dilluns, 29 de novembre de 2010

EL TRASPÀS



- Mas?

- Hombreeeeeeee, Joseeeeee!! Digui, digui!! Em truques per felicitar-me?

- Nnn...no exactament.

- Quin mal gust!

- Vull dir: sí, truco per felicitar-te.

- Doncs felicita’m, Montilla! Felicita’m! Vull escoltar-ho de la teva boqueta de pitiminí!

- D’acord. Un, dos, tres, ehem. No hay dolor, no hay dolor: Que molt bé per vosaltres, no?

- Així està bé? Un triomf històric i sols em diu això? Quin mal perdre! Yo quiero Mas y Mas, yo quiero Mas y Mas, siiií! Movimiento electoraaaaaaaal! Mas, president! Mas president! Els escoltes? T’arriba el soroll de la victòria? Perceps l’olor a glòria?

- Au, vinga, que no estic d’humor! Et truco bàsicament perquè hem de fer el traspàs de poders.

- Masss, traspàsss, Masss, traspàsss... Sona bé.

- Sí, ja. Et va bé dimarts?

- Dimarts? I ocupar l’espai en els mitjans de la gloriosa victòria del Barça sobre el Madrid?

- I si perd?

- D’acord. El futbol no pot malbaratar l’agenda política. Responsabilitat, seny. Yo quiero Masss y Masss, siiiií!

- Sense humiliar, eh? Sense humiliar... Una cosa, Mas...

- Digui!

- Que diu el Zetapé que tenim moltes coses de què parlar...

- No fotis, Montilla. Volem l’Estatut! Volem l’Estatut! No! Millor! Volem el Concert!

- Però tu no t’havies fet independentista?

- Res-pon-sa-bi-li-tat, Montilla. Primer l’un i després l’un i mig.

- Au, ja t’ho faràs amb Laporta i la Sánchez-Camacho. Ens riurem bona cosa.

- Mira qui parla! El del tripartit! Festival de l’humooooorrrrr!

- O et comportes o li dic a Rubalcaba que et tragui tots els palaus i pretòries pendents.

- Responsabilitat, Montilla! Fem front a l’enemic comú!

- Sí, sí... Sociovergència o mort!

- No t’emprenyis, Jose, tenim per davant un futur il·lusionant! Per cert: encara és el tres per cent?

- No sé de què m’estàs parlant...

- Pesta de xarnegos! Contra Maragall vivíem millor. Millet, amnistia! Millet amnistia!

- He de penjar. L’executiva em reclama per demanar la meua di... per avaluar els resultats. No beguis molt. I recorda que encara no es pot circular a més de 80.

- A la teva salut! Illa, illa, illa, Montilla fet papilla!

- No em fotis o no et deixo en el despatx ni un miserable document!

- Per mi com si vols botar-los foc. No necessitem papers! A nosaltres ens aneu a ensenyar a governar! Nosaltres som Catalunya! Artur és Déu i Pujol el seu profeta!

- Au, bona nit! Que et rebenti l’úlcera de la felicitat. Fins dimarts!

- Però encara és el tres per cent o l’heu ajustat a l’IPC? T’ho dic perquè açò de la campanya ens ha sortit la torta un pam.

- A tu t’ho vaig a dir.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

I aquestes escoltes (perquè això només pot ser real) ja són legals? Vull dir, a veure si ens vindran els jutges!

Lo Pol ha dit...

En Wikileaks ens han dit que cap problema, que podem gastar les gravacions amb tota llibertat. No sé jo... Per si de cas, els serveis jurídics del Penjoll estan alerta.

Marc Peris ha dit...

Ja veus, tants anys d'haver de patir la condescendència dels principatins i resulta que no som tan diferents...
PP, PZOE, Ciu dadanos, Plataforma nazi per Cataluña...

Lo Pol ha dit...

Va a ser que sí: de l'oasi català no queda ja ni una palmera.

Davit del carré Blanc ha dit...

Molt bo senyor Pol. És molt subtil el detall de Millet: Mas demanant l'amnistia... per a què Millet dirigisca el Concert!

refelet ha dit...

A mi m'ha agradat. M'estranya que no l'haja valorat més la gent. Es nota que domina aquest registre. Ha pensat en fer una obreta de teatre? igual els de l'Enjòlit...

Lo Pol ha dit...

Gràcies Davit, però més que subtil això de Millet sembla un d'aquells espais de propaganda encoberta.

Gràcies també, Rafel. El poble és sobirà i si no li agrada una cosa no la vota, què hi farem. A mi el que em molaria és fer Polònia en C9.