—He vist que Wingu aterrava a la platja. Ha passat fora la festa de mwaka mpya?
—No la suporta. Tots els anys lloga una nyumba ya vijijini a les terres del nord i s’hi emporta Mwezi i el nen. Estan fora fins que obren l’escola, però Wingu sol fer alguna revolada a l’aldea, per tal de comprovar que tot està en orde a l’habitatge familiar.
—I ha portat cap notícia de les terres del nord, el Príncep de les Milotxes?
—I tant! Ha portat unes fotos del monument que li han dedicat al Rais wa kikanda. Mira.
—No la suporta. Tots els anys lloga una nyumba ya vijijini a les terres del nord i s’hi emporta Mwezi i el nen. Estan fora fins que obren l’escola, però Wingu sol fer alguna revolada a l’aldea, per tal de comprovar que tot està en orde a l’habitatge familiar.
—I ha portat cap notícia de les terres del nord, el Príncep de les Milotxes?
—I tant! Ha portat unes fotos del monument que li han dedicat al Rais wa kikanda. Mira.
—Però el Rais està tort i l’elefant del monument no porta l’ull tapat.
—Això mateix ha dit l’autor del monument.
—I què diu el Rais?
—Ell? No res! Wingu diu que el cap s’ha rigut i ha enlairat la trompa amb un trompeteig d’autoritat. Aquests dies, el patró està molt content perquè ha guanyat un plet, un assumpte de frau fiscal o una cosa així.
—Això mateix ha dit l’autor del monument.
—I què diu el Rais?
—Ell? No res! Wingu diu que el cap s’ha rigut i ha enlairat la trompa amb un trompeteig d’autoritat. Aquests dies, el patró està molt content perquè ha guanyat un plet, un assumpte de frau fiscal o una cosa així.
8 comentaris:
Aquil•les ja m'he assabentat que una família de 7 membres elefants ( potser més) han pujat cap al nord. Però home, de tantes coses que podríes parlar ho has hagut de fer del guerxo aqueix -Rais de Rais- que és creu el centre del seu País (no és d'ell, encara que l'empre i manipule).
Ja ho sé home, ja ho sé. Com que molts humans han perdut el gust de comentar la política - la que s'amaga, l'autèntica, és clar- a tu et pega, ara -i amb raó-, per fer parlar als animals.
El món cap per avall. Si ja ho deia a l'editorial, sí. Més clar aigua.
El dia del gran Ero final s'acosta! voreu entrades que apareixen i desapareixen, autors que deixen d'estar entre nosaltres, morts que resusciten, comentaris indesxifrables i incomprensiblement el comptador de visites correrà més que mai i els anònims proliferaran per tot arreu. El dia està prop...els que encara esteu a temps: fugiuuuu!!!!!
Sou de mala classe!
Malospells!
Li ho comentaré al Berginieta Llop.
Mira que posar-la a la dreta de la imatge.
Senyor Pidolaire, em sembla que vostè i jo tenim una cosa en comú: observem el comportament de la fauna. I clar, qualsevol que l’observe atentament troba una font inesgotable d’inspiració.
el dia que volgueu anar a admirar el monument de la dreta aviseu, jo pose el vi, el pa amb tomàquet i la guia ;)
Oh, penjollaires! Serà esta la segona trompeta?
Però anem a veure, a què et refereixes quan dius això d'admirar a Montserrat o a Clidice?
Potser a les dues juntes?
En el Penjoll podem fer açò i moltes més coses alhora. Som com les maquinetes aqueixes de la pometa "multitasca", ha, ha.
Publica un comentari a l'entrada