MARY WOLLSTONECRAFT (1759-1797)

Sóc Mary Wollstonecraft i ací a l’estat espanyol sóc pràcticament una desconeguda. A Anglaterra he estat minimitzada i ridiculitzada durant segle i mig. Encara que han intentat rescatar la meua memòria, es continua recordant-me per ser la mare de Mary Shelley, l'autora de la novela Frankestein.

Sóc una dona del Segle XVIII que vaig ser capaç de establir-me com a escriptora professional i independent en Londres, una cosa estranyíssima al meu temps. Vaig escriure contes, assajos i un d’ells, VINDICACIÓ DELS DRETS DE LA DONA (1792) va establir les bases del feminisme modern i em va convertir en la dona més famosa d’Europa del meu temps.

També vaig viatjar a París a l’època de la Revolució Francesa i vaig sobreviure quan totes les meues amistats van ser guillotinades. Vaig tindre una fill natural amb un aventurer nordamericà i un altra amb l’escriptor W.Godwin, amb qui em vaig casar.

Sóc conscient que vaig viure una vida extraordinària però he pagat un preu molt alt per ella.

Jo era una demòcrata radical. El meu segle està ple de reformes: sufragi universal, drets individuals i la llibertat. Però jo em vaig adonar que quan els meus companys demanàven el vot per a tots, eixe tots sols es referia als varons, que quan parlaven de drets individuals, sols contemplaven els dels hòmens i que quan parlaven de llibertat, excloïen a la dona per complet. Açò era asfixiant per a mi.

Però com vaig arribar a convertir-me en pionera i a sostenir posicions tan avançades?

Vaig nàixer en Londres en 1759. Mon pare era alcohòlic i més d’una vegada vaig tenir que protegir a ma mare de les pallisses que li propinava. Però esta no va ser la raò que em feu feminista, ja que açò era d’allò més normal en la meua època. Va pesar més la meua fam i ànsia de coneixement la qual va estar sacrificar en benefici del "tararot" del meu germà. Jo, a males penes, vaig ensenyar-me a escriure i a llegir en una escola de barri. Aquest greuge comparatiu em va marcar: la necessitat d’educació de les dones va ser un tema que em va obsessionar.Ens podien privar de l’educació però no del coneixement. Així que, vaig adquirir i llegir molts llibres i em vaig cultivar de forma autodidacta.

La meua evolució fou lenta i dolorosa: Al principi em vaig unir als dissidents, però no eren feministes i abans d’escriure la Vindicació dels Drets de la dona, vaig escriure un panflet sobre els drets de l’home inspirat en els principis de la Revolució Francesa. Però jo vaig arribar al feminisme per pura aplicació de la raó: Perquè la llibertat o és per tots o no és per a ningú, com dia Condorcet, el gran filòsof francés i molt amic meu.

Vaig patir la incomprensió, la polèmica, la censura social. Tot va ser complicat per a mi: escriure, amar, guanyar-me la vida…No es d’estranyar que digueren que era una dona crispada i melancòlica.

Vaig arribar a París a finals del 1792 i en gener de 1793 guillotinaren al Rei i començà el Terror. Però jo em vaig alliberar allí dels meus últims prejudicis i, profundament enamorada de Imlay, l’aventurer americà, amb molta presència però de caràcter mudable i lleuger, (un vividor) vaig conèixer el foc de la carn i em vaig quedar prenyada. Tres mesos va durar la meu feliç idil·li, mentre els meus millors amics queien tots guillotinats: Olimpe de Gouges, Madame Roland i Condorcet, que es va suicidar abans.

Amb el temps vaig superar aquesta pèrdua (Imlay) i als 37 anys vaig començar una relació amb el meu amic l’escriptor i filòsof W. Godwin, amb qui em vaig casar. Em vaig quedar un altra vegada embarassada i a finals de agost de 1797 naix Mary Godwin , més coneguda com Mary Shelley, autora de Frankenstein. Als deu dies vaig morir d’una infecció. Tenia 38 anys.