(Obra
de teatre en tres actes)
I
Acte
AVEL·LÍ (mentre aboca una botella de sidra des de mig
metre d’alçada). ¡Que córrega la sidra! ¡Hip, hip, sidra! No hi havia a
València deu cal·linquistes com nosaltres, car de cal·linquistes en són parits
ben pocs. Quina nit més esbojarrada. Açò s’hauria de repetir.
JERONI (acostant el seu got). Elemental, ja ho sabem.
Ignorem Big Score i moltes altres coses, però adorem a parts iguals la sidra i
el cal·linquisme. ¡Hip, hip, sidra!
PIOTR. ¡Uei!
¡Què hem de fer! L’Església Cal·linquista ens empeny a llegir Faulkner i a
escoltar Georgie Dann, en tanga, mentre ens pessiguem els mugrons.
KALINKOWSKI (interrompent Piotr). I a fugir del pati
de butaques, durant una funció teatral, quan l’obra és dolenta de solemnitat.
PIOTR (dirigint-se als seus companys). ¿Ja
teniu tots els gots plens? Alcem-los en honor del nostre amfitrió. ¡Pel gran Kalinkowski!
¡Hip, hip, sidra!
ELS QUATRE PERSONATGES
ALHORA. ¡Hip, hip, sidra!
AVEL·LÍ. ¡Que
bona estava la sidra! No sabria dir si m’ha agradat més l’asturiana, la basca o
la bretona. ¿Queda alguna botella més? Però ben pensat, m’és igual. He de
marxar ja.
PIOTR I
JERONI. I nosaltres també. ¡Hip, hip, sidra!
Kalinkowski acompanya els
tres convidats fins a una porta situada a la part esquerra de l’escena.
Desapareixen els quatre. Els fanals s’enfosqueixen a poc a poc. Un gat negre
amb ulls lluminosos es passeja per la balustrada del terrat. La seua silueta destaca
sobre un cel banyat per la llum lunar. S’escolten uns miols mentre s’abaixa el
teló.
II Acte
S’obre el teló. És nit tancada. Apareixen dos Nissan Patrol
aturats vora una carretera: un és platejat; l’altre, blanc i verd, llueix els
distintius de la Guàrdia Civil (rètols, sirenes, escuts, bandes
reflectants...). Un agent s’acosta al Patrol platejat. Avel·lí trau el cap per
la finestra. Mentrestant, el segon guàrdia, dempeus darrere d’una protecció
metàl·lica, mira cap a la dreta de l’escena i fa senyals amb un pal lluminós.
Se sent soroll de trànsit.
GUÀRDIA 1. Mire,
senyor. Tot això del tabulé, les vides desenroscades, l’aplec de l’Església Cal·linquista,
El Penjoll, la Penya Bogarde i tot el que vostè vulga està molt bé, però faça
el favor de bufar.
AVEL·LÍ (abans d’esbufegar en l’alcoholímetre). ¡Li
ho jure per Bogarde, Kalinkowski i ma mare! Fa més de quatre hores que vaig
beure l’últim got d’El Gaitero.
GUÀRDIA 1.
Cavaller, no tenim tota la nit.
Quan Avel·lí es disposa a bufar, se sent un gran estrèpit fora de
l’escena.
GUÀRDIA 2 (corrent cap al seu col·lega). Hem d’anar
ràpidament a l’altre costat de la calçada. Un turisme s’ha sortit de la via i
ha xocat contra un mur. Sembla un accident greu.
GUÀRDIA 1. ¿I
què fem amb aquest pardal? Com a mínim, deu tenir una taxa de 0,30 en aire.
GUÀRDIA 2. Escolte
(encarant-se amb Avel·lí), no s’ha de
menejar d’ací. ¿Entesos? Lleve les claus del contacte i espere fins que tornem.
Els dos guàrdies desapareixen per la dreta. L’escena s’enfosqueix.
AVEL·LÍ (il·luminat per un canó i dirigint-se al
públic). ¡Mare meua! Si m’obliguen a bufar, em poden caure cinc-cents euros
de multa i la suspensió del permís de conduir. Jo me’n vaig a casa. No han
tingut temps de demanar-me la documentació. ¡Hip, hip, sidra!
Avel·lí surt del cercle de llum. S’apaga el canó. Se sent com es
tanquen les portes del cotxe i es fica en marxa el motor. Els llums llargs
enlluernen el públic. S’endevina com desapareix el vehicle mentre s’abaixa el
teló.
III Acte
S’obre el teló. Es veu la porta d’un garatge. Entren per
l’esquerra de l’escena un guàrdia civil i una dona major.
GUÀRDIA. ¿I
diu vostè que el seu fill tornà tard a casa?
DONA. I tant.
Arribà sobre les cinc de la matinada. Em van desvetllar el motor del cotxe i
els grinyols de la porta del garatge. Després vaig escoltar els seus passos
quan pujava a la seua habitació. Aquest matí, l’he sentit roncar. Dorm com l’algeps.
Em va pel cap que venia d’un...
GUÀRDIA (amb gest inexpressiu). ¡D’un aplec cal·linquista!
DONA. ¡Això
mateix! ¿I vostè com ho sap?
GUÀRDIA. Deixem-ho
estar. Faça el favor d’obrir la cotxera.
DONA. ¿Què
passa? Ha tingut algun accident, el meu xic?
GUÀRDIA (impacient). Senyora, no puc estar ací
tot el dia. Faça el favor d’obrir la cotxera.
La dona fica les claus al pany i puja la porta basculant amb
l’ajuda de l’agent. Llavors apareix un cotxe verd i blanc, un Nissan Patrol amb
els atributs de la Benemèrita: rètols, sirenes, escuts, la bandera espanyola, les
bandes reflectants...
DONA (tota estranyada). Jo diria que aquest no
és el cotxe del meu fill.
L’escena s’enfosqueix. S’abaixa
el teló.
2 comentaris:
Una obra molt cal·linquista!
Entre breument i excepcional en aquest antic blog per a gaudir d'aquest exercisi de literatura (post) simposíaca, tot recordant que ja Sòcrates feia aquestes coses i que el Calinquisme, per damunt de tot, és una excusa banal o profunda per a trobar-se amb amics. Hurra!
Publica un comentari a l'entrada