula es diu aixina o aixana.
Tanta por em fan els qui miren només la ciència al marge del poble, com a l'inrevés, no sé si m'entèn...
M’adone de que l´ús de bloc és una excentricitat dels lingüistes del Termcat. Sóc partidari de que El Penjoll use el terme blog, perquè:
1) la norma haguera sigut adoptar-la de l’anglés amb g. En català-valencià trobem moltíssimes paraules acabades amb g (buldog, gag, mag, filòleg, pedagog, demagog, pròfug, càstig...)
2) D´optar amb l’acabament de paraula amb c (on també trobem paraules com foc o antic) els seus derivats es fan amb g: foguera, antiga... En el cas de bloc s’ha optat per fer el seu derivat, de moment blocaire, utilitzant també la c. El Termcat diu de blocaire:
es bitacorero
es bloguero
fr blogueur
fr carnetier
en blogger
en weblogger
“Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web. Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.”
La terminació –aire (sovint i correctament utilitzada a El Penjoll per a referir-se als autors d´este blog: penjollaires) com recull l’article de Bibiloni:
“El sufix –aire, com que correspon a ocupacions antigues i no gaire intel•lectuals (trabucaire, escombriaire, abellaire, drapaire) o a característiques humanes no gaire positives (rondinaire, xerraire, captaire, rapinyaire, enredaire), no sembla que aporti aquí a un possible derivat més que una certa col•loquialitat o àdhuc comicitat.”
Més correcte seria utilitzar el sufix –ista: bloguista.
En qualsevol cas, m’agradaria conèixer opinons a favor de l´ús de bloc amb c.
També estic d’acord amb Cal•linca (el sahrauí en roba de batalla) en que darrere de les llengües hi ha una gran càrrega política (jo prefereix dir-li ideològica), encara que crec que açò és tan cert com inevitable. I, ja ficat, aprofite l’avintesa per a felicitar a l’amic Cal•linca per les seues valentes i oportunes intervencions en el blog de Toni Cucarella. Encara que puc estar més d’acord en el fons del que diu Cucarella, em convenç moltíssim més les formes i el to de Cal•linca... si bé, les seues “perles cultivades” sempre quedaran com un clàssic en els annals de les lletres penjolleres.
Com diria Alietes:
Em pareix molt mal que El Penjoll es faça ressó d'aquesta parida, jo pensava que veníem ací a crear i no a solucionar els problemes de les llengües que és com no solucionar res.
No, bromes a banda, a mi no m'interessa el més mínim este assumpte. Esta paraula continuarà sent un anglicisme l'escrivim com l'escrivim i a ningú ens canviarà la vida això.
En canvi si m'afecta i (ens afecta a tots) que es tanque la TV3 a Xàtiva. Ho interprete com una censura. Més vegent les lamentables televisions que proliferen al digital.
Cal·linca, art de paraula (perdó volia dir El Penjoll) no va a dir res al respecte?
Ie, pâ bé anar deuríeu incloure la meua proposta (bloq) entre les candidates; o, com diu Refelet, si ací venim a crear, El Penjoll deuria fer seus ês recursos valenciclopèdics, com a petxines germanes que són...
P.S: i, com a curiositat, en occità ho escriuen blòg!
Per a quant una trobada de germanor entre la Cabota i el Penjoll?
Ui, me pareix qu'això està agre, com Mr. Cabota no torne del seu exili autoimposat...
Per què Mr. Cabota està exiliat?
A mi me la bufa!
(Mâ que és gran esta expressió!)
Doncs a mi me la bufa que a vostè li la bufe.
Però, a més podria deixar clar què li la bufa? L'ús de bloc o blog? L'exili de Mr. Cabota?
O, potser, la pregunta adequada siga... qui li la bufa?
Mr. Cabota, com Mr. Cucarella, va decidir enviar-ho tot a fer la mà i actualment fa vida d'anacoreta en la Marxuquera de Gandia, que és com Bixquert perô no tan pijo (o deuríem de dir «pixaví»?).
P.S: i, pâ bé anar, hauríeu de saber que la'expressió completa és «a mi me la bufa... i no me la côstipa!»
Qui és Mr Cabota?
I tu, de qui eres?
Sóc Mr Cabota!
Ui, sí home! I jo sóc Ausiàs de Borja i Martorell; no te fot!?
No em digues!?
Doncs encantat!
Publica un comentari a l'entrada