Acaba de fer-se pública Ogea, Guía turística comarcas centrales. És de distribució gratuïta i la podeu trobar en establiments hostelers. Aquesta és una publicació que edita i dirigix a Xàtiva Francisca Muñoz i dissenya i maqueta Setiset Gràfiques. Fer una guia turística de les comarques centrals era una vella aspiració d'aquestes que, en el seu moment semblava que faria realitat el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Aquest es va constituir el 17 de febrer de 1999 (ara fa 9 anys!!). Com era lògic per raons històriques, es va triar per unanimitat com a president del consorci al nostre estimat alcalde, Alfonso Rus. Immediatament, es va fer un Pla de Promoció Socioeconómica i d'Ordenació Territorial de les Comarques Centrals Valencianes, i es va crear la pàgina web que teniu a l'enllaç de dalt. Una actuació lògica d'acord amb això era fer aquesta guia, però la realitat és que no s'ha fet mai (que sapiem) . Per això, la primera cosa que cal fer és lloar la iniciativa privada d' "Ogea". Aquesta s'ha realitzat amb les aportacions econòmiques de xicotetes empreses hosteleres de la zona, que, segurament, sols poden destinar una quantitat modesta a la publicitat. No obstant, quan prenguen consciència del còmic resultat és probable que no queden satisfetes. A continuació citem alguns dels errors que hem descobert en una vista ràpida. 1er error. La guia es presenta en anglés i en castellà. Tenint en compte que una gran part del potencial turisme poden ser els propis habitants de les comarques, que les desconeixen, això és un clar error. I ho és també perquè aquestes comarques criden l'atenció de cada vegada més habitants del Principat. En qualsevol cas, si es tria el castellà, cal ser coherent, i no posar coses com aquestes "Sumari" (pàg.5) o "En su cocina destaca el arroz, "con fesols i naps"" (pàg.35). 2on error. El concepte Comarques Centrals sembla que no està massa clar per als creadors de la guia, així una de les comarques incloses és...La Ribera Alta!!! A més a més, en l'apartat de festes s'inclouen la Magdalena de Castelló i les Fogueres d'Alacant. I en canvi no apareix La Marina!! 3er error. Quan es posen fotos cal asegurar-se de la correcció dels peus. En les pàgines 43 i 44 podem vore tres fotos de Santa Anna. El peu de foto de la primera indica "carrer Montcada" (sic), en la segona "Sant Francesc" i en la tercera "Museo del Almodí" (sic). Algunes fotos es troben en llocs incomprensibles. Així, a la pàgina 32 eix la Font d'Aldomar de Xàtiva entre els apartats dedicats a Torrella i El Genovés. 4rt error. El malbaratament de paper és moralment reprobable en la situació mediambiental actual . Per tant, quan s'utilitza aquest s'ha de fer de forma responsable amb una bona redacció i una informació útil. En canvi, en la pàgina 52, dedicada a Llutxent, llegim: "De Llutxent cabe destacar su riqueza faunística y su reserva de animales protegidos, algunos de ellos, en peligro de extinción." (home clar! si és reserva i estan "protegidos"!). En el superflu apartat "Senderismo" es poden llegir algunes recomanacions com aquesta: "5. El paso. Él (sí, amb accent) ritmo de paso en montaña es fundamental para un desarrollo gozoso de la actividad" (profund!) . O aquest altre: "respeta la vida rural y la propiedad privada (...) Todo tiene su razón de ser" (toma!) . Però el més graciós és aquest eficaç consell "médico" : "Durante la marxa: Respirar por la nariz..." (Xe, tota la raó del món, però és que dit així!) . Conclusions: 1. Estimat Alfonso Rus, necessitem una guia més rigorosa que no pot estar en mans privades. Perquè tenim dret a una guia en el nostre idioma, i a més necessitem que estiga també en francés i en alemany entre d'altres. 2. Estimats empresaris hostelers de les comarques centrals, exigisquen major rigor si fan un encàrrec publicitari a una empresa privada, ja que altrament eixiran perdent diners. 0 millor encara, demanen al Consorci de les Comarques Centrals que cumplisca els seus objectius de creació, ja que això els pot beneficiar molt. 3 Estimats creadors d' "Ogea" , si es volen dedicar a l'humor, estan convidats a El Penjoll, però si volen continuar treballant en aquesta línia, elaboren de forma més rigorosa els seus productes. En qualsevol cas, pensem que els hem fet una crítica constructiva. Suposem que no els haurà fet tanta gràcia com a nosaltres la seua "guía", però esperem que els haja servit d'ajuda i que les seues futures publicacions siguen millors. D'errors en tinguem tots/es. Salutacions cordials des del garrofer de la Costa del Castell.
9 comentaris:
No he vist la guia que dius però en tinc una d´Ogea de l´any 2003 que valia 3€ i que ja en la portada comptava alguna errada:”Guía de turística de Valencia y Alicante interior”. Estava dedicada a “El Comtat, L´Alcoià, La Canal de Navarrés, La Costera, L´Horta Sur, La Hoya de Buñol-Chiva, La Ribera Alta, La Vall d´Albaida i Requena-Utiel”. Es veu que és l´antecessora perquè també està en castellà i anglès.
Excelent i demoledora crítica! El món està ple de guies turístiques desencertades però sembla que aquesta s'emporta la palma, amb l'afegit que al darrere hi ha una entitat mig-fantasmagòrica, la del propi consorci. He mirat la pàgina web i el panorama és, com calia esperar, d'abandó.
