ECLIPSI (Esperança Camps)

Bé, el filaoret ja està ací. D’una manera o altra havia d’estrenar-me en aquest projecte al que, tan amablement, la gent de “El Penjoll” m’ha convidat a afegir-me. He decidit fer-ho amb una de les meues aficions quasi obsessives: llegir (no és l’única, afortunadament per la meua dona...). Així que, sense que puga servir de precedent, vaig a començar recomanant-vos un llibre força interessant: “Eclipsi”, de la menorquina Esperança Camps.
La protagonista de la història, Maria Mercadal, és una crítica literària d’èxit. Casada amb un home més gran que ella, advocat de prestigi i amb una vida quasi perfecta. Fins que un dia, sobtadament i dramàtica, el corrent d’aquella existència compartida s’hi trenca. I comença una davallada als inferns que la pròpia protagonista va relatant-nos sense estalviar-nos cap detall de la seua turmentada ànima, posseïda per un afany de destrucció que mira de fer-se efectiu més enllà del seu propi cos inclús. “Eclipsi”, editada per Bromera i escrita en primera persona, és el relat d’una tragèdia i de com un ésser humà, a qui han arrabassat la seua quota de felicitat, va deixant-se engolir per una espiral que la protagonista mou lentament però imparable...
És una novel•la dura, pertorbadora, però literàriament excel•lent (Premi Bancaixa de narrativa VAE 2006). La seua autora aconsegueix endinsar-nos en el món dolorós de Maria Mercadal. Llegim com si bracejarem contracorrent de la seua voluntat destructiva, esperant albirar a cada moment la llum que ens faça eixir del pou. Però l’eclipsi és total. No solament recomane la seua lectura, sinó que us convide a visitar el blog de la pròpia Maria Mercadal, ja que aquest personatge de ficció, d’alguna manera, ha aconseguit transcendir els límits de la invenció, i fer-se present en la virtualitat de la xarxa. Allí podreu seguir el periple de la seua decadència voluntària.