Buster Keaton és considerat un dels actors còmics més grans de tots els temps. La seua influència en la comèdia física és igualada només per Charlie Chaplin. Com molts dels grans actors de l'època del cinema mut, el treball de Keaton va ser oblidat durant molts anys. Només cap al final de la seua vida es va produir un renovat interès en les seves pel·lícules. Un actor acrobàtic hàbil i psicològicament perspicaç, Keaton va fer dotzenes de curts i vora catorze pel·lícules mudes, i acabà sent considerat com un dels artistes amb més talent i innovador del seu temps.
La major part del treball de Keaton va tindre lloc durant l’any 1920. Si un s’hi fixa bé en aquelles pel·lícules pot adonar-se que Keaton va crear un món a diferència del que feren altres estrelles còmiques del temps, como ara Harold Lloyd, que sempre tractava d’afrontar l’adversitat físicament per mirar d’arribar al cim, o el Charlie Chaplin, que evitava les catàstrofes gràcies a la sort i a la seua bona voluntad. Keaton era més bé un observador, un viatger atrapat en el seu entorn. Tot i que les situacions que representava semblaven ben bé les de Chaplin i Lloyd (perseguit per una multitud furiosa, saltant d’un tren), ell manté sempre un posat ben digne, siga quina siga la circumstància en la que s’hi trobe. De Keaton es digué que, en el món del cinema de llavors, on tot semblava exagerat i on es dramatitzava cada emoció, ell es mantenia impertorbable, malgrat que aquest semblant, de “cara de pedra” que el caracteritzava podia traspuar encara un sentit d’optimisme i curiositat eterna.
Se m’ha ocorregut que una vesprada de dissabte com aquesta ben li val un recordatori al mestre Keaton i poder gaudir-ne, ni que siga un bocinet de la seua increïble feina. Profit.
La major part del treball de Keaton va tindre lloc durant l’any 1920. Si un s’hi fixa bé en aquelles pel·lícules pot adonar-se que Keaton va crear un món a diferència del que feren altres estrelles còmiques del temps, como ara Harold Lloyd, que sempre tractava d’afrontar l’adversitat físicament per mirar d’arribar al cim, o el Charlie Chaplin, que evitava les catàstrofes gràcies a la sort i a la seua bona voluntad. Keaton era més bé un observador, un viatger atrapat en el seu entorn. Tot i que les situacions que representava semblaven ben bé les de Chaplin i Lloyd (perseguit per una multitud furiosa, saltant d’un tren), ell manté sempre un posat ben digne, siga quina siga la circumstància en la que s’hi trobe. De Keaton es digué que, en el món del cinema de llavors, on tot semblava exagerat i on es dramatitzava cada emoció, ell es mantenia impertorbable, malgrat que aquest semblant, de “cara de pedra” que el caracteritzava podia traspuar encara un sentit d’optimisme i curiositat eterna.
Se m’ha ocorregut que una vesprada de dissabte com aquesta ben li val un recordatori al mestre Keaton i poder gaudir-ne, ni que siga un bocinet de la seua increïble feina. Profit.
4 comentaris:
Bona proposta, Mr Magoo.
Grandíssim Keaton! La seua autobiografia, Slapstick, és una autèntica meravella. Allí explica l'origen del malnom "Buster". Els seus pares eren còmics d'aquells de carromato i circ. A l'any d'edat, el bebé Keaton ja participava en números còmics amb son pare. Tenia una habilitat: queia i no es feia mal. Es pegava unes hòsties que pâ qué i el tio tan panxo. Solia caure d'esquenes. A la primera que es va pegar, son pare exclamà: "What a buster!" Que traduït vindria a ser: "Xe, quina esquenâ!" O més lliurement: "Ie, a vore si et desllomes!"
Algun expenjollaire està titulant-se en prevenció de riscos laborals. Keaton podria donar l'assignatura de riscos laborals en el ram dels titiriters. N'era catedràtic.
Benvingut, Mr. Magoo. Una entrada de cine.
Més cine, per favor!
reconec que el conec ben poc, però he rigut molt :P (em temo que jo lluitaria igual o pitjor XD)
El gran Keaton! Una escena divertidíssima! Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada