Així d'elàsticaés la llum invisible.
Com la fissura
on rugeix la pantera
el festí de les lletres.
Passejant per ahí fora m'he trobat una tanketa que m'ha esperonat.
La deixe per ací perquè Calinca la puga llegir i la reflexione en auto.
(Jo no l'he pillada! S.O.S, Alietes, S.O.S.)
Mâ que n'és duret, aquest Phoëbon!
També per als demés, no siga que qualque malicie.
Agrair la fotografia a José Luís Pecellín.
16 comentaris:
I dont pill never, però never de never. tot i que no és estrany, quan una no està dotada per a la poesia no hi ha res a fer :(
Veig que el meu nom apareix en l'entrada, però no entenc res. ¿Algú m'ho podria traduir a l'hitita?
Cidice i Tadeus, no us preocupeu; tingueu una fe diferent a la històrica i ortodoxa catòlica. Confieu i la revelació s'obrirà als vostres cors senzills.
Açò és un oracle. I necessita d'un temps posterior.
Per altra banda sembla difícil explicar què siga l'ànima quan jo mateix no l'he vista mai.
I vosaltres en teniu idea d'aquest invent anomenat ànima?
Ungaretti, el poeta italià d'origen egipci, pot donar-nos alguna pista...
Però tot arribarà.
Una abraçada i tingueu una fe per moure molt més que la Reforma laboral i totes aquestes "mandangues" humanes (inclosa la falòrnia de "todos con la roja").
I, gràcies per reaccionar a l'estímul del teu nom, Tadeus.
Estic amb el Pidolaire: Clídice i Tadeus, deixeu que les imatges entren. Res més.
Pidolaire, vol que li diga una altra cosa? M'agrada molt. Ara bé, no és ben bé una tankka. Vosté sap que una tankka és un haiku més dos versos de troc o de tancament. I la tradició japonesa és molt rigorosa en les formes. Dit això, la meua proposta per a la tankka "Ànima" és:
Així d'elàstica
és la llum invisible,
com la fissura.
On rugeix la pantera,
el festí de les lletres.
Crec que l'autèntica tankka rugia per manifestar-se amb esta forma.
Amb el comentari d’Alietes he vist la llum. Per l’amor d’Andreo! Estos versos són quasi idèntics al poema Llàstima de l’iconoclasta Hongaretti, poeta Italià d’orige hongarés establit a Beneixida. Jutgen vostés mateixa:
Així d’espàstica
és la llum indivisible,
com la fístula
Hom fulgeix la pastera,
el destí dels de dretes.
marededéusenyor! santa quitèria gloriosa patrona de la hidrofòbia! és que ni por esas eh! estic per demanar hora al callista o alguna cosa, a veure si en trec el trellat :(
Perdó per l'errada el títol del poema no és Llàstima sinó Arrima.
I Von Garenti, poeta muniqués, escrivia esta tankka en una tanca de senyalització a la duana, poc abans de creuar la frontera amb França, just després que Alemanya entrara en la II GM:
Així l'esvàstica
és al cul impossible,
com una fístula.
Com rugeix la pistola,
el destí dels de dretes.
Ramatxoto ets un gran imitador!
Però en tens de més talent. Trau-lo a la llum, monstre!
Combinacions o permutacions amb repetició, codi de barres?
Mestre aLietes, pel que he arribat a pillar sota el meu pont, Rosa Leveroni és de les poques poetes que ha cultivat el tanka com tu bé dius, tres versos o hokku 4-6-4 femenins i el dístic final 6-6 femenins tots; però no sempre Carles Riba o Salvador Espriu, "aquell del teu video" ho han seguit. De vegades feien un hokku de dos versos i la resta de tres.
Perdoneu-me aquesta pedanteria. Així que tenim diversos espills on mirar-nos, Alietes.
Agraïsc la teua suggerència.
Tanquil·la Clidice, per ací estem una mica volats!
Ara sí que has estat Genial poeta de los Al-helíes.
Per cert, Arrima't Rama i veuràs el xoto.
Al meu poble adoptiu diuen: "Sou de pala i foguejà" .
Ostres, sabeu alguna cosa del Calinca? On botons s'haurà posat?
De segur que aquestes autoreflexions no són del seu gust.
I mâ que són bones.
Volia dir alguna cosa botant-me la tanka, però em supera l'alçada...
Una vegada vaig escriure una obra de teatre titulada "Ànecs migratoris" on un dels protagonistes era corredor de 110 metres tanques.
Homeeeeeeeee, has fet acte de presència; la teua humanitat guanya punts... Ara, no sé ben bé si n'hi ha alguna "Regla de tres" que diu...si guanyes d'una(humanitat), perds de la l'altra (divinitat).
No ho crec, definitivament no.
Mr. Magoo, no et desanimes i utilitza el gaiato, Guapo!
Publica un comentari a l'entrada