divendres, 26 de febrer de 2010

Hug del Mas té un mos (o dos)

Hug del Mas és gran, molt gran: més gran que el món -no com jo, que sóc més gos que un pont-. Hui a la nit té un xou prop de la Seu, al Cap-i-cul, i m'ha dit que no sap cert si dur a dos o tres dels seus xics, que dur-los a tots per a fer jazz crec que hui no pot ser. Bo, el fet és que no li cal, que ell en té prou amb la veu i amb el gest pur i dur, com quan diu «del que vam ser, tu i jo, Bel, tu i jo» i la gent diu «què bé que ho fa el xic, quin cul que té». El Xu diu que vol un xeu com el d'Hug del Mas, «al punt de sal»; la Yas' diu que el xic té un mos; la Xon', que en té dos (o tres); sols la Cris' pot dir si en té o no -de mos- (o si el té com el braç). Hi ha qui en té prou amb un bes ben dolç. Bé, no ve al cas. Ni Cesk, ni Llack ni el Pau; Hug del Mas se'ls fot a tots en un pet: quan diu «i visc per tu, sens tu» és com Nick Cave; quan fa Je dors és com Jacques Brel; quan diu «Els teus pits són molt més lleus», és ell. Sol. Nu. Gran, molt gran.

P.D: ell ja sap que, si vol, pot fer un post en el bloq; el lloc ja el té.

4 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Esplèndid, Hostaler!

Un post de grandíssima categoria. De fons, de forma i de gust.

Anònim ha dit...

Toni, ara t'has fet poeta? ers polígàmic!

Lo Pol ha dit...

Molt gran, Toni. I l'entrada magnífica.

Yass ha dit...

Si que té un mos, si, però un darrere d'un altre, ai mare!