En adonar-se
que està perdut, el diputat arrima el vehicle a la vorera, baixa el vidre i pregunta
a un vianant:
—¡Escolte!
¿Que em podria ajudar? Havia quedat a les dotze amb un bon amic i ja porte mitja
hora de retard. No sé on em trobe.
—Es
troba vostè —li contesta el vianant, amb evident humor
surrealista, o mala llet, vés a saber— en un cotxe,
a uns set quilòmetres del centre de la ciutat, en un punt situat entre els 40 i
els 42 graus de latitud nord, i entre els 58 i els 60 de longitud oest.
—¿És
vostè geògraf, veritat? —pregunta el diputat amb un somrís.
—Sí
senyor, ho sóc. ¿Com ho ha endevinat?
—És
una deducció molt senzilla. Tot açò que m’acaba de dir deu ser científicament exacte,
però pràcticament inútil. Continue perdut,
arribaré tard a la meua cita i no sé què fer amb la seua informació.
—Vostè
és polític, ¿veritat? —demana el vianant amb posat murri.
—En
efecte —respon orgullós l’automobilista—. ¿Com ho ha sabut? ¿M’ha reconegut?
—Jo també sé fer deduccions lògiques.
Vostè no sap on està ni cap on va, ha fet una promesa que no podrà
complir i espera que altra persona li resolga el problema. De fet, està exactament
en la mateixa situació en què es trobava abans de preguntar-me, però ara, per alguna estranya raó,
comença a pensar que la culpa és meua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada