Maria i Josep (Capítol Cinqueeeeeé!...)

LA RESPOSTA A LES VOSTRES PREGÀRIES:

Ell somriu i li agafa amb suavitat una mà. La d’ell, a poc a poc, puja cap al braç i estira de Maria. Ella es deixa. En uns minuts de brega amb la massa desaforada, aconsegueixen eixir a l’aparcament de la discoteca. La du a una furgoneta amb matrícula britànica. Maria decideix no pensar, posar la ment en blanc. No pensa. Quan se n’adona, sent una boca generosa traure-li el suc i llepar la seua suor dipositada al coll. Es treu la samarreta de tirants i els sostenidors i li ofereix els pits. Ell llença la seua camisa sobre algun racó distant. La tomba, li puja la faldeta, li treu les braguetes i explora amb la llengua tots els racons de la vulva mentre fa emprar els dits en amassar els mugrons i tocar-li la boca. Maria nota l’absència d’oxigen en els pulmons quan ell comença a mossegar-li el clítoris amb la pressió justa dels dents per provocar-li una explosiva sensació de goig i dolor. Creu que, en qualsevol moment, caurà desmaiada. Gaudeix i es deixa portar fins l’orgasme. Maria recupera la respiració. Es reincorpora i li treu al seu amant els pantalons i els calçotets, amb ànsia, fins que la verga del seu amant queda alliberada. El membre no resisteix comparances de grandària amb l’altra verga que havia tingut a les mans fa unes hores. És el mateix. Aquesta és seua. La toca, comprova la seua duresa. La desitja, la vol tindre a dintre seu. Mentre el masturba, delicadament, ell li posa en els llavis un preservatiu per la part del dipòsit. Maria somriu, baixa el coll i desplega el profilàctic, sense mans, amb tota la lentitud que és capaç. A tongades, menys d’un centímetre en cada ocasió, comprovant els efectes de la maniobra sobre el querubí sense nom. Quan arriba a la base del penis Maria sap, pels gemecs i per la rigidesa de les cames, que té l’amant a punt de rebentar. Moment de parar i de col·locar-se a sobre. Tot i l’excitació, el mascle aconsegueix controlar-se i la cavalcada s’estira el suficient per a que ella fregue de nou l’èxtasi. Maria, a cops, para de moure’s per a que ell recupere l’alè i els seus fluids es retiren a l’espera de l’esclat definitiu que no tarda en arribar. S’aturen i es contemplen. Quin exemplar, pensa, quan pot observar amb deteniment les faccions canòniques de model fotogràfic i el pit alliberat de qualsevol tipus de vell masculí deixant veure uns pectorals jovenívols. L’antídot contra el sentiment de culpa. Maria pren consciència de la situació: sexe amb un desconegut vespres de la seua boda. Però no va a torturar-se. La imatge d’aquell xic imponent i feliç per l’experiència la fa sentir-se més desitjable que cap vegada en sa vida. Cap dels dos veu la necessitat de verbalitzar res. Ni abans ni ara. Sols resta acomiadar-se per a sempre amb un bes llarg com una tardor plujosa i llençar al fem una goma alterada en la seua composició per un forat minúscul, impossible de detectar, però suficient per deixar corre en la direcció equivocada material genètic

A la tornada, Anna la mira amb cara de gata enutjada i dolguda.