L’extens terme municipal de Moixent —el major de tota la Costera— permet de fer múltiples rutes verdes, algunes d’elles caminant per sendes històriques. Hi ha una ruta particularment atractiva: la SLV - 12, coneguda com “Camí de les Alcusses”, que transcorre entre el jaciment ibèric de la Bastida i Moixent, i està perfectament senyalitzada amb marques blanques i verdes. És un passeig de baixa dificultat que es pot començar des de l’Alberg o el Mas del Fondo. Té uns 8 Km i es pot completar en unes dues hores. És sobretot bonic a la tardor, quan la vegetació de ribera mostra una paleta esplendorosa: verds, grocs, roigs, marrons, ocres...
Llevat d’un breu tram (d’uns 100 m) per asfalt, en arribar a Casa Llapicera, la resta del camí transcorre per sendes terreres que van solapant-se amb el ramal valencià del Camí de Sant Jaume i la Via Augusta. El caminant passa per les vores de rierols, rambles i el riu Cànyoles. S’han de travessar diversos guals. És convenient, per tant, dur calcer adequat o llevar-se les sabates per tal de superar-los. Com enguany ha plogut molt, alguns d’aquests guals tenen un pam d’aigua. El camí també està jalonat d’elements d’arquitectura rural: masos (del Fondo, Reig...), fonts (Font del Roure), colomers... Alguns dels masos estan habitats. En hivern, les xemeneies fumegen; els propietaris cremen a les llars la poda de les vinyes que, a la tardor, encara no tenen pàmpols. Des dels corrals, diversos animalets (gallines i pollastres, cabres...) contemplaran el pas dels excursionistes.
En arribar a les alçades de la fàbrica de vímet (dels mateixos propietaris del Celler del Roure), podem concloure la passejada. Si es continua la senda fins al poble, hom haurà de capbussar-se a l’aigua (cosa perfectament raonable en època d’estiu), perquè uns metres més endavant el camí penetra per uns bassals del Cànyoles amb més de mig metre de fondària. Finalment, la senda arriba a la vila de Moixent per un paratge, el Regolf, ple de tolls i ribes rocalloses. Un passeig, en resum, esplèndid, que pot culminar amb un dinar en un dels restaurants de la contrada.
Si es dina, posem per cas, al Mas de Montserrat, en acabat es pot fer una passejada i —si és primavera o estiu— contemplar els camps plens de roselles, blat, gira-sols, pàmpols... O fer un tomb des de l’Altet de Garrido fins al Mas de la Rabosa. En fi, no us entren ganes?
2 comentaris:
Inestimable aportació. Donen ganes de fer eixa passejada per Moixent. Quan vosté diga senyor Escrivà de Cort
Excel·lents posts sobre el terme del nostre poble per part d'Escriva de Cort (el nostre professor de l'Insti de Moixent Ximo Corts).
El terme de Moixent és el més gran de la comarca!
Publica un comentari a l'entrada