dissabte, 8 de març de 2008

GERMANA ANORÈXIA

una fosca i malalta voluntat
de dissipació: desaparéixer,
fulgir en l'abandó, l'estel fugaç.
i així, a la minva, prear-se, estimar-se.
fulgir, desaparéixer
com el vol de les fades o del pol·len
davant els ulls atònits de la vaca
que es meravella i mai no ho comprendrà.
però digues, sí, digues els teus noms.

"canell, genoll,
esterns, clavícula,
ròtula, fèmur,
vèrtebra, tíbia,
maxil·lar, pòmul,
húmer, calcani,
còccix i cúbit,
ili, isqui i radi."

així, llebrer bidimensional
així et lluu l'os emergint a besllums
així, blancor groguenca i bonyeguda

fins fer-se seda s'estova la pell

del teu somriure esquerdat, calavera,
alguna fibra es trenca en la ganyota

reina de nucs i articulacions

acordió de carn malmesa. esput.
flauta lilosa del teu esquelet
fagot tristíssim canta l'elegia
de la victòria de vint grams menys:
plores felicitat en la balança:

el pes que no. desaparició

i així te'ns mostres:
insectívora, agònica,
tarantúlica, aràcnida,
plutònica, octopòdica,
decrèpita, dramàtica,
tètrica, pregramítica,
programàtica, fílmica,
maniàtica
pergamínica
calavèrica
fractalfílica
cadavèrica

així te'ns mostres
aranya blanca d'escàs moviment
que teixeixes la tova teranyina
on seràs tu mateixa perla i mort.

4 comentaris:

refelet ha dit...

Fins a on s'entén, colpidora i descarnada aproximació al tema de l'anorèxia.

Em sembla molt bé al Penjoll la poesia es capbusse al costat fosc de la vida.

Capità Superflipo ha dit...

Interessant incursió en el prim i delicat terreny de l´anorèxia. Del poema destacaria l´adequació de cadascuna de les seues paraules. Les trobe com si foren el sèrum que manté en vida el poema. També assenyalaria certa falta d´expressivitat, com que és nega a si mateix a expressar quelcom, i que lliga molt bé amb l´estat anorèxic i, per tant, l´hem de veure com un aspecte positiu de la qualitat del poema. A més ressaltaria la relació que s´estableix entre el contingut i la forma com simulant una figura anorèxica: la forma prima dels versos dins d´un poema allargat. El tema i les seues connotacions estètiques no em permeten dir que m´agradat el poema, però açò, en este cas, tampoc és negatiu sinó tot el contrari.

refelet ha dit...

Per cert, fa poc vostés establiren una interessant polèmica al fil de no sé quina entrevista. A l'entrevista es mencionaven certs escriptors. Jo algun no el conec (Solà) i altre no l'he llegit (Riba o Espriu). Seria interessant que de tant en tant cadascú faça breus presentacions d'autors, llibres, cinema, etc. que conega (una mica com la malmesa història del cinema còmic). No costa massa de fer, i és una forma de compartir coneixements i de fer més accessible El Penjoll.

En fi, només són idees per si algú vol arreplegar-les.

el funambuliste ha dit...

ahí està, eixe fil tan prim que separa la bellesa de la lletjor, la salut de la malaltia, la simple dèria de la psicopatia...
i que bé enfiles, company!!! tan precís i tan bonic!!