La clienta de la botiga de roba interior té en les mans una capseta on hi ha unes braguetes. En la capseta hi ha la fotografia d’una model que duu posades les braguetes en qüestió. La clienta creu —tot i que ella sap que es tracta d’una creença sustentada en una superstició ben primitiva— que si compra les braguetes, en posar-se-les, adquirirà també el cul escultòric de la model.
Els publicistes saben que esta és la remota creença que es genera en el cervell de la dona. La dona no és estúpida i sap que els publicistes coneixen este primitiu mecanisme d’associació d’idees de la ment dels clients.
Però encara que s’haja produït este joc creuat de xifratge i desxifratge de pensaments, la clienta de la botiga de roba interior no pot renunciar a la falsa presumpció de tenir el mateix cul que la model de la fotografia de la capseta. De manera que, tal i com l’equip de publicistes espera, la clienta compra quatre braguetes de diferents colors per tindre, no les braguetes, sinó el cul perfecte de la model.
La dona arriba a casa i abans de guardar les capsetes al calaix de les braguetes sense estrenar, els lleva la pols. Mentre frega la quarta i última capseta es produïx el famós fet de l'aparició del geni de la capsa màgica. Amb tot de fumaguera de colors i pirotècnia d'anar per casa, s'eleva el geni fins a tocar de trespol. I diu amb aquella veuarra:
-Demana un desig, que se't concedirà.
-Vull tindre el mateix cul que la model de la fotografia.-respon la dona sense pensar-s'ho dos voltes.
El geni tira mà a la cartera que du a la butxaca de darrere dels pantalons, trau una tarja de visita i la deixa caure en les mans de la dona. La dona llig:
-"Clínica de cirurgia estètica del Dr. Balmes." Redéu, geni, sí que han canviat les coses!- s'exclama.
-Ja veus! El meu gestor m'ha recomanat treballar a comissió.
I dit això, el geni s'esfuma en l'aire, deixant pudentina de sofre recremat.
Els publicistes saben que esta és la remota creença que es genera en el cervell de la dona. La dona no és estúpida i sap que els publicistes coneixen este primitiu mecanisme d’associació d’idees de la ment dels clients.
Però encara que s’haja produït este joc creuat de xifratge i desxifratge de pensaments, la clienta de la botiga de roba interior no pot renunciar a la falsa presumpció de tenir el mateix cul que la model de la fotografia de la capseta. De manera que, tal i com l’equip de publicistes espera, la clienta compra quatre braguetes de diferents colors per tindre, no les braguetes, sinó el cul perfecte de la model.
La dona arriba a casa i abans de guardar les capsetes al calaix de les braguetes sense estrenar, els lleva la pols. Mentre frega la quarta i última capseta es produïx el famós fet de l'aparició del geni de la capsa màgica. Amb tot de fumaguera de colors i pirotècnia d'anar per casa, s'eleva el geni fins a tocar de trespol. I diu amb aquella veuarra:
-Demana un desig, que se't concedirà.
-Vull tindre el mateix cul que la model de la fotografia.-respon la dona sense pensar-s'ho dos voltes.
El geni tira mà a la cartera que du a la butxaca de darrere dels pantalons, trau una tarja de visita i la deixa caure en les mans de la dona. La dona llig:
-"Clínica de cirurgia estètica del Dr. Balmes." Redéu, geni, sí que han canviat les coses!- s'exclama.
-Ja veus! El meu gestor m'ha recomanat treballar a comissió.
I dit això, el geni s'esfuma en l'aire, deixant pudentina de sofre recremat.
4 comentaris:
ah! i no passa? vaja, quin desencís! i jo anar provant :(
Síííí que passa, però només a vegades, i si un s'esforça molt. És com allò que venia inscrit als palets dels polos: "Sigue probando".
El comentari de Clidice m'ha encés una altra pereta per continuar el post i acabar convertint-lo, ara sí, en un conte.
Gràcies, Clidice, per la dosi d'inspiració!
hehehe molt bo! la primera vegada no la cobro, després si :P
Publica un comentari a l'entrada