Veni, vidi, vici és la coneguda frase que Juli Cèsar va dir després de la batalla de Zela i que significa “vaig arribar, vaig vorer i vaig vèncer”. Menys conegut és el fet que, en mig del soparot de celebració d´aquella victòria, Juli Cèsar es va alçar de la taula i va intentar repetir la mateixa frase però, en esta ocasió, li va eixir: “vini, vid i vici”, i es va desplomar a terra. El vi l´havia derrotat.
Amb el títol vini, vid i vici vaig a encetar una sèrie que complementa l´ofrena que les sèries “Va de poetes” d´Alites i “Músiques al vent” de Refelet li estan dedicant a eixe déu conegut pels grecs com Dionís i pels llatins com Baco. A vini, vid i vici toca parlar de vi, perquè VIni, VId i VIci és una reiteració de VI-VI-VI, que en números llatins és transforma en el conegut 6-6-6. El número de la Bèstia, que ens adverteix que massa vi pot traure-la de dins de nosaltres.
Per què vaig a parlar de vins? Perquè me´ls bec. No sé si entenc, però me´ls bec. I alguna experiència dec de tindre. En qualsevol cas, no vaig a parlar des del punt de vista d´un entès, per a això trobareu vàries guies (que vos assenyale al final de l´entrada). En esta sèrie vaig a parlar-vos des del punt de vista del bevedor. Un punt de vista distint al dels tastadors, sumillers i enòlegs. I és distint principalment per dos motius. El primer és que estos entesos basen el seu juí bàsicament en mirar, olorar i paladejar el vi. El seu juí és vàlid, però incomplet per al bevedor, perquè es basa en les fases de captació sensitiva de les propietats organolèptiques del vi, però res es preocupa per les internes i profundes, com la fase digestiu-intestinal i la de pujada al cap, que realment són les que capten la vertadera essència del vi. El segon motiu de distinció és que en algunes tastes, a més, no s´arriba a beure´s el vi i s´acaba escopint. Un bon bevedor no pot despreciar d´eixa manera el vi. Se l´ha d´engolir. Sols s´escup el vi roín. Mala senyal és que el vi isca per on ha entrat, perquè això vol dir que és roín, que ha assentat malament o que s´ha begut en excés. Tres errors imperdonables per al bon bevedor que ocupa eixe espai virtuós i equilibrat que hi ha entre els entesos (tastadors, sumillers, enòlegs...) i els borratxos.
Però no ens avancem, a poc a poc, glopet a glopet. En la pròxima entrega vos parlaré de les bodegues que tenim per la zona. Alea iacta est.
Algunes guies de vins:
5 comentaris:
Ja saps lo de la cata??
xe, per fi un tema atractiu!!!! hip! (tomatito dixit)... no, fora de conyes, alce la meua copa esperant les pròximes entregues de "vini, vid i vici"...
au cacau!!!
Hola, faig alguna faeneta per una bodega de Fontanars dels Alforins, i si voleu, podem anar, si voleu, un dissabte o diumenge, esmorzar en la bodega, i beure uns vins i veure un poc el procés d'el·laboració.
Es podeu portar algun abstemi, que condueixca i ficar-vos finets de brou.
I, on va a parar un esmorzar en vi de la classe que vullgues, d'una cata!!
A Drac Monduver:
Sé la tastaeta del dissabte 26. Promet fer una visita.
A l´Anònim:
Quina proposta més bona! Un esmorzarot en una bodega. No pot haver millor tast de vi. Estaria perfecte. Ho deixe en les teues mans. Podria ser el dissabte 3 o el diumenge 4 de Maig? Ja ens dius.
"Lo que faltava" una sèrie sobre vins! açò és la perdició! Acabaré a bacs pels garrofers!
Publica un comentari a l'entrada