dilluns, 5 d’abril de 2010

Forways Gardens

S'hi estava bé sota el para-sol al costat de la piscina. En Ron, estirat en una hamaca tronada, parlava amb el seu soci anglès, en Donovan, a qui li costava una mica entendre com funcionaven els negocis a les ex-colònies de Sa Graciosa Majestat. El telèfon sense fil en una mà, un havà en l'altra, al que anava fent xuclades quan l'altre parlava, i aquella negreta agenollada al seu costat, a l'alçada dels malucs i treballant-li l'eina, era el seu concepte d'home de negocis d'èxit, si més no a Sud-Àfrica.

Va aprofitar que en Donovan enfilava una rastellera de queixes per beure un glop de whisky d'un got que tenia en una tauleta al costat. Feu un gest de disgust, perquè el gel s'havia desfet i estava aigualit i escalfat. Amb l'altra mà, la del cigar, modificà la postura del cap de la negreta, Betsie? Patsie?, tant li feia, aquestes negretes joves eren les millors a l'hora de mamar-la.

- Però home, Donovan! No cal que pateixis pels camions! Encara que en perdem un o dos ens surt més a compte que no pas reparar-los. Si arriba la tramesa a Zimbabwe en un 80% ja haurem duplicat els beneficis. Pensa que els xofers són immigrants de Zàmbia la majoria, i si tenen un accident i passa res ningú no els troba a faltar. A més, per la càrrega no cal que hi pateixis, tinc tres rangers seguint-los, si passa res avisaran ràpidament i ens en farem càrrec tot seguit. Merda!

Una espurna de l'havà havia saltat i l'havia cremat la pell del pit. La noia es va quedar quieta, esperant la reacció de l'amo.

-Tu! Per què pares? No, no era a tu Donovan, és que aquests negres són tots uns inútils. Doncs, com et deia ...

Se sentí un espetec fort, seguit d'un altre i la Betsie va notar una substància càlida que la xopava de cap a peus. Encara eixordada va aixecar els ulls, en Ron ara només tenia mig cap. Un home negre corria, jardí enllà, amb una escopeta a la mà. Es mirà el cos i les mans. Estava plena de sang i trossos de cervell. Començà a xisclar i el seu udol se sentí en tot Fourways Gardens.

2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

1. El relat m'ha agradat molt. Moltíssim. És un bon crit.

2. Supose que no serà casualitat que aparega hui, el dia en qué han assassinat a colps de matxet el líder racista i ultradretà Eugene Terreblanche a Sud-Àfrica? O sí? Coses de la literatura?

Anònim ha dit...

1. moltes gràcies :)

2. és una casualitat absoluta, estava programat de fa uns quants dies i escrit de'n fa un mes. Tampoc tenia informació privilegiada al respecte, que servidora és d'assassinar poc. :)

Partènope