Estic escrivint un poema de mil versos mil. De tant en tant en penge ací algun trosset, alguna prova que vaig fent; així, per exemple, Germana Anorèxia o Galop brau de cavall. Em va molt bé veure eixos versos publicats en El Penjoll, perqué me'ls mire amb més distància, més fredament i més analíticament. I, és clar, també em van molt bé els vostres comentaris: tant si n'hi ha com si no n'hi ha (si no n'hi ha serà que el poema no deu estar ben esmolat, pense). Tant la Germana Anorèxia com el Galop brau de cavall han canviat, han millorat, després d'estar en El Penjoll. Gràcies, doncs, penjollaires!
Dit tot açò, ací en va un nou fragment:
"la càmera al final del passadís
o als fanals; i els radars des dels racons:
l'ull de l'Àguila Imperial vigila,
vetla, no pas per l'Ordre dat per Llei,
sinó per sa seguretat, lector,
per vosté és fet el canemàs de xarxes!
ah, enyor del temps quan tot era més fàcil:
abans no tot valia unes monedes
abans els ametlers pel març florien
abans la lupa-control no estrenyia
com un jou, no assetjava com el cep;
abans el gran germà era sols nadó
però la xarxa, tentacles i arrels
creixen i creixen: l'heroi corre, dribla,
fuig, escapa! difícil? no impossible!"
12 comentaris:
Estos versos sonen bé!
Diu que vol fer un poema de mil versos. No sembla pas fàcil aquesta tasca! Supose que serà més o menys com un mosaic de poemes. Una espècie de "Wasteland" potser?
De moment l'anem llegint a trossets i anem gaudint.
A això em referisc, Calinca, a este tipus de comentaris. Vosté diu "Wasteland" i a mi em sona el referent però se m'escapa. Entre a Google i busque: The Waste Land, by T.S.Eliot. I ja m'he llegit dos o tres articles i la primera part del poema d'Eliot. Collonut! Evidentment Eliot es mou per uns camins d'erudició on jo no arribe. Ni ho pretenc. The Waste Land no podia ser un referent per a mi perqué no el coneixia, però vosté me l'ha assenyalat i jo ara el llegiré amb ganes.
Jo em movia amb un referent més nostrat: Coral Romput de l'Estellés. Li l'he escoltat a l'Ovidi Montllor i l'he vist recentment com a muntatge teatral dirigit per Joan Ollé. No l'he llegit directament de llibre sinó dels crèdits del disc d'Ovidi, i a trossos. Allà està partit i numerat en poemes (en tracks, vaja)però no sé si l'original de l'Estellés és un únic poema o diferents poemes que podrien ser-ne un de sol. Estellés era una força de la natura i el seu Coral Romput té 1250 versos (que li'ls he comptat jo). Jo em conforme a escriure'n mil de seguits, encara que, evidentment, serà una mena de mosaic conduït per un únic i mateix estil, per una única i mateixa veu lírica.
Des que he penjat el poema fins ara ja li he canviat dos xicotetes coses.
Gràcies de bell nou.
Sí, em referia al "Waste Land" de T.S. Eliot.
Ací van els primers versos:
APRIL is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain.
Winter kept us warm, covering
Earth in forgetful snow, feeding
A little life with dried tubers.
Per cert, jo em pensava que "Waste Land" era més llarg. No arriba als 500 versos.
És un poema magnífic i molt erudit (hi ha referències, per exemple, a "La Branca Daurada" de James Frazer). També cal enquadrar-lo en el moment en que va ser escrit, després de la primera guerra mundial.
fan que pensar estos versos... algo tan bonic, que qüan ho remastegues et fa tremolar... i és que sempre acabe pensant... la realitat sempre supera a la ficció?
Com diria aquell: “Ahí va la meua modesta opinió”.
Este poema està verd, molt verd... tant que de vegades no veig ni este color. Per això vull fer almenys quatre comentaris (encara que en faré set) per a vorer si puc contribuir a canviar-li un poc la seua pigmentació:
1) Este poema és un mal decasíl·lab, perquè la major part dels seus versos no són decasíl·labs. Per què no són decasíl·labs?
2) Enlloc de "l’ull de l´Àguila Imperial vigila" haguera sigut més profitós haver utilitzat el neocultisme "l’ullet de l’Agulla Imperial vigila".
3) El vers "abans la lupa-control no estrenyia" és d´una gran bellesa poètica, dic patètica. O el canvies o no t’ajunte.
4) L’heroi no deuria driblar, perquè dóna la sensació de tenir el control (del baló o del que siga). Si l´heroi no té el control seria més adient que es dedicara a esquivar o fintar.
5) Abans els ametlers florien per febrer (i ho continuen fent). Els ametlers floreixen molt prompte i, si gela, ens quedem sense ametles.
6) Dels adjectius utilitzats... què dir? Simplement que són d´ús comú i que no aporten res nou al poema. Com tampoc aporten res els verbs, els substantius, els adverbis, els articles, les preposicions i els pronoms utilitzats. M’atreviria a dir que, inclús, els signes de puntuació utilitzats són d´ús comú.
7) Sols em queda per dir d’este poema que té menys ritme que el ball de San Vito.
Així que, com diria Kung-Fu, recorda xicotet llagostí:
“Fer versos significa esculpir el llenguatge, no només encabir frases en un motle de síl•labes i donar-les per bones.”
Ets poeta? Doncs alça’t la bragueta... i no et xafes la 'pilileta'.
Ara m'agrada vosté, Capità Superflipo; així, garrot en mà sembla la sota de bastos, i li paren molt bé les calces arrapaetes al paquet.
Pâ començar li diré que un poema no pot ser un decasíl·lab, si no és que es tracta d'un poema d'un sol vers de deu síl·labes. Només els versos són decasíl·labs. I per Tutatis que ací en té 15!
1)Efectivament, el poema no és de color verd sinó de color gris, gris marengo pâ més senyes, que és com ha de ser.
2)Encara millor: "la llet d'Anguila Especial em pilla".
3)El canviaré i aixina m'ajuntarà.
4)M'he de pensar si l'heroi finta o esquiva.
5)Té raó, els ametlers florixen al febrer. Funcione de memòria i a vegades em falla. Pel març són les falles.
6)Efectivament no hi ha res que aporte res de nou ni en este poema ni en els seus comentaris, però veritat que ens ho passem bé?
7)Ara, que vosté no li haja trobat el ritme al poema això sí que em preocupa: hauria de repassar les lliçons de solfa de Joe el Índio. A més, caga't el ritme que té el ball de sant Vit: és imparable, incontrolable, incontroversible! Tant que s'ha de ballar fins a caure redó.
8)El seu consell donat en clau de mestre Kung-Fu em sona molt i ara no sé de qué.
9)Preferisc les braguetes de botons... pel que puga passar.
Au, a Flipar-la pel ciberespai!!!!
Quasi que després del que ha dit el mestre Superflipo, seria millor guardar-ne silenci que dia l'altre.
Però si que volia fer-li una pregunta, Alietes. Quan diu "fuig, escapa! difícil? no impossible!" què vol dir? no ho veig clar. És "No: Impossible!. O és més bé "Però no impossible!"
No sé si m'he explicat.
Quasi que després del que ha dit el mestre Superflipo, seria millor guardar-ne silenci que dia l'altre.
Però si que volia fer-li una pregunta, Alietes. Quan diu "fuig, escapa! difícil? no impossible!" què vol dir? no ho veig clar. És "No: Impossible!. O és més bé "Però no impossible!"
No sé si m'he explicat.
Refelet, no cal que em diga les coses dos vegades, que amb una ja n'hi ha prou.
I sí, el significat és "Díficil, sí; però no impossible!" Vaja, com tot en esta vida.
Per cert, la construcció "Díficil, no impossible" sempre em porta al cap el títol d'un tema del gran Thelonious Monk: "Straight, no chaser". Calinca, em podria fer la traducció? Jo no l'encerte.
ie!!!! Refelet!!! que et repeteixes com l'all i oli...
Sr. Alietes, em fa vosté una pregunta que no és massa fàcil de contestar, tenint en compte l'absència de context per a la frase i el fet que la llengua anglesa es caracteritza per una enorme diversitat, de manera que una mateixa paraula pot tenir diferents acepcions en els EUA o en Anglaterra. De tota manera, una possible traducció d'aquest títol podria ser: "Posa'm el mateix d'abans, no vull sucedanis" (o: ..., deixa't de mariconades"). ¿Tantes paraules per a traduir l'original anglés que només en té tres? El problema radica en que la paraula "chaser", almenys en aquesta definició: "a drink of a milder beverage taken after a drink of liquor" (Dictionary.com), no té equivalent en valencià, que jo sàpiga.
Això sí, aquesta és simplement la meua traducció, pot haver-hi altres.
Ara m'adone que els versos 8 i 9 sobren.
Publica un comentari a l'entrada