diumenge, 26 de desembre de 2010

No-felicitació de Nadal


Els meus amics, els qui em lligen o no, però se m'acosten a l'íntim batec que em representa, aquells qui m'estimen o no, saben -amb escreix- que un príncep dibuixa aquest rètol de la capçalera.

I vull deixar constatació de la No Felicitació de Nadal amb una dolcesa i rebel•lia inigualables.

No he de dir-vos que us estime a cada hora, tant assegut en les penes quan manprenc cabòries, com si camine en les hores més pures i blanques.

De vegades us pense al tobogan dels versos més somnis.
I no sempre us ho dic, perquè aneu abillats de vidre càlid, tots alerta en la lluita, sense treva, endreçant l'esperança.
Aleshores, davant del vostre i grandiós espectacle, camine de puntetes amb silenci.
Us estime sempre, rere cada paraula siga o no un adverbi, rere els fets, en l'acció del compromís sense sou, en la corba galant de l'espai mut, en la neu, si escriviu, calleu, comenteu o llegiu.

Aquests dies de bogeria incongruent no he comprat res d'especial, ni viatges, ni regals. No us mentiré: dos llibres de la biblioteca, menjar per la gossa -des d'Aín us saluda-, dues tàrbenes i quatre llonganisses i, al forn de ca Manil, pa per torrar.

Així i tot, en l'aprenentatge d'aquesta despossessió, sóc encara un novençà.

Us ho pregue: tingueu paciència, ni que siga una mica, que no renegue de vosaltres, mestres, companyes, amics i companys; car aquest viure en combat és la vertadera festa meua, que no coneix de paraules falses, ni aparences...

Vosaltres, els d'ulls nets d'impostures i instigadors dels circumloquis i la mentida fosca: vostra és la llum tan generosa que regaleu des del Penjoll.

Els meus amics senzills, cultes, austers... sense data de caducitat.


La música del text, escolteu-la amb Spotify ací.

5 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Mestre i amic, vosté ho ha dit: ací ens tindrà, sense data de caducitat.
He tornat a llegir el seu text, per gaudir de les paraules i per sentir de nou la tendresa que brolla d'elles. Falta ens fa en aquest hivern de tanta fredor.
Li envie els millors desitjos per vosté i pels seus.

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Una abraçada, Josep Lluís!!!
Ara porto temps entretinguda amb projectes personals. Gràcies per enviar-me un fil que m'ha dut aquí de nou. Sempre m'agrada llegir-te, és un veritable plaer que arriba al cor!

l'home de tinta ha dit...

Senyor príncep, sàpiga que a la papereria on sovint m'abasteixo, hi ha gomes d'esborrar tragèdies marca "Abraçada". Me'n faré amb una per vostè.

el pidolaire entretingut ha dit...

Estimats amics i amigues del Penjoll, de tot arreu, els presents, els passats i els qui vindran. Gràcies pel vostre temps, per les paraules i el calor que ens heu donat. Ens calen per treure tots els rovells dels ferros trists, per les noves dreceres, per caminar.

Clidice ha dit...

Vaja, un goig re-veure'l per aquí senyor pidolaire, ni que sigui en format no-felicitació :) Una abraçada mestre!