De tota manera, crec personalment que el concepte de "Comarques Centrals" no acaba d'arrelar, queda com una entitat una mica artificial, amb pocs referents reals o tangibles. Un consorci abandonat, una pàgina web abandonada, alguna línia ferroviària abandonada, alguna autovia inacabada. Mentre no es demostre el contrari, la gent de Xàtiva no mira cap a Alcoi, Ontinyent o Dénia, sinó cap a València. La línia C-2 de rodalies, la de tota la vida, la que va nàixer al segle XIX, té més trascendència real que una possible idea de Comarques Centrals, que té connotacions d'un cert romanticisme. Línia C-2, autovia A-7, AVE: "mucho me temo" que les CC seguiran sent, pel que fa a Xàtiva, una cosa més bé aliena.
Per cert, ja que ací parlem de patrimoni, natura, etc., vull denunciar un fet. L'altre dia vaig fer la pujada al Benicadell des de Beniatjar. Al llarg del camí que va del poble a la base de la muntanya ens vam trobar una sèrie de senyals de fusta en les quals es llegia, tal qual, "Camino del Cid". Em va espantar aquesta visió: en primer lloc, ¿a mi què collons m'importa que el Sr. Cid i els seus compinxes passaren per allí? o en tot cas, ¿és això tan important?, ¿m'ho han de recordar cada cent-cinquanta metres?; 2n: em sembla bé que hi haja indicacions a les muntanyes per millor orientació dels caminants, però crec que aquestes no tneen cap utilitat real; i tercer, i més important: ¿per què en un camí de Beniatjar em trobe de sobte cartellets que em mostren un missatge en castellà? "Camino del Cid". ¿Ja està bé així? ¿És això correcte? ¿A què ve aquesta espècie de Pica en Flandes? ¿Per què no un camí de Jaume I, o d'Hanníbal el Cartaginés, o de la mare que els va parir? ¿Per què no parem ja de convertir-ho tot en una espècie de parc temàtic o ideològic?
Tirava de menys els teus comentaris Cal.linca. Vens demà a la romeria de El Pug? No m´has dit res de l´entrada Els bromistes.
Per cert, sospite que la guia del 2003 no sols és l´antecessora de la del 2008, sinó que potser el seu text siga el mateix o molt semblant, perquè el fragment de text de Llutxent és idèntic. Ja ho comprovarem.
"Maê meua"! els d'Ogea que contents es van a posar!
En qualsevol cas, per a refer-se un poquet, sempre tenen l'opció de tornar-la a editar com OGEA: La ruta del Cid.
Estimat Calinca, perqué vosté no pronuncie la ela geminada, no vol dir que en altres llocs de parla catalana no es faça. És com si la gent que parla apitxat, deixara d'utilizat la zeta o la essa simple en posició intervocàlica només perqué ells no pronuncien les esses sonores. Ho entén o açò tampoc no ho vol entendre? A manar.
Estimat Alietes, crec que aquest no és el lloc per a entrar en profundes discussions lingüístiques, tot i que podrien resultar interessants. I tampoc vull escriure un comentari massa llarg. A vore. Aquesta qüestió l'he discutida en diferents àmbits i he tingut l'oportunitat de trobar documents i informació al respecte. Basant-me en tot això, arribe a les següents conclusions:
1. L'ela geminada (o punt volat) és un invent del Sr. Fabra, que va pensar, amb criteris lingüístics, que valia la pena introduïr-la. L'ela geminada no existeix en cap altra llengua.
2. El so de l'ela geminada existeix en la parla d'alguns llocs, com és el cas del famós "al·lot" balear i alguns casos més. Pel que fa a la immensa majoria de termes que duen l'ela geminada, es tracta de cultismes d'origen greco-latí.
3. En cap indret del domini lingüístic s'han pronunciat mai paraules com "col·legi" o "al·ludir" amb la geminació característica de l'ela geminada.
4. Hui en dia, la influència de la forma escrita ha fet que molta gent haja adoptat la pronunciació geminada allà on apareix la grafia. Aquest fenòmen no és exclusiu del català. En anglès, per exemple, la paraula "nephew" es pronunciava originalment amb un so [v], tal com en l'original francés ("neveu"), però l'escriptura amb "ph" ha fet que amb el pas del temps s'estiga optant molt més per una pronunciació amb [f]. Però això és un cas puntual, i no una regla sistemàtica inventada per algú.
5. L'aprenentatge i ús de l'ela geminada és extremadament complicat per als que aprenen a escriure la nostra llengua, ja que no té cap correlat amb allò que es parla ni amb allò que existeix en les nostres llengües veïnes.
6. L'existència de mots com ara "al·lot" no justifica l'ús de l'ela geminada en termes cults, ni tampoc justifica la tortuosa tasca d'aprendre les corresponents normes ortogràfiques.
Així que, poquet i poquet, vaig desprenent-me de l'ela geminada i propugnant la seua desaparició. ¿Per què no? He començat pels escrits més informals (particularment els que no han de ser publicats per tercers) però tot arribarà.
Als senyorets Alietes i Calinca: si voleu fer un debat sobre l´ela geminada (que sembla interessant) feu una entrada al respecte i a partir d´ella raonem la resta de lectors. Estos comentaris deurien dedicar-se a la Guía Turística de les comarques centrals d´Ogea. Vinga Calinca animat a exposar profusament els teus arguments en una entrada.
Xe tu! haveu vist això?...El Penjoll està començant a cobrar entitat pròpia!
Publica un comentari a l'entrada