Durant estos dies m'ha vingut al cap moltes vegades la magnífica obra Galileu Galilei, de Bertold Brecht. Brecht escriu un personatge complexíssim que es debat entre les contradiccions del científic que busca incansablement la Veritat i l'home temerós de la repressió de l'Església. Un text preciós, d'una qualitat èpica brutal.
En una de les escenes centrals, Galileu es presenta al Vaticà amb el telescopi, el nou instrument que li ha permés fer uns descobriments revolucionaris. Pretén mostrar estos descobriments sobre el moviment dels astres del firmament als capellans. Només han de mirar pel telescopi i veure-ho amb els seus propis ulls. Els capellans no només no volen mirar sinó que es burlen de Galileu a la seua cara.
Pôs això mateix. Amb el merder del Gürtel que ara tenim davant dels ulls, i milers i milers i milers de valencians (que augmenten la seua intenció de vot als Populars!) faran el mateix que els capellans amb Galileu: Mirar, no!
I amb això, amb esta negativa majoritària a mirar la veritat cara a cara, tots (tots!) som arrossegats dins la mateixa bola de merda i ignomínia.
9 comentaris:
Jo no la he llegit sencera, però la veritat es que a trosso de vegades si que l'he anada devorant. És una gran obra, on l'actualitat bé relacionada, com l'argument.
Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
la merda ens arrossega a tots, a València segurament es fa més palès, però no ho dubtis: a tots, en aquest país de mentida. :(
tinc por. la força de la meua indignació és a la vora dels meus punys...
Els polítics són els més honrats de la societat valenciana. Això li ho he sentit dir hui a un company i m'ha fet pensar .La corrupció està a la mateixa mèdula de la societat, ho impregna tot. Penseu la gent que passa sense pagar al metro, o els petits empresaris que tots coneixem, o els mateixos treballadors...
I qué s'ha de fer, Clidice?
Pôs no veja com m'he posat quan he vist les imatges de la policia carregant contra els de Salvem el Cabanyal.
Sí, Andreu, té part de raó.
Ahir en una entrevista a la ràdio, l'advocat de Jaume Matas va dir que això de cobrar en negre era "normal", i que "per favor, no cal que siguem hipòcrites, que tothom ho sap". Com?! Entre altres coses, els polítics haurien de ser models de comportament públic. La putada és quan el ciutadà brut (o net) accepta de bon grau que el polític es comporte de manera fraudulenta i diu, per exemple, "és que és normal" o "els altres també ho farien". No sé com però hauríem de traure de la ment de les persones eixes conclusions.
no se m'acut, cadascú el que pugui, poca cosa més. A mi em diuen imbècil per pagar tots els impostos, bé, sóc imbècil. I si, en negre hi treballa tothom, menys els que som assalariats que aleshores no tenim cap opció. Ara, una cosa és que sigui la trista realitat de la societat en què vivim i una altra que això disculpi el llatrocini dels que tenen accés a la caixa, no fotem! Un fiscal hauria d'encausar a aquest advocat només pel que ha dit, o potser algun inspector d'hisenda l'hauria de citar ... encara que, aquests últims ... bé, millor callo :(
Clidice, acabe d'escoltar el seu programa a Ràdio Esparreguera sobre la Comtessa: enhorabona. Una bajoca a les terres d'Alcoi és un pebrot. Normalment es farceix d'arròs i es cou al forn. A Xàtiva li diem pimentó.
Això de Ràdio Esparreguera m'ha fet molta gràcia, perqué jo sóc un habitual del Teatret d'Esparreguera i del Festival Lola: hi vinc participant des de fa quatre temporades. Quasi que som veïns!
vaja vaja senyor Alietes, així doncs tenim més d'un i més de dos coneguts comuns :D ves que petit que és lo món!
I si, ja m'he disculpat per les dues errades, la de la província i la de la bajoca que, tot sigui dit en el meu descàrrec, lo meu padrí, originari de Castelló, en deia a les mongetes. :)
Tornant al tema del Gürtel i tocant el del Cabanyal, una cosa és segura: encara en som massa pocs!
Publica un comentari a l'entrada