dimecres, 3 de març de 2010

La meitat més u

Fa poc deia Muñoz Molina que poden haver ciutats sense civilització, però cap civilització pot existir sense ciutats. Cada any que passa, a banda de més calb, estic també més encisat per les ciutats. No porte ací aquest enamorament per l'exhibicionista goig de fer-ho públic, sinó perquè pense que no podem somniar amb un futur que no siga un futur urbà.

Elies Barberà comença el seu Allà on les grues nien amb una prosa que evoca el moment, la fita, en què la humanitat va situar més de la meitat dels seus efectius a l'interior de les ciutats. De manera humil i genial alhora ens proposa que ens aturem a mirar la ciutat, allò urbà, l'espai on conviuen les altives grues, amb la recança del suburbà, la misèria dels arqueòlegs desarrapats i la màgia que encara habita a la quotidianitat de la gent.

Acabe de descobrir a La Llumenera un video que, si jo sabera fer videos, seria el videoclip que faria pel llibre d'Elies. Atreviu-vos perdre cinc minuts mirant el video i, si no ho heu fet ja, deixeu anar un ratet mentre llegiu el llibre d'Elies.

Respecte les utopies rurals, però trobe que la lluita cabdal és fer més amables les ciutats. Amables pels que ja estem i pels que han de vindre. Llibre i video trobe que són bones peces per anar composant un fardell per fer camí.

The Sandpit from Sam O'Hare on Vimeo.

4 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

Un suggeriment: vos recomane veure el video en alta definició. Cal picar a "HD" i anar a Vimeo per veurel allà.

Tadeus ha dit...

Fenomenal vídeo.

Posats a reflexionar, caldria recordar que els termes "civilització" i "ciutat" són etimològicament comparables, ja que es tracta de termes abstractes que deriven en última instància de la paraula llatina CIVIS, que significa "ciutadà" (o més bé "ciutadà lliure", per oposició als que no ho eren). El terme CIVITAS va derivar en èpoques posteriors cap al significat de "ciutat". En llatí clàssic la ciutat, sobretot la ciutat per excelència, Roma, es deia URBS, una paraula d'origen poc clar. En el següent passatge de Ciceró (Sext. 42) es veu bé la diferència: "tum conuenticula hominum, quae postea ciuitates nominatae sunt; tum domicilia coniuncta, quas urbes dicimus". Per una banda, el conjunt de les persones. Per altra, el conjunt dels domicilis. Però en el mateix Ciceró,el més clàssics dels autors clàssics, s'observa ja que la paraula CIVITAS va estenent-se al significat de "ciutat", oposat a AGER (Verr. 2, 121): "non solum ex agris, uerum ex civitatibus suis profugisse".

escrivà de cort ha dit...

La bona qüestió és que actualment la paraula civilitzat s’ha estès a tothom, fins i tot als habitants de l’ager. Avui, es parla de ciutadans i ciutadanes indistintament, tant si viuen al camp com a la ciutat. De fet, el camp també està civilitzat. Per a trobar espais en estat absolutament natural, caldria anar-se’n a certs indrets de la selva amazònica. Per això, no acabe d’entendre allò del xoc de civilitzacions; jo parlaria millor de xoc de cultures.

Alietes el del Corralot ha dit...

Boníssim post, Davit.

Tadeus dóna en el clau. O romans (i grecs hi donaren). La ciutat hauria de ser el conjunt dels ciutadans, no el conjunt de domicilis, edificis i monuments.

Això és el que s'hauria d'ensenyar a casa, al carrer, a les escoles i als instituts. El ciutadà com a individu de dret i de deures que conviu i compartix un espai digne de ser millorat.

Puta gràcia que els deu fer a polítics i tecnòcrates la figura del ciutadà lliure.