Què signifiquen a Xàtiva la muralla del castell i l'ermita de San Feliu? Què diferencia un municipi amb patrimoni d'un altre que ho ha tombat tot?
De fet, hi ha una intensa relació entre l'imaginari col·lectiu i l’ampli ventall d’elements culturals i patrimonials que trobem a un poble. Una relació tan intensa que m'atrevisc a afirmar que la cultura popular es troba arrelada al patrimoni històric i etnològic que hi ha al paisatge que envolta qualsevol poble.
Tal com va quedar palés a Mèxic, a la conferència mundial sobre les polítiques culturals, "la cultura fa de nosaltres sers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos".
Tornant a San Feliu, en certa mesura pot representar la "reconquesta", la retirada dels àrabs, qui un dia dominaren el castell, situat parcialment damunt restes amb reminiscències de l'època romana. Quanta cultura tenim al territori, què poc la coneixem, que poc ens l'han assenyalada.
I no parle tan sols de restes històriques que puguem trobar als llibres "convencionals", parle de la nostra etnologia, de la nostra cosmovisió, del nostre sentir cultural com a poble valencià. Un sentir que es pot multiplicar en entendre el territori que ens envolta. Entendre'l a través de la cultura que contenen les petjades que l'activitat humana hi ha deixat.
Tal com sovint em demane a mi mateix, com es sustenten aquestos mecanismes culturals? Apreciar la component patrimonial del paisatge és una manera de veure projectada la biografia d’un territori. La coerció dels murs del castell, la saó de l'aigua que corre per la séquia i el llaurador que cull les pebreres ens poden fer vore moltes coses.
Roger Cremades. Teuladí de Gandia.
De fet, hi ha una intensa relació entre l'imaginari col·lectiu i l’ampli ventall d’elements culturals i patrimonials que trobem a un poble. Una relació tan intensa que m'atrevisc a afirmar que la cultura popular es troba arrelada al patrimoni històric i etnològic que hi ha al paisatge que envolta qualsevol poble.
Tal com va quedar palés a Mèxic, a la conferència mundial sobre les polítiques culturals, "la cultura fa de nosaltres sers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos".
Tornant a San Feliu, en certa mesura pot representar la "reconquesta", la retirada dels àrabs, qui un dia dominaren el castell, situat parcialment damunt restes amb reminiscències de l'època romana. Quanta cultura tenim al territori, què poc la coneixem, que poc ens l'han assenyalada.
I no parle tan sols de restes històriques que puguem trobar als llibres "convencionals", parle de la nostra etnologia, de la nostra cosmovisió, del nostre sentir cultural com a poble valencià. Un sentir que es pot multiplicar en entendre el territori que ens envolta. Entendre'l a través de la cultura que contenen les petjades que l'activitat humana hi ha deixat.
Tal com sovint em demane a mi mateix, com es sustenten aquestos mecanismes culturals? Apreciar la component patrimonial del paisatge és una manera de veure projectada la biografia d’un territori. La coerció dels murs del castell, la saó de l'aigua que corre per la séquia i el llaurador que cull les pebreres ens poden fer vore moltes coses.
Roger Cremades. Teuladí de Gandia.
3 comentaris:
Els qui en som testimonis de la desfeta dels referents patrimonials que ens són propis considerem que sí, que tens raó. Però això és també un pla ben orquestrat per esborrar les petjades del que som i convertir-nos en qualsevol cosa.
Ben retrobat senyor Ecosafor!
D'on s'ha tret això de "San Félix"? l'ermita es diu Sant Feliu, per Sant Feliu de Girona, encara que després hi hagué una confusió amb altre Sant Feliu. També ha de tindre present que no està dins de les muralles del castell, sinó dins de les muralles de la ciutat.
Rafelet, quina sort tenir el teu ajut, ho vaig escriure ahir tard tal com rajava el pensament... vaig a corregir-ho ara mateix! :-)
agraït
Publica un comentari a l'entrada