dimecres, 20 de juny de 2012

Evolucions

No és cap novetat. Sovint, els canvis socials i la perruqueria porten camins paral·lels. Durant la dècada dels seixanta del segle passat, es va produir un esclat de llibertat. Sorgiren els hippies, partidaris de la revolució sexual, i de prendre drogues com el cànnabis i l'LSD per a explorar estats alternatius de consciència. També van proliferar moviments revolucionaris com el Maig del 68 francès, l’oposició a la Guerra de Vietnam o la primavera de Praga. Eren temps de monyasses, pèls en les aixelles i exhibició de tota mena de pilositats. ¡On hi ha pèl, hi ha alegria! Fou una època molt creativa per als perruquers innovadors, una època revolucionària.

Amb els anys vuitanta, arribaren el descobriment del virus de la SIDA, certa ressaca als costums sexuals, el declivi de l’estat del benestar i el triomf de Vidal Sassoon, autor del tall de cabell simple i geomètric, inspirat en la Bauhaus (perquè ho entenguen millor els profans en aquestes matèries: el monyo tallat en forma de perolet). L’estil espartà de Sassoon esdevingué emblemàtic per a tota una generació d'estilistes i gaudí de gran popularitat. El senyor Vidal fou un artista que va canviar el món i les superfícies piloses amb unes tisores. Morí el passat 9 de maig de 2012 en Los Angeles. No confondre amb el Vidal de l’Olleria, que també està immers en assumptes peluts, però encara no s’ha mort.

I arribem a l’actualitat. Època de crisi total, de por, de desmobilització i de rasurats al zero. ¡No està el forn per a rosques! En aquest sentit, l’actor Yul Brynner s’avançà al seu temps. Ara està de moda dur els cabells totalment rasurats. No importa la part del cos ni la ideologia del rasurat. Trobem rasurats i rasurades d’extrema dreta com els grecs d’Alba Daurada, rasurats budistes, rasurats del PP com Jaime García Legaz, pelats del PSOE. També hi ha qui té rasurades les idees, però això és altre tema. Igualment tenim les engonals brasileres, les birles i els conills rasurats... En fi, hi ha molta varietat. ¿Quina moda ens depararà la perruqueria del futur? De moment, la crisi està posant novament de moda les acampades. Podríem tornar a les monyasses llargues i hippies, o als perruquins rococó, si la situació millora... ¡Qui sap!

3 comentaris:

Sir Vicius ha dit...

La crisi fica els pèls de punta. Punk not dead!

Rock e Feler ha dit...

Alguns no tenen un pèl de tontos i s'aprofiten de la crisi.

penyabogarde ha dit...

Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".

EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).

Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!

(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )

Gràcies.