Sobre els terratrèmols
Ximo és un estudiant del Màster de Teledetecció del Departament de Física de
(Ex)Tremolor
Eren quasi les onze de la nit. Estàvem assentats en el sofà, la meua filla i jo. De sobte, un soroll estrany i un fort tremolor. Ella s’espantà i cridà: ‘papi, papi’. Jo no m’ho podia creure. Seguit, vingué la calma i una coneguda olor. La xiqueta em mirà i, mig plorant, em soltà: ‘papi, cochino’.
Junt a l´epicentre
Ja estàvem gitats al llit. La tranquil·litat podia escoltar-se. Inesperadament, les parets començaren a tremolar, els mobles a vibrar, la porta es mogué i els veïns no paraven de cridar salvatgement... Ell deia “t’agrada, eh?” i ella “tot, clava’l tot”. Sens dubte, es tractava d'un terratrèmol.
In fraganti in fregant-li
En la tenda li van advertir que era un aparell molt potent que la sorprendria. La nit del 15 de juny aquell màgic joguet la va fer disfrutar com mai. El final li va semblar apoteòsic. Com vibrava allò! Certament, es va quedar sorpresa... sobretot quan es va adonar que no li havia ficat les piles.
3 comentaris:
Prolífic, enginyós, divertit. La seua literatura sísmica ha fet sacsejar el meu diafragma gratament. Gràcies!
Vaja microrelats més divertits i quina inspiració li ha donat el terratrèmol. Però..., per què quatre i no set?
20.000 VISITES!!!!!
Publica un comentari a l'entrada