Ja fa temps que les falles han deixat de ser la primigènia festa pagana que donava la benvinguda a la primavera, i aprofitava per renovar l’esperit mitjançant la metàfora de cremar els trastos vells o inservibles.
Ja fa temps que el flolkore –en el sentit més pejoratiu de la paraula– s´ha apropiat de les falles i les ha convertides en una festa carregada de simbologia política i religiosa, dominada per valencians de postal. Una festa que implica un monument pretensiós a cada cantonada, amb els consegüents carrers tallats al trànsit, amb la seua il.luminació pagada per tots, n´estem d´acord o no, amb les seues carpes de música, ja “clàssica”, de verbena i bunxi-bunxi, etc.
Jo intente fugir al màxim de tot allò que cada vegada em professa més repugnància: ofrenes a la cheperudeta , paxangues vàries i petardos , de diversa índole, a tot´hora.
Però hi ha coses que no podem evitar, per molt que vulguem. Anit, vaig ser testimoni de l’esperpent màxim, de la vergonya aliena, del ridicul amb majúscules. A la piscina municipal, on la gent va a relaxar-se, a fer esport, a purificar-se o ca ú al que crega convenient, unes “dones majors” atabuixades per una música a un volum que feia impossible no desitjar rebentar els altaveus, ballaven entusiasmades el Per No Frenar i Valénsia Menja Merda i no s´ho Pensa. Abillades amb peineta i banda fallerils seguien la monitora en una dansa estranya al voltant de la piscina. La imatge de l´activitat de l´Aquagym, ja de per sí certament esperpèntica, m´ha estat rondant pel subconscient tota la nit i he arribat a una conclusió:
Serà "precís"?
Si aquestes festes populistes són motiu d´orgull i proclamació dels encants d´aquesta terra. Si els uns se´n vanaglorien i els altres no només no se´n queixen, sinó que amés les recolzen -amb ànims electoralistes- a plataformes tan “formals” com el Facebook, on el vot fàcil crida fort a la porta, la cosa no pot anar d´una altra manera:
Va com Va.
Ratzinger Fallera
10 comentaris:
i més, i més, i més... com diria el gran Ovidi, el nostre, el del café licor i el barranc del cint.
Salut i Terra
espectacular el mossén-fallera :)
Mesura les teues paraules, Petit Príncep, que vindrà La Fallera Justiciera!! XD
(Haurem de parlar baixet): Jo també estic fins els co***ns de les putes fa***s! I la pitjor cosa de totes és que em toca viure-les en la meua pròpia carn com a músic de carrer que només es sap el primer pentagrama de "El Fallero...". Almenys hi haurà alcohol debaes...
El que a mi m'evoca tot açò és: "Pâ què tant?" o bé el seu derivant: "Xè, pâ què?"
Quanta raó. I amb tot, les falles les tenim, el nostre poble les viu... Què podem fer? No se'n podria aprofitar res?
Heus ací una petita reflexió: http://elsexilis.blogspot.com/
He sigut faller durant els primers trenta anys de la meua vida. Sempre m'ha tirat molt la vena dionisíaca de la festa (de totes les festes, vaja). Si ara no sóc faller és perqué visc i treballe a 400 km d'on es planta la meua falla (l'única falla de Xàtiva! que, per cert, enguany ha tornat a guanyar: falla i llibre. Nyas, coca! És que mâ que som bons, 'caguendéu! I açò ho dic pâ encabronar, que és un dels esports predilectes dels fallers. Un esport molt valencià que, donades les novíssimes pautes d'europeització i racionalisme dur, està començant a ser mal vist i perdre la gràcia.)
Ho vulguem o no, les falles tenen un potencial creatiu inimaginable. Només falta que les comissions falleres en siguen conscients i VULGUEN redreçar-lo cap a noves formes culturals.
A Xàtiva hi ha hagut bons esforços i bones iniciatives i s'estan editant any rere any llibres de molta qualitat, per exemple.
Ara bé, és cert que s'han d'obrir les visions i les perspectives. Només les comissions amb un nucli de fallers obert a estos canvis seran comissions amb un futur interessant. La resta, són poca cosa més que porqueres.
Artés, acabe de multiplicar la imatge que tinc de la seua dimensió artística en saber que és músic de carrer. Deu interpretar com ningú els pasdobles!
Per cert, si hi ha algú que llig El Penjoll des de Barcelona, este divendres 19 de març passegem una falla mòbil per Gràcia. L'eixida és a les 20.00h del local de l'Espai País Valencià. Carrer Pere Serafí, 7. Propet de Fontana. Banda de dolçaina i tabal. No és mateix però qué li farem!
Després festa fins les 12 la nit (o més).
M'he tornat a fer faller en Barcelona. Té collons la cosa!
Al principi del Penjoll en línia ja vaig llançar la idea de fer una falla del Penjoll. Una falla alternativa, és clar. No seria esta una gran comissió? De moment ja el tenim a voste, de faller, a Artés tocant un pasdoble. De fet, a la Valenciclopèdia ja diu que som una "editorial de llibrets de falla", mireu a l'entrada Xàtiva. A què esperem?
Val a dir que hi ha honrroses expcepcions: mireu-vos la falla Arrancapins de València.
L´altre dia vaig estar mirant el llibret de República i està molt bé, la falla també, però així i tot la festa té un "tufo" que tomba.
Crec que la Murta també ha practicat uns anys un estil de falla diferent: fins i tot els fallers anaven sense banda i passaven d´actes massa institucionalitzats com la presentació.
De la única falla que seria Faller és de la falla Naranjito (esta falla és la millor, esta falla és la millor... menuda "juerga" ens vam montar la setmana passada al viacrucis.
Sí, Petit Príncep, un tufo que tomba però tu ja has trobat la falla on series festivament feliç.
Hi ha altres falles a Xàtiva: Benlloch, Gregorio Molina, Espanyoleto, Raval, que també fan activitats d'interés: cuiden la presentació, fan bons llibres,... I totes, TOTES les de Xàtiva, publiquen en normatiu. Inclosos els cartellets de l'explicació de la falla. Això era un somni fa només trenta anys (o menys).
En aspectes culturals les falles han avançat més que els nostres polítics.
He de reconèixer que l'optimisme em porta a veure un potencial important en les falles. Si tota la gent amb criteri i trellat se'n va de les falles, aleshores sí que pinta malament la cosa. Però mentre quede (o arribe) gent amb ganes de fer bé les coses, les falles poden ser una estructura associativa molt interessant per regenerar (sí, he dit regenerar) la societat.
Mai no he sigut faller, però tinc uns quants articles publicats a llibres de falles. Cap dels articles era de temàtica fallera sinó que tractaven temes socials, encara que en algun d'ells sí que feia alguna proposta a la falla que me'l va encomanar. He fet aquestes col·laboracions perquè pense que hem d'aprofitar tot el que tenim per construir una societat moderna i plural. Com deia el poeta: potser del poc que tenim no sabem fer-ne l'ús. Si ho deixem anar tot, després no valdran de res les lamentacions.
Per cert, la proposta de Rafelet en algun dels col·lectius que he participat ens l'hem plantejada també...
Publica un comentari a l'entrada