Els corredors sumeris (sumers runners) aparéixen per les platges mediterrànies a l’estiu. Mentre altres espècimens, que també hi aparéixen per estos indrets, com les algues, les meduses, els taurons borsaris o els xulos de Madrid arriben a conformar veritables plagues, el corredors sumeris són solitaris i esporàdics. Són com estreles fugaces o, millor encara, estreles fogasses que recorren l’ardent costa mediterrània. Ara bé (que no musulmà), a diferència del corredor mediterrani, el sumeri és un corredor d’hàbits i, encara que l’hàbit no fa al monjo, el corredor sumeri té el seu hàbitat natural a vora la mar, on sol desplaçar-se mostrant la gracilitat provocadora dels moviments de l’antílop que no se n’adona de l’atenta mirada dels seus depredadors.
2 comentaris:
Poc que m'havia imaginat com de baix havia caigut la cosa mesopotàmica. Si el veu el lugal el penja cap per avall! (noti's l'erudició viquipèdica ^^)
Saludus cordiales desde el nordeste peninsular :)
Efectivament, un corredor així cal fer-li un reconeixement i distingir-lo. Jo de major vull ser un pardal lliure com ell. Fixeu-vos la posició dels braços com si foren unes ales a mig desplegar i les patetes de canari acariciant delicadament a cada pas l'arena.
Publica un comentari a l'entrada