Eren les 14:20 de hui, dijous 5 de juny, quan se m'han obert les orelles de bat a bat a vore si podien empassar-se el que acabaven d'escoltar o no. En l'aparell de televisió estava sintonitzada Intereconomia. No conec massa la graella d'aquesta tv, però a aquesta hora fan una mena d'informatiu. Una xica jove, el nom de la qual ni recorde ni falta que fa, ha dit (amb veu tan clara i precisa que jo, que no estava prestant atenció, he escoltat d'immediat) el següent: "El gobierno de la Generalitat Catalana ha puesto en marcha una nueva medida para atacar al castellano". Potser la frase no siga exacta, perquè, obviament, cite de memòria, però que ha dit "atacar" això és segur. La llei estava relacionada amb l'aprenentatge del català pels immigrants. Tot seguit ha afegit: "Con la excusa de integrar a los inmigrantes, pretenden manipularlos ocultándoles que la lengua oficial es el castellano". Poc després la xica s'ha acomiadat per uns instants advertint que després tornarien amb "más informaciones". A continuació interecomia ha emés un espai publicitari de la pròpia intereconomia on preguntaven més o menys: "Si quitas la telebasura, la manipulación, etc....què queda? (pausa) Intereconomia." No sé com ho voran vostés, però en periodisme per informació jo entenc presentar les dades de la forma més neutra possible. Jo puc informar sobre una nova mesura legal d'un govern autonòmic. Puc informar sobre les reaccions de partits polítics, sindicats, empresaris, intel·lectuals, etc. Però com a periodista d'informatius no puc mesclar informació amb opinió. L'opinió implica judicis valoratius. Dir que la Generalitat "ataca al castellano" o "manipula", són judicis de valor on jo no presente els fets, sinó que els interprete. Però per a això ja estan els espais d'opinió com els debats, les columnes, els articles d'opinió, les entrevistes, les rodes de premsa o els blocs. Altrament, presentar opinió amb l'aspecte audiovisual propi de la informació és un exemple clar de manipulació, ja que el telespectador amb poca formació (un adolescent, per exemple) confondrà l'opinió d'una persona o una emissora amb informació. Però el més pervers no és que la manipulació, per burlar les consciències, se disfresse com a informació veraç, sinó que acuse als informadors de manipuladors. Suposem que que aquest no deu ser el cas d'Intereconomia. Suposem que haurem escoltat mal o que la presentadora ha patit un lapsus.
Per cert, aquesta no és la televisió que retransmet en directe el judici a Losantos? Què estrany, quins seran els propietaris d'aquest mitjan que informa preferentment de negocis, borsa i economia?
1 comentari:
Més a la dreta que la COPE què pot haver-hi?
Publica un comentari a l'entrada