dilluns, 19 d’abril de 2010

Mirar cap a un altre costat

Quan érem xiquets i més tard tendres adolescents, alguns penjollaires anàvem als Júniors (la versió catòlica dels Scouts, que volien cambiar el mundo con un corazón de ilusión). Pel local de la Mercé corria Alfredo, un franciscà que estava animadíssim amb el tema del sant sudari (molt en voga en aquells anys): que si el sant sudari per ací, que si el sant sudari per allà... Un autèntic pesat. Tan pesat es va posar aquell home barbut i cabellut que va meréixer el malnom de Fredi Llènçol (Llènçol de llençol, clar). Poc després els científics li van fer la prova del carboni 14 al llençol en qüestió. La ciència al servei de la religió: Veieu com no hi ha cap mala fe? Van dir els capellans. El C-14 va determinar que el llençol era un sudari del segle XV, o XIV a tot estirar. Puta ciència! Ja se sap que quan no està del costat de l'Església, la carrega el diable. Oh, pobre Fredi!

Ara resulta que després de 10 anys de vergonyosa retirada del mercat de les relíquies (provocada per una rabiosa decepció), els capellanots tornen a la càrrega, i el sant sudari serà novament exposat com la relíquia que no és a la ciutat de Torí per a major glòria de catòlics i catòliques que el miraran i que, aliens al decret de la ciència, bavejaran com gossets.

Que justetet que passe ara, açò, no? És que no tenen ni decència! Un sudari per tapar-se les vergonyes que la seua pederastia ha mostrat al món sencer? I quina barra, mâe meua!

Només tinc una pregunta: si no és Jesucrist el paio que hi ha allà, qui era el màquina que va desprendre tanta energia en morir que hi va quedar fotocopiat?

8 comentaris:

refelet ha dit...

Què bo! ja no me'n recordava! això de Fredi era per Freddy Krueger, el de "Pesadilla en Elm Street"!

Nietzsche es preguntava com s'havia pogut intal·lar la mala consciència en l'ésser humà, un animal que oblida tan fàcilment. Sembla que alguns han aprés la lliçó, a Roma... i València!

ateu ha dit...

Al tipo del llançol li cantaria l'aixella, l'alé, els peus i sus partes...

el pidolaire entretingut ha dit...

Apreciat Alietes: és ben cert tot això que rumies... Els humans fem malbé projectes autèntics i interessants (el mitssatge de Jesús i tot allò que comporta d'alliberament autèntic per a l'ésser humà)... ja saps la carn és flaca. EL filòsof Rousseau, no el nostre colega homònim del penjoll amb tots els respectes per ell, ja es va retirar de la Religió com un muntatge teatral, institucionalitzat i poderós que menyspreava els humils... Proposà una religió natural enfront de la religió revelada...
És interessant llegir l'article de Hans Küng publicat el dia 10 d'abril a El País on explica en carta oberta als bisbes actuals, el desaprofitament nou que ha deixat perdre l'església per tal de normalitzar ler relacions amb la resta de la humanitat i confessions religioses.
No vull convéncer de res... simplement donar una informació, perquè sembla que tot i que és veritat i reprobable el que està plovent a l'església actual, ara -aspecte prou humà- sembla que de l'arbre caigut tots fan llenya...
Una abraçada a tothom i a tots els companys...

Nota llegida sota el meu pont, perquè una tempesta em dugué els fulls solts del diari.
Els pidolaires aprofitem sempre les poques ocasions per expressar-nos que ens dóna la vida... (Visca el penjoll, monstres amicals!).

hemesse

Lo Pol ha dit...

Collons Alietes, quins records d'infantesa m'acaba vosté de despertar. Gràcies a aquell fulano, i a algun més, un servidor va deixar de cantar "los juniors salvaremos el mundo" i s'hi va dedicar a unes altres coses. Encara haurem d'estar agraïts al paio entusiasmat amb el sudari, quines coses.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ai, xiquets, el passat apreta!

Segurament, ateu, segurament.

Pidolaire, jo és que és vore un capellà en foto o en persona i entrar-me bossera. Si no entenc que hi haja gent que perda el seu temps escrivint articles sobre capellans, comprenga que no perdré el meu llegint tals articles sobre els paios en qüestió.

Reconvertim les esglésies en casals culturals ja!

Clidice ha dit...

d'acord amb aquest últim comentari, casals culturals o discoteques, tant li fa.

Per cert que, si exposen el sudari aquest, (que ja fa prou angúnia la parauleta que deu venir de suar), també podrien exposar les dues calaveres: la de Jesús (?) i la de Jesús (?) quan era petitet, que tenien en una església italiana, allà pel temps de les heretgies i tota aquella moguda.

(poso Jesús amb una interrogació, perquè ara em fa pal buscar-ho al llibre i no recordo bé si era Jesús o algun sant d'aquests)

l'escriptor inexistent ha dit...

Recomane visionar un excel·lent documental on, entre altres hipòtesi, es parlava de que el sudari en qüestió poda ser el negatiu de la primera fotografia de la història, i de que es podia tractar de l'autoretrat del propi Da Vinci. Tècnicament llavors era possible amb els mitjans dels que disposaven.
Si em ve al cap el nom del documental us ho diré.

Anònim ha dit...

Crec que hi ha altres estudis fets posteriorment, sobre els que es basen els cristians alegant que el sudari que s´analitzà al 1988 era un parxe afegit a l´original.
Així fan i desfan a base de parxes i més parxes, tapant el que no es pot ni es deuria tapar. El dit parxes i més parxes