dimecres, 23 de desembre de 2009

LA DISCOTECA DE LO POL: HUGO MAS


Fa uns dies, un periodista madrileny, que havia assistit a Madrid a un recital de l'alcoià Hugo Mas, s'hi feia creus en un post del bloc Sota la Creueta perquè aquest incipient però interessant artista no era més conegut-reconegut al País Valencià. Aquest xicot, i sembla que el públic assistent, quedaren bocabadats amb Hugo Mas. Jo no l'he vist en directe, però el material que puc jutjar, el seu disc de debut, de títol homònim, justifica l'admiració.

Per què no és encara conegut? El disc és una autoedició amb una tirada menuda i difícil de trobar. I que ningú no s'enganye: la proposta de Mas parteix de la reelaboració de la música d'autor catalana, amb el llegat l'Ovidi Montllor, és clar, com a full de ruta iniciàtica, però en una clau jazz (quin protagonisme tan esplèndid del piano i el contrabaix) i intimista adornada de lletres denses, a voltes declamades, de collita pròpia o adaptant-hi poemes de Manel Rodríguez-Castelló, Miquel Martí i Pol o Charlotte Kalpakis. Música minoritària, que requereix la participació de l'oient, pensada per escoltar a la nit, en la solitud, sense interferències (proveu a la matinada, quan els sorolls de l'entorn dormen). O en la complicitat d'una sala amb el públic expectant i en silenci. Hi ha moments més bulliciosos, com Daltabaix d'una sextina, però en són pocs.

Clar que el destí desitjable d'aquestes propostes és arribar a tots aquells a qui els puga interessar. D'ací aquesta entrada, un gra de sorra benintencionat. I útil: paga la pena escoltar cimeres com La nuesa, Novella, Hepàtica, Música pàl·lida II (No he sabut mai) o Cançó de l'Alba, cançons que van creixent en cada nova visita. Un autor que quan trobe un discurs més personal, menys transparent en les seues influències, encara ens proporcionarà més alegries. Almenys no podreu dir que no ho sabíeu.

6 comentaris:

Mercè ha dit...

No he tingunt l'oportunitat de veure'l en directo, però sí que l'he escoltat i m'agrada molt. Té similituds amb l'Ovidi, però també una personalitat pròpia. EL més curiós de tot és que em pense que quan era menuda jo anava a sa casa perquè era molt amiga de la germana. Ja veus, el que són les coses.
Salut.

Lo Pol ha dit...

Sí que en té personalitat pròpia, el que vull dir és que ha de confeccionar un discurs musical propi, que té talent suficient per fer-ho. En tot cas, és un debut molt, molt important.

dimoni de xiquet ha dit...

Hugo mas es alguna cosa mes que un bon music i un cantant acceptable.
Hugo mas es una gran persona.
Accesible, xarrador infatigable i amb un puntet de mala llet que tenim els alcoians.
Ho recomane de manera clara i espere que gaudiu molt de ell i de la seva musica.
Cal recordar que fou censurat per el alcalde d'alcoi que no li perdona el fet de haber estat critic amb ell a una festa del diari ciudad de alcoy.
Ell volia presentar el seu disc a la casa de la cultura pero li fou impedit per aquesta genterola del pp.
Aixi son les coses!!

Anònim ha dit...

Això és cert, una persona especial, a mi m'ho va semblar.
Veig que es comença a parlar d'ell als blogs i als foros, ja era hora! Vos di també que m'han comentat que la universitat vol programar-li un concert a finals de març a la casa de la cultura d'Alcoi. Aixina que si l'ajuntament no li ho torna a prohibir, podreu vore'l en directe. Jo el vaig veure a Gandia este estiu a un concert impressionant (mireu si no el que va dir l'escriptor Josep Piera d'ell al Levante a finals de juliol), i vos ho recomane moltíssim. Jo feia temps que no sentia una cosa així, tanta força. Llàstima que es prodigue tan poc este xicot, i que no vullga ficar-se en medis més comercials. Sentaria bé a molta gent sentir-lo.

Salut a tots, i gràcias pels blogs.

Jose L.

Lo Pol ha dit...

No veig jo que la seua proposta siga per a mitjans comercials, però vaja, a poc a poc. Cada volta hi ha més gent que parla meravelles del directe d'Hugo Mas.

Anònim ha dit...

I no soles del directe, no? el disc és fresc, interessant i ben fet.

J.L.