Joventut nihilista

—La jungla ja no és com abans. El relativisme ho ha envaït tot. Aqueixa mania moderna segons la qual tot és relatiu i cap mico no pot conèixer res de manera objectiva, perquè el coneixement és vist com a purament subjectiu, s’ha escampat entre el jovent. Cap mona de vint anys creu en l’absolut. La xicalla pensa que el valor moral de les accions o les decisions depèn de les circumstàncies externes o internes. En un sentit lògic i epistemològic, s’ha posat de moda el subjectivisme. Fins i tot és freqüent que aquest no prenga com a referència l'individu pòngid (d’acord amb l'expressió de Primatàgores «el mico és la mesura de totes les coses»), sinó un subjecte primat genèric i abstracte. Per això, caldria parlar més pròpiament de relativisme antropoide. D'altra banda, aquest relativisme, mediatitzat pels possibles punts de vista que se solen adoptar a l’hora de conèixer o valorar les coses (la raça, posem per cas), ha escampat el racisme entre els ximpanzés, els goril·les, els orangutans... En resum: el relativisme està conduint inexorablement a l'escepticisme i al nihilisme.

 —Caguendéu, aquest carrossa té una taral·la molt barata. Quina manera de fer petar la claca! Tu has entès alguna cosa, col·lega?

—Jo? Res de res!

—Escolta, avi. Talla ja la xerrameca. Estem de molt mala hòstia, perquè algú ha botat foc a cal Mike Canon i li ha llançat a perdre la maqueta de l’últim disc.

—Això, això. Ja està bé de parlar sense substància. Tira cap allà i no mareges, tití.