Demà tornaré per contar-te aquestes coses.
Dir-te, com la nit s'engoleix tota la febre
dels nostres amants, i indiferents, insectes-humans.
Com el cambrer a la seua tasca greixosa sua,
per tornar a casa amb un somriure per a dinar,
per a rentar-se les mans, per a acariciar-se
amb un roll-on la seua aixella inhòspita i
proletària...
3 comentaris:
Una xicoteta entrada per a dir-vos que la meua aixella i jo anem a estar uns dies fora de cobertura. Una forta abraçada a tots els penjollers i
Ens Veiem!
Estarem ací Kurtz!
Estaré impacient per tornar a llegir-te. Carrega bateries.
Publica un comentari a l'entrada