Que els suposats descobridors eren, en realitat, ocupants, lladres i genocides. Que els “salvatges” morien a mans d’aquells que anaven a civilitzar-los. Que la creu era més perillosa l’espassa. Que allò que suposadament descobrien els europeus feia segles que havia estat descobert per aquells que habitaven els recondits mons d’aquest planeta. Que els nostres privilegis són les misèries de la resta del món. Que la història ha obviat dramàticament els negres, els indis, les dones, els pobres, tots aquells que sobraven per construir la història dels guanyadors, dels “civilitzats”; en definitiva, dels poderosos.
En Espejos, una historia casi universal (Ed. Siglo XXI) Eduardo Galeano ens desxifra totes aquestes pàgines de la història. A partir de relats curts l’uruguaià ens conta, amb la seua capacitat narrativa i analítica, la història dels homes i les dones. Dona veu als silenciats, desmitifica, assenyala i matissa com sols ell sap fer-ho
2 comentaris:
Benvingut!
Certament, l'assumpte m'apassiona. Gràcies!
Vaig vore l'altre dia una entrevista a Galeano, és sempre molt interessant el que diu. Segons va contar no s'ha format acadèmicament. La seua escola dia, van ser els cafés de Montevideo!
Publica un comentari a l'entrada