Els Borbons i les faldilles

A l’anterior capítol d’aquesta sèrie, dedicada als Borbons, narràvem la vida eròtica de la reina Isabel II, filla de Ferran VII i la seua muller Maria Cristina de les dues Sicílies (de 23 anys, filla de la germana menor de Ferran, Maria Isabel de Borbó), de la qual, per cert, no vam dir res. En enviudar de l’oncle i marit —tot en una peça—, Maria Cristina fou anomenada “prostituta règia”, perquè s’enamorà bojament d’un senyor, Fernando Muñoz, amb el qual es casà i tingué un munt de fills; hom considerà aqueix matrimoni morganàtic i totalment menyspreable. Una nova mostra del masclisme imperant a l’època! Era la reina mare una prostituta per casar-se amb un plebeu? No tenia dret la vídua a refer la seua vida sentimental? Ningú no diu res, però, dels quantiosos diners que va furtar de les arques de l’Estat abans de marxar a l’estranger. Ara bé, avui anem a parlar de dos preclars descendents, fill i nét de la reina Isabel II: Alfons XII i Alfons XIII.

Ja sabem que el primer Alfons i els seus successors s’haurien d’haver dit Puigmoltó. Conten que la reina va explicar al seu hereu: «Fill meu, l’única sang Borbó que corre per les teues venes és la meua.» Lluny encara de ser coronat com Alfons XII, el jove conegué a Viena, el 1872, la cantant d’òpera Elena Sanz, amb qui inicià una ardent relació que no s’interrompí quan ell pujà al tron, en arribar la Restauració de 1875, ni durant els dos matrimonis del rei. Dónde vas, Alfonso XII, dónde vas triste de ti?, feia la cançó popular. Doncs anava a veure Elena. Mentre es consumaven els romàntics nuviatge i matrimoni d’Alfons XII amb Maria de les Mercès d’Orleans, i durant la malaltia i mort de la reina als pocs mesos, Elena Sanz seguia rebent assíduament a sa casa les visites del monarca.

En morir Maria de les Mercès, el rei es retirà una temporada al palau de Riofrío, per a plorar la desgràcia. Però allí estava Elena Sanz per a consolar-lo. Quan el rei tornà a casar-se, en novembre de 1879, amb l’arxiduquessa Maria Cristina d’Habsburg, Elena estava embarassada de set mesos. Alfons mantingué les relacions amb la seua amant, però també caigué als peus de la cantant Adelina Borghi, la Rubia. Quan morí el rei, la regent expulsà d’Espanya Elena Sanz i els seus fills. El 17 de maig de 1886 va nàixer el fill pòstum d’Alfons i Maria Cristina. El nou monarca, Alfons XIII, fou coronat als 16 anys. Més tard, demanà la mà de Victòria Eugènia de Battenberg. El nuviatge amb la princesa més bella d’Europa, néta preferida de la reina Victòria d’Anglaterra, fou un conte de fades, però el posterior matrimoni estigué ple d’infidelitats.

Alfons tingué set fills amb la reina, però mantingué —abans i durant el matrimoni, com havia fet el pare— múltiples aventures extraconjugals: de l’aristòcrata francesa Mélanie de Gaufridy, tingué un fill, Roger Leveque; de sengles institutrius dels fills legítims, en tingué altres dos. El veritable amor de la seua vida fou, però, una actriu: Carmen Ruiz Moragas. La va conèixer vers l’any 1916 i va conviure amb ella fins a l’exili de 1931. La família de Carmen, pertanyent a l’alta burgesia, no veia bé aquella relació i aconseguí que la xica es casara amb el cèlebre torero mexicà Rodolfo Gaona. Aquella unió de conveniència durà, però, uns mesos; l’actriu reprengué les relacions amb el rei. Tingueren dos fills: Ana Maria Teresa i Leandro Alfonso, nascut en 1929. (En 2003, una sentència judicial autoritzà Leandro Ruiz Moragas, el Tito Leandro, a utilitzar el cognom Borbó. Des de llavors, es fa dir Leandro Alfonso de Borbón Ruiz.)

Diuen que Alfons XIII era, en privat, un home de talant liberal, però es va desentendre del govern i només es dedicava a les seues aficions: els bous, les parades militars i les màquines (cotxes, avions...). Això sí, mancava de qualsevol puritanisme. Segons Roman Gubern, Alfons XIII fou un gran aficionat a l’erotisme en general i al cinema pornogràfic en particular; pel que es veu, durant els anys 20, va produir al Barri Xinès de Barcelona, utilitzant el comte de Romanones com a intermediari, una sèrie de pel·lícules —les primeres de qualitat realitzades en aquest gènere a Espanya. Recentment, la Generalitat Valenciana ha restaurat alguns d’aqueixos curtmetratges: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras, encarregats per Romanones als germans Ricardo i Ramón Baños, amos de la productora barcelonesa Royal Films. Com tothom sap, el monarca uní la seua sort a la dictadura de Primo de Rivera. En acabar aquesta, fou proclamada la República i Alfons XIII hagué de marxar a l’exili.