dijous, 24 de gener de 2008

Maria i Josep (Capítol Cinqueeeeeé!...)

LA RESPOSTA A LES VOSTRES PREGÀRIES:

Ell somriu i li agafa amb suavitat una mà. La d’ell, a poc a poc, puja cap al braç i estira de Maria. Ella es deixa. En uns minuts de brega amb la massa desaforada, aconsegueixen eixir a l’aparcament de la discoteca. La du a una furgoneta amb matrícula britànica. Maria decideix no pensar, posar la ment en blanc. No pensa. Quan se n’adona, sent una boca generosa traure-li el suc i llepar la seua suor dipositada al coll. Es treu la samarreta de tirants i els sostenidors i li ofereix els pits. Ell llença la seua camisa sobre algun racó distant. La tomba, li puja la faldeta, li treu les braguetes i explora amb la llengua tots els racons de la vulva mentre fa emprar els dits en amassar els mugrons i tocar-li la boca. Maria nota l’absència d’oxigen en els pulmons quan ell comença a mossegar-li el clítoris amb la pressió justa dels dents per provocar-li una explosiva sensació de goig i dolor. Creu que, en qualsevol moment, caurà desmaiada. Gaudeix i es deixa portar fins l’orgasme. Maria recupera la respiració. Es reincorpora i li treu al seu amant els pantalons i els calçotets, amb ànsia, fins que la verga del seu amant queda alliberada. El membre no resisteix comparances de grandària amb l’altra verga que havia tingut a les mans fa unes hores. És el mateix. Aquesta és seua. La toca, comprova la seua duresa. La desitja, la vol tindre a dintre seu. Mentre el masturba, delicadament, ell li posa en els llavis un preservatiu per la part del dipòsit. Maria somriu, baixa el coll i desplega el profilàctic, sense mans, amb tota la lentitud que és capaç. A tongades, menys d’un centímetre en cada ocasió, comprovant els efectes de la maniobra sobre el querubí sense nom. Quan arriba a la base del penis Maria sap, pels gemecs i per la rigidesa de les cames, que té l’amant a punt de rebentar. Moment de parar i de col·locar-se a sobre. Tot i l’excitació, el mascle aconsegueix controlar-se i la cavalcada s’estira el suficient per a que ella fregue de nou l’èxtasi. Maria, a cops, para de moure’s per a que ell recupere l’alè i els seus fluids es retiren a l’espera de l’esclat definitiu que no tarda en arribar. S’aturen i es contemplen. Quin exemplar, pensa, quan pot observar amb deteniment les faccions canòniques de model fotogràfic i el pit alliberat de qualsevol tipus de vell masculí deixant veure uns pectorals jovenívols. L’antídot contra el sentiment de culpa. Maria pren consciència de la situació: sexe amb un desconegut vespres de la seua boda. Però no va a torturar-se. La imatge d’aquell xic imponent i feliç per l’experiència la fa sentir-se més desitjable que cap vegada en sa vida. Cap dels dos veu la necessitat de verbalitzar res. Ni abans ni ara. Sols resta acomiadar-se per a sempre amb un bes llarg com una tardor plujosa i llençar al fem una goma alterada en la seua composició per un forat minúscul, impossible de detectar, però suficient per deixar corre en la direcció equivocada material genètic

A la tornada, Anna la mira amb cara de gata enutjada i dolguda.

3 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Sembla ser que una imatge val més que mil paraules però no que cinc mil.

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Què vol dir? que ja s'ha acabat el Tirant lo Blanch?

Calín ha dit...

L'absència de verbalització és el detall més pervers... I el semen extraviat em fa pensar el següent: ¿no estarem davant d'un 'culebrón'?