diumenge, 25 de maig de 2008

Yibal Balansiyya: Alfafara i Mariola.


Hiu he passejat per la Serra Mariola...
La Mariola és com una iaia molt velleta i molt sàvia que sempre ens sorprén amb algun raconet encantat i una història que escoltar. (un altre dia us contaré més coses d'aquesta meravella)

Un dels llocs que us convide a conèixer és Alfafara, xicoteta localitat del Comptat als peus de la Mariola situada en una xicoteta vall pròxima a municipis com Agres, Bocairent o Ontinyent i que respon a les característiques d'un lloc amb encant. Faig un còpia/pega de la pàgina del poble perquè pense que es descriuen molt bé:
"L'enclavament natural de la localitat i el fet que una gran part del seu terme siga muntanyós fan que existisquen paratges propicis per a excursions, com ara: la Font de Carbonell, els Coves dels Finestres (excavades en una penya de paret vertical) , el Molí Rupestre del Pantanet (de l'època medieval), en la part nord o solana; i la Font del Tarragó, la Cova de la Font, la Font del Sagristà, la Cava del Portín, la Cava de D. Miguel (antic pou de recollida de neu) i la Cova del Bolumini o el Cabeço de Serrelles (llocs on s'han trobat vestigis prehistòrics), en la part sud o ombria. L'existència d'aquests encantadors racons, plens de tota mena d'herbes aromàtiques, com la sàlvia, el timó, la pebrella, l'espígol o la camamil·la, i d'un ambient tranquil i relaxat invita a la visita turística i al senderisme.
La condició muntanyenca de part del terme municipal propicia l'existència de paratges naturals i bells racons que conviden a les excursions i al senderisme, com: els paratges de la Font de l'Assut, la Font del Tarragó, la Cova de la Font, la Cova del Bolumini, els Fontanarets, el molí rupestre del Pantanet, la necròpolis del Mas del Pou, la Font de Carbonell, les Coves de les Finestres i l'ermita de Sant Antoni i de la Mare de Déu de la Llum."

Només afegir que no espereu rutes marcades en groc i blau, únicament hi han sendes que conviden a passejar endinsat-se en l'ombria boscosa.
Ací teniu un recull de fotografies que he fet per que ho assaboriu amb els ulls.


Llavador municipal en actiu!! i carrer d'Alfafara.

Bassa Cova la font i Penya del Xorro.

Vista aèrea de la vall i brollar d'aigua prop del Xorro.

Senda amb petjades prehistòriques en la pedra (diuen els entesos).
Abric amb columna.


Cava Don Miguel amb entrada en túnel i antiga vivenda adosada.

Cava del Portín amb forma ovalada i frare anomenat Taulellet.

Pileta amb poal i aljub.

Botó d'or i sàlvia florida.

Camamilla (de la bona) amb tres flors en infusió és suficient.
Pericó o Herba de San Joan amb grans propietats curatives en colps i cremades lleus.
Gràcies E. Castelló.

Salut i fins l'altra.

9 comentaris:

menta_amb_fraula ha dit...

Doncs ben assaborit ha quedat! Precioses les fotos!

Precisament és aquest l’encís, cap pintada en la pedra, només sendes, ombries i verdor!

Com sempre, molt bonica entrada.

Anònim ha dit...

Sóc Peguie

M' ha encantat.

Kurtz ha dit...

Molt bon treball!
Quan vas a la serra Mariola, no pots creure que sempre l'hages tinguda tan a prop...

Drac Montdúver ha dit...

Gràcies.
Confese que em motiveu per compartir les meues eixides.

Capità Superflipo ha dit...

Anhele la propera entrada.

refelet ha dit...

Molt bones fotos Drac! és fàcil arribar a eixa cava?

el funambuliste ha dit...

Enhorabona!!! el post és molt bonic... dona ganes d'agafar la motxilla, posar-se les botes i no vindre a treballar esta vesprada... xe! qué no tindre collons de fer-ho?


prostata... es podria organitzar una eixideta de nivell físic normalet, amb el seu esmorzaret corresponent, com a acte de "chermanor" dels penjollaires?

Drac Montdúver ha dit...

Refelet, arribar a la cava de D. Miguel és ben fàcil, fins i tot, pots vore-la des del "google maps". Un poc complicat és trobar la cava ovalada del Portín ja que està prou perdut l'accés i oculta pels matolls.
Funam, no ets el primer que ho diu, hauré de fer una convocatòria i a vore que passa.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ei, Drac, quina malícsia estar tan lluny! Amb experts com tu val la pena redescobrir la natura, ni que siga a través de la màquina esta de l'ordinador. No sé quantes vegades he mirat les fotos!