Una mona de corral

Enlerta! Jo sóc una mona de corral, i he de fer moltes monades per guanyar-me la vida quan m'obrin la portella. Per això li conteste les preguntes al senyor Pol al mateix temps que me'n vaig a recitar allà on em porten: d'estes coses vivim les mones. I quan ens trauen a passejar, hem de posar-hi tota l'energia.

Si li semblen patafísisques les meues respostes li diré que no era la meua intenció: els postpatafísics (com els postdadaistes) em fan vomitar, i, és clar, no voldria fer-me vomitar a mi mateix: passe de bulímies.

M'encén vosté la metxa,
i ja veig, tal i com esperava, que
no ha fet perla
ni ha fet fallida
ni fugina
(ni safrà, que en diuen en les terres de l'Ebre)
ni té la pólvora mullada
ni els cartutxos
ni els balins
ni els perdigons
ni se'ns ha desunflat
ni s'ha punxat com un baló Mikasa en un esbarzer
no bufa en caldo gelat
ni es causa d'esperar
total: que no ha parat el motoret, cosa que celebre amb un somriure de d'orella a orella,
i ja sap que les mones tinguem la boca gran.

Les mones, però, tenim poques idees, per això les repetim tant. I arribem a fer d'elles uns espais d'allò més còmodes on poder viure. Potser sí que ens mirem massa el cul pelat, però li puc assegurar que no em trobarà fent punt de ganxo al costat del braseret. Cascú és cascú. O cascú és com és. Embranzida o caminet?

M'agrada parlar amb vosté.

Llarga vida al pare Ubú! (No es pot dir el mateix per a Jarry!) Veritat que m'entén?