HEMINGWAY
La inflamació de fetge. El muntaplats. La corretja de transmissió grinyola. El dolor de còrtex. La safata amb whisky amb soda. El càntic de corbs i gripaus. La dansa de les aranyes sobre el pit. Mickey Mouse vomitant el dinar, abocat a la tassa del wàter.
7 comentaris:
Però açò què és? em gire d'esquenes i ja haveu publicat una altra cosa!
Sabeu que hi ha 13!!!! persones en línia en estos moments!!??
Alietes, que en els seus dos microrelats s'ha deixat els verbs en el Corralot ¡¡¡ I, a més, contínua fent patir als personatges de Disney com de costum. Com m'agrada (em continua agradant, des de fa molt), la seua forma de descriure les coses, sense declinacions, a pèl, amb la porció adequada de visceralitat i cruesa com per a no empalustrar la bellesa. Fins en la prosa és vosté poètic, o potser és poesia? Doncs sí, Visca El Penjoll (li conteste ara, per que la meua última entrada està ja molt arrere com per a retrocedir, collons quina velocitat¡¡¡).
PROSTATA (per continuar en la línia del microrelat). Vaja espaiet amb Wilco que són summament addictius. Jo porte sis anys completament enganxat. I ni se li ocórrega veure'ls en directe, o una necrosi anomenada Jeff Tweedy invadirà el seu cerebel. Durant una llarga temporada només albirarà Wilco, Wilco, Wilco, Wilco...
M'encanta aquest poema.
em sembla un eurodisney de nit i quan tot és més obscur i honest... o una terra mítica sense cinisme...
com diria el niño: "el corralot et queda xicotet"
una abraçada...
Com diria el meu homònim Espí, recitant al del Corralot & una veu nasal: «Pobre Mickey Mouse!»
No li vaig dir res del primer microrelat, però en aquest no em reprimiré: mediocre! Un conjunt de frases soltes. Continue pensant que en la seua preocupació per l´ús de certes expressions no acaba d’encertar. Pretén referir-se a un mal de cap amb ‘dolor de còrtex’? Faça’m el favor, de recuperar la naturalitat, senzillesa i sinceritat de ‘Va de poetes! (VII)’. Que siguen les paraules el seu instrument d’expressió, i no al revés. No busque altra cosa i es sorprendrà a vostè mateix. Torne a perdonar-me pel meu desvergonyit atreviment (típic de les mones), però no vull llegir de vostè coses normals-bones sinó excel•lents. Tinga en compte que si no sabera que em pot satisfer no li ho demanaria.
Gràcies, Capità.
Publica un comentari a l'entrada