diumenge, 28 de març de 2010

Contactes


Penses, respires i somies l'aire; amb un pessic de poder, crees un barandat d'il·lusions que les ones i una fe heretada per la llengua t'esperona.

Quina trampa més bella, quin parany l'esperança!

Els acords d'una música relativitzen els guanys, les apostes, els ritmes de les pèrdues.
I malgrat el respecte pel treball dels altres i les suors imaginades, lliges fills nascuts agonitzant, al perímetre de la buidor, paraules ja mortes: així certs llibres.

Però aleshores vénen, lloguen un tros d'ànima, la compren o venen, llostregen els contactes: l'infern de la fama aparaula la carn que truca, amb la flama, les portes. Per tot arreu, els monstres pidolen.

I, ganyota entre els dits, te n'adones que l'edén és ignot, un impossible jardí, descompost, uns no versos...

I escrius: on són els mots per desfer els batecs d'aquest blanc encanteri, la mentida elegant, la púrria crescuda en almoines?

Al cau del teu cor, la llengua gemega.

Agrair la fotografia a Open type.